Editorial
Empleats comunals
El comú d’Encamp assegura que disposarà aviat d’un organigrama que detalli quantes persones treballen a la corporació i quin és el seu estatus i les condicions laborals. L’oposició s’ha queixat d’aquest desconeixement de la plantilla
’objectiu de la iniciativa del comú encampadà és disposar d’una radiografia sobre la plantilla actual. Ha quedat de manifest, arran de les diferents interpel·lacions de l’oposició, que al comú hi ha un alt grau de desconeixement d’exactament quanta gent hi ha, què fan i si són fixos, eventuals, substituts o qualsevol altre dels formats laborals existents. La iniciativa és lloable perquè està clar que sense aquestes dades específiques és complicat emprendre mesures de millores de l’eficiència o de la distribució de treballadors. Un cop es disposi d’aquesta eina s’hauria d’iniciar el procés per organitzar tots els departaments amb l’objectiu d’optimitzar recursos i treure el màxim profit del rendiment laboral. El desconeixement del comú respecte a la seva pròpia plantilla no és exclusiu d’Encamp. A Andorra la Vella existeix una situació similar. Són els dos comuns on s’ha acabat creant unes macroestructures laborals a l’escalf de les successives majories on han anat entrant treballadors, molt de forma eventual però que s’han acabat quedant, en una dinàmica que tenia molt més a veure amb els favors polítics que no amb les necessitats de la institució. Un exemple de com s’han fet les coses es va viure recentment al comú de la capital quan els treballadors del departament d’Informàtica van entregar una carta a la cònsol Conxita Marsol per comunicar-li que estaven perfectament preparats per encarregar-se de les tasques que s’estaven subcontractant (en el mandat de Minguillón) a una empresa externa. L’increment del nombre d’empleats en els comuns des de mitjan dels anys no-ranta fins a l’esclat de la crisi va ser assumible fins que els milions d’euros de la construcció van deixar de rajar constantment. Per motius electorals els comuns van preferir llavors mantenir plantilles sobredimensionades i retallar del capítol d’inversions. Des de la fi del boom del totxo els comuns bàsicament només han pagat empleats, despeses de funcionament i han eixugat deute. Però aquesta política ha posat al descobert que part de les competències comunals estan en entredit perquè quan han deixat de tenir diners per pagar-les s’ha funcionat igual. I també han entrat dubtes sobre la xifra que reben de les transferències.