x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Reportatge DMG

De l'escola a la feina

  • Alguns joves necessiten orientació per poder escollir els estudis superiors
  • Hi ha programes que ajuden els menors a inserir-se en el món laboral
L'Iris Miño va deixar els estudis per posar-se a treballar i actualment ho fa en una botiga de la capital.

De l'escola a la feina

L'Iris Miño va deixar els estudis per posar-se a treballar i actualment ho fa en una botiga de la capital.

Fernando Galindo
Actualitzada 24/02/2020 a les 06:41
La joventut no només és aquella època en la qual els nois i noies experimenten i gaudeixen del seu dia a dia sense preocupacions abans de fer la transició cap a la vida adulta, es tracta també d'un període clau on han de determinar com serà la seva vida a partir dels 16 anys. És aquí on alguns d'ells necessiten orientació per saber si tiren la tovallola i entren al món laboral o bé es decanten per una branca acadèmica i estudien per poder acabar treballant d'allò escollit. Una jove de 23 anys que prefereix ser anònima explica que mai havia tingut problemes amb els estudis, de fet sempre havia tret bones notes, però es va ajuntar amb companys de classe que no es prenien l’escola seriosament i allò va desencadenar en un seguit de situacions que van tenir un final inesperat per a ella. “Vaig començar a agafar el mateix hàbit que els meus amics d’anar a l’escola a passar’m-ho bé... fins que tots van passar de curs i a mi em van fer repetir”, diu, una circumstància que va trasbalsar la seva rutina i el seu cap, “vaig veure com tots seguien les seves vides i jo em quedava estancada amb gent més petita que jo. Suposo que em vaig rendir i vaig decidir sortir del col·legi per tal d’evadir el problema”. Un procés que no va ser ràpid precisament, amb esbroncades a casa i sumant-hi que se sentia “molt pressionada pel que fa a quina professió triar, ja que en aquell moment no tenia res clar”, afegeix. Tot aquest panorama es va anar coent a foc lent fins que va decidir tirar la tovallola i abandonar els estudis.

Escollir cap a on encaminar el futur no només és una decisió complexa per se, sinó que s’ha de tenir en compte que l’etapa vital en la qual s’ha de prendre és una de les més complicades en la vida d’una persona. Així ho exposa Anthony Francome, psicòleg clínic i actual tècnic del COEP, el Centre d’Orientació Educativa i Professional, “un dels cicles vitals més inestables i complicats és dels 13 als 20 anys, quan es fa un procés d’exploració personal, on es prova i es posa al límit les coses per veure què passa i tècnicament no hi ha una personalitat definida”, indica, i és en aquesta etapa en la qual els joves estan prenent algunes de les decisions que més poden marcar el seu futur. Patricia Domínguez és una noia de 19 anys que va abandonar els estudis perquè no es trobava en el seu millor moment, “tenia les meves dificultats, no sabia com fer-ho, tenia molts peròs… em sentia massa petita per a prendre una decisió tan important”. Una opinió que molts d’ells comparteixen, veient aquesta decisió com una pressió afegida a les seves vides i vivint-la amb neguit. El tècnic del COEP creu que el problema no és si s’ha de decidir el futur en aquesta etapa o no, sinó que se’ls ha d’acompanyar, escoltar i permetre errar, “no podem paternalitzar-los fins als 30 anys, se’ls ha de posar en marxa”.

ABANDONAR ELS ESTUDIS
Deixar l’etapa educativa quan encara no s’és major d’edat dificulta entrar al món laboral per qüestions legislatives, tot i que no és impossible fer-se un lloc. L’Iris Miño, laurediana de 23 anys que actualment treballa en una botiga de la capital, va viure aquesta cruïlla vital amb desmotivació i va decidir deixar els estudis perquè no trobava el seu lloc a l’aula, “encara estava fent tercer de l’ensenyança obligatòria als 18 anys perquè no em sentia motivada i com que no volia seguir estudiant vaig decidir començar a treballar”. Una elecció que no va trobar ni oposició per part dels pares, que opinaven que la decisió era seva, ni dificultat per trobar feina, ja que comptava amb més de cinc anys d’experiència en el sector. Tot i aquest cas, no sempre es tracta d’una sola persona contra el món, ja que existeixen ajudes per facilitar l’inici de l’activitat professional. Hi ha diverses eines al país que poden significar un abans i un després en com enfocar aquesta situació. Una d’elles és el programa de Cos de Voluntaris per la Natura (CVN), que està dins del pla FOCUS 16-20, una eina de foment de l'ocupabilitat dels joves de 16 a 20 anys que estan fora del circuit educatiu i que mostren interès en l'àmbit de la jardineria, la gestió forestal i la ramaderia. El cap d’estudis del programa, Miquel Àngel Arnal, explica que aquest projecte, que és totalment gratuït i que té una durada de quatre o cinc mesos per edició, els dona diverses capacitats generals relacionades amb el món de les ciències, de les matemàtiques aplicades i de la comunicació així com capacitacions prelaborals “per tal que estiguin amb més condicions de trobar una feina i desenvolupar-la amb la màxima eficàcia”. Uns coneixements que estan separats en dues edicions: en la primera s’imparteixen nocions relacionades amb el món de la jardineria i cura del medi forestal i en la segona es treballa tot el món del comerç, hostaleria i professions més manipulatives o de taller.

En Julià Roger té 16 anys i és un dels usuaris del CVN que s’estan instruint sobre com utilitzar una desbrossadora, “estem aprenent com s’engega i es fa funcionar perquè puguem manipular-la sols quan anem a la muntanya”. I és que a l’escola li van recomanar aquest programa perquè estava “trist, em sentia com que no era lo meu, els estudis, escriure… no m’agradava, però en canvi sempre m’ha agradat la natura”, i en aquest projecte ha canviat les aules per l’aire lliure i ja està cursant la segona edició, segons comenta satisfet. El noi creu que pot ser un bon inici per poder treballar d’alguna cosa relacionada amb el medi natural i contempla l’opció de preparar-se en el futur per entrar al Cos de Banders.

De lescola a la feina

Un dels trets que solen tenir els joves quan comencen el programa és la baixa estima pròpia a causa de l’espiral de negativitat que han viscut a l’escola, “com que han anat fracassant en l’àmbit escolar, entren en un espiral del qual se’ls fa dificultós sortir-ne”, opina el cap d’estudis del programa, fet que els provoca tenir una baixa autoestima i inseguretats. Per aquest motiu intenten donar-los una sortida amb la part més manipulativa, sense una exigència d’exàmens i classes molt acadèmiques, que els doni “una experiència d’èxit”. És el cas de Patricia Domínguez, que unes setmanes després d’acabar el programa va aconseguir feina en una galeria comercial, “vaig decidir anar al programa FOCUS per aprendre com era el món laboral i em van ajudar a aprendre a treballar en equip, fer un currículum i trobar feina”. I no només treballa ja, sinó que va decidir començar a estudiar una Formació Professional a Aixovall per poder treballar en el món de l’administració. D’altres s’apunten al pla com un impàs, com en Josep Maria Lucas, un jove de 17 anys que està cursant el programa FOCUS 16-20 perquè no li va donar temps a apuntar-se als estudis que vol cursar i “no sabia què fer durant aquest any i volia fer alguna cosa. Com que el CVN és a la natura i és el que m’agrada, ja que estudiaré una FP agropecuària a Balaguer, no m’ho vaig pensar gaire”.

Cal tenir en compte que la formació d’aquest programa no és reglada, ja que el que ofereix és solament un certificat, la qual cosa dona peu que “des del departament de treball puguin ser joves susceptibles a ser contractats amb ajudes a les empreses que els contractin”, comenta Arnal, i especifica que una vegada els nois tasten el món laboral, s’hi solen quedar. Tot i això, no deixen de fer orientacions personals per determinar si aquell menor podria reincorporar-se a les aules, així que també “es poden fer classes de preparació per obtenir un graduat per lliure”.

CONTINUAR ELS ESTUDIS
Tot i aquests casos, prosseguir amb el món acadèmic és l’elecció més comuna dels joves. Des del 2015 només uns 100 han passat pel programa FOCUS, és a dir, 20 menors a l’any que volen abandonar el circuit acadèmic per trobar el seu lloc en un altre ambient. El problema que troben alguns nois i noies que decideixein seguir estudiant és que no saben quina branca escollir o cap a quina carrera decantar-se. Per a aquests casos també hi ha ajudes, com les eines dels orientadors de les escoles, com és el cas del Col·legi Mare Janer. El psicopedagog del centre, Juan Ignacio Pérez, realitza tutories, tant a nivell grupal com individual per explicar als estudiants els diferents camins que tenen, “els fem activitats d’autoconeixement, testos per saber quines són les seves aptituds, xerrades de les diverses sortides laborals i visites a d’altres centres”.

El psicopedagog, que porta uns 70 alumnes, indica que a hores d’ara, el 75% d’ells ja tenen bastant clar quin Batxillerat o FP triar, “ara la feina és ajudar els dubtosos que no saben cap a on tirar, però jo crec que abans de Setmana Santa ja els tindré encarrilats”. Maria Guirado de 16 anys és un d’aquests casos, “no tinc gaire clar què estudiar... només que tiraré pel batxillerat científic”, que se sincera i explica que se sent amb “una mica de pressió a sobre, perquè s’apropa la data d’escollir i no ho tinc gens clar”, una elecció que determinarà el seu futur i s’ha de prendre una bona decisió, segons afirma. El professional diu que, tot i aquests casos solts, ha notat que la tendència és bona, ja que aquest any els alumnes ho tenen més clar que l’anterior curs i que cap d’ells vol abandonar els seus estudis, cada vegada són menys els que ho fan. Una de les estudiants que ho té ben clar és Jana Campamà, alumna de 15 anys del psicopedagog, “vull estudiar medicina des de fa anys. Faré el batxillerat científic al Sant Ermengol i segurament aniré a la UAB”, i afirma que necessita més d’un 12 de nota, però que s’esforça molt “i trec bones notes, així que crec que ho aconseguiré”. Del mateix parer és la seva mare, Mercè Andorrà, qui comenta que el neguit que té la jove és “canviar d’escola i de l’exigència del batxillerat”. Per contra, el que més preocupa a la mare és la selectivitat, “fa tres anys la nota va baixar molt i espero que no torni a passar; vull el millor per a la meva filla”.

De lescola a la feina

Una altra eina és el COEP, on una de les tasques que duen a terme és l’orientació educativa i laboral per a joves d’entre 16 i 22 anys, “on els ajudem a establir un pla de carrera a partir de l’avaluació del seu perfil professional i proporcionem eines útils per a introduir-se en el mercat laboral andorrà”, explica Francome. El psicòleg diu que de mitjana atenen 120 joves l’any, entre els que venen en persona i les demandes telefòniques, en línia i grupals. El perfil d’aquests solen ser nois i noies d’entre 15 i 18 anys, derivats de les escoles o les famílies, que no tenen un coneixement explícit d’allò que se’ls acut estudiar i una de les tasques que tenen al COEP és “desmitificar totes aquestes falses creences”. Un altre perfil que tenen és de majors de 25, que o bé s’adonen que allò que havien estudiat no els motiva o bé volen reenganxar-se al cicle acadèmic. Això és el que va fer Carla Pérez, usuària del COEP de 25 anys que fa un any va decidir reemprendre els estudis, treure’s el batxillerat i fer la prova per a majors de 25 anys, “vull estudiar disseny d’interiors. No em queixo de la meva feina actual, però porto treballant des dels 17 anys i vull tenir més opcions”, indica, que treballa com a administrativa durant el dia i estudia de nit. Situació similar que va viure la usuària anònima, que després d’abandonar els seus estudis i treballar durant dos anys, va decidir estudiar a Aixovall, “per a acabar de treure'm l'ESO, perquè em vaig adonar que els estudis són molt importants i després d'aquest temps treballant puc dir que m'encanta tornar a estudiar”.

ESTUDIAR NO ÉS COSA DE JOVES
Francome, que va assessorar Carla Pérez, exposa que el seu cas és un exemple d’èxit i afirma que s’hauria d’eliminar l’estigma que hi ha d’equivocar-se de carrera o començar a estudiar sent més gran, “jo crec que una situació que acompanya en l’orientació és aquella que deixa equivocar-se i canviar. Canviar és una experiència nova, presa de decisions, etc. no passa res, tornes a començar”. Perquè estudiar a una edat o a una altra no canvia res, “perdre 5 anys laborals no és res en comparació amb tota la vida professional que li queda per davant”. Del mateix parer és la mare de la Jana, que no triga a respondre que, en el cas que la seva filla s’adonés que no li agrada la carrera de medicina, “no tindria cap problema a donar-li suport. Una persona treballa 40 anys de la seva vida i s’ha passat molts anys pel mig estudiant d’allò, així que què menys que dedicar-te a una cosa que t’agrada de veritat”.

Els joves que van deixar els estudis aconsellen acabar-los, i Miño afegeix que els menors “intentin arribar a la universitat, perquè avui dia no tenir estudis comporta un problema i dificulta molt les coses”. Carla Pérez opina que estudiar és molt important, “no cal que sigui una carrera, poden ser cursos. No s’hauria de deixar mai d’aprendre perquè et permet tenir més opcions i capacitat d’escollir el teu futur”.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts