x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
reportatge DMG

Companyia exòtica

  • La tinença d’aquests animals ha baixat notablement durant l’última dècada
  • La legislació, que controla l’entrada i sortida de les mascotes, s’ha endurit
Actualitzada 10/02/2020 a les 07:22

FLy acaba de complir els nous anys, la seva esperança de vida supera els vuitanta
No volia una serp, però em va fer tanta llàstima saber que l’esperava l’abandonament que vaig adoptar-la”, recorda l’assistent tècnica de l’Hospital Veterinari Les Valls de la capital Pili Solano. Venom és com van decidir batejar la pitó, que feia quasi mig any que no era alimentada, un fet que en va condicionar el comportament els primers dies. “La volia agafar però es llançava a mossegar perquè tenia gana”, explica la propietària del rèptil, que és una de les poques persones al país que tenen com a animal de companyia un d’exòtic d’aquestes característiques, més coneguts a la terminologia tècnica com a “animal salvatge en captivitat autòcton o no”, aclareix el cap del cos de banders, Ferran Teixidó. I és que el que diferencia tenir un animal domèstic d’un d’exòtic és la presència d’un exemplar a la vida salvatge, una norma que inclou el conill de la Ruth Araújo, el Lilú, dins del grup. “Sempre m’han agradat els gossos, però a l’edifici no ens en deixen tenir”, situació que la va fer repensar quin animal de companyia podria tenir, i després d’informar-se sobre com cuidar un conill no li va quedar cap dubte: “Pots passejar-lo, jugar-hi. Fins i tot fa piruetes.” Carlos Oliveira desconeix com és cuidar un gos o un gat perquè “els ocells han estat la meva afició, ara mateix en podria tenir més de trenta a casa entre canaris, periquitos...”, afirma l’amo del Fly, un guacamai de nou anys que va adquirir en una granja espanyola quan només tenia quatre mesos. El lauredià reconeix que la majoria de vegades surt a prendre cafè amb ell i ho fa “a la mà, sense corretja”. No obstant això, la tinença d’aquests animals s’ha anat despopularitzant i reflecteix un comportament a la baixa l’última dècada, “l’any que vam obrir ens van portar un mico tití, molt agressiu, mai més n’he vist. Són animals que suposo que venen d’un comerç il·legal i no són gaire domèstics”, apunta l’especialista en animals exòtics de l’Hospital Món Veterinari Xavi Soriano. Fa uns anys, la compra d’aquest tipus d’exemplars era lliure i qualsevol podia trobar-los en botigues, mercats i Internet. Per exemple, els lloros s’adquirien a la Rambla de Barcelona, “ara no veiem aquestes situacions”, celebra el veterinari. Avui dia, Andor­ra en controla l’entrada. “Des de Govern es demana a l’interessat tota la informació relacionada amb l’animal. Després s’autoritza o no la importació i s’exigeixen unes condicions per transportar-lo”, assenyala Teixidó. Els establiments especialitzats en productes animals també en van notar el descens. “El mercat està una mica estancat, es pot vendre el just”, apunta el responsable d’Aquafauna, Cristian Cachafeiro, qui recolza el control de les autoritats i assegura que vetlla per cadascuna de les mascotes del seu local. “No en proporciono cap si no estic segur que li oferiran unes bones condicions”, afegeix. L’exemplar més estrany que ha venut l’últim any ha estat un llangardaix, concretament un gekko, prèvia reserva. La situació ha fet que alguns locals deixin de comercialitzar animals i productes especialitzats i només ho facin sota demanda.

L’ADEQUACIÓ DE L’ESPAI
Solano és una experta de l’organització de l’espai animal a casa perquè Venom no és l’únic amb el qual comparteix metres quadrats. Un escorpí, grills, un parell de gossos i tres gats s’hi sumen. “Complicada”, d’aquesta forma qualifica la convivència entre tants individus de diferents espècies –inclosa la humana– l’amant dels animals, que va dividir els habitacles de la casa perquè tots tinguessin el seu lloc. El menjador és la zona de l’aràcnid i el rèptil. Les grans dimensions del ter­rari de la serp (de dos metres d’alçada per un metre i seixanta d’amplada) converteixen l’estructura en la protagonista del saló. La parella de la Pili va encarregar-se de dissenyar la casa d’aquesta pitó amb locomoció arbòria, característica que va obligar a introduir una branca a l’urna que també està dotada d’un parell de focus de calor per mantenir la temperatura ideal, que oscil·la entre els vint-i-dos i els trenta-dos graus, segons el moment del dia. A més d’una piscina per banyar-se. “La gent no és conscient de la despesa que suposa a l’inici”, ja que un terrari de mida mitjana pot superar els 400 euros, assegura. La forma de transportar la mascota també és important. Oliveira ha adaptat el cotxe perquè el Fly se senti còmode. “He col·locat una mena de xarxa als seients del darrere i una barra de cortina, de finestra a finestra, perquè estigui a sobre”, detalla. Viatjar amb el Lilú –sempre inclòs als plans de vacances– és una mica menys aparatós, una petita cistella (acomodada amb palla) és el mitjà de transport i el lavabo. Quan ronda ho fa sempre per casa, ja que “la gespa del carrer pot contenir químics”, avisa. Adequar l’espai a les necessitats de l’animal és fonamental, més encara quan és exòtic. “Es tracta d’animals en captivitat no domèstics que hem adoptat per tenir-los a casa”, sosté el veterinari Jordi Tena, qui s’ha enfrontat a desenes de casos d’animals malalts per no oferir una àrea en bones condicions.

Una serp, un escorpí, grills, un parell de gossos i tres gats són els animals amb els quals conviuen Pili Solano i la seva parella

ELS SENYALS I LA SALUT
Percebre els canvis en el comportament de l’animal és una de les vies que el propietari té per saber si li passa alguna cosa a la seva mascota. Normalment, els gats i els gossos presenten una simptomatologia més clara davant una afecció, però la situació es complica quan es tracta d’altres mamífers o rèptils. “Una tortuga és tota closca. No pots auscultar-la ni palpar-li l’abdomen. És realment dificultós esbrinar si li fa mal”, declara el veterinari de Les Valls. Observar els moviments del Lilú va permetre alertar la seva propietària. El conill va perdre la gana i “vam haver d’alimentar-lo amb una xeringa”, diu. Va ser quan es va adonar que el lepòrid tenia una malformació dental que provocava que la trajectòria de les peces de dalt i baix no coincidís i, en conseqüència, no fos possible el poliment natural de les dents, per això el Lilú visita el quiròfan perquè li tallen i llimen les dents un cop al mes. La caiguda del plomatge és una de les formes com els ocells exterioritzen l’estrès. Perquè això no passi, l’encarregat del Fly obre la gàbia diàriament. Aquest és el moment de passeig per la casa, “té una taula amb anells i joguines al menjador”, destaca. “Dolç” però amb temperament, així és com defineix Carlos Oliveira el guacamai. “Canvia molt quan hi soc present i quan no hi soc.” I ho sap perquè el seu germà és l’encarregat de cuidar-lo en la seva absència i amb ell es comporta de forma “inclinada”.

Conèixer la conducta d’una serp va ajudar els encarregats de Venom després que es negués a menjar la seva ració mensual –quatre rates vives, encara que hi ha l’opció d’adquirir-les mortes i escalfar-les al microo­nes– durant tot un trimestre. I és que una de les gates acostumava a asseure’s davant el terrari del rèptil, a qui li va semblar un aliment més apetitós per la mida. “Quan una serp vol menjar una peça gran fa espai. S’ha d’estudiar per entendre-les”, fa broma. La solució va ser tapar el tros per on mantenien el contacte visual i finalment va voler satisfer la gana amb els rosegadors. “Una serp sembla una corda per als gossos i els gats que volen jugar amb ella, per això tampoc puc treure-la del terrari”, sentencia. El grau de neteja també és un altre dels punts per mantenir la salut de molts rèptils que es troben en un aquari que acompleix la funció de residència, bany i zona d’alimentació. Situació que obliga, si es vol mantenir el benestar de l’animal, a comptar amb un filtre suficientment potent que netegi l’àrea. Normalment, “els propietaris estan disposats a gastar-se els diners” quan s’adonen que estan errant en la cura de la seva mascota, concreta l’expert Tena.

Lespecialista soriano visita Lilú abans doperar-lo de les dents


RESPONSABILITAT
Amb el temps, la tendència de les persones amb fills petits que es decideixen a tenir companyia animal és optar per un conill. “No donen tanta feina com un gos, són uns animals pensats per a un altre tipus de client”, explica la responsable de Venom. Tanmateix, el fet que no requereixi tanta dedicació no eximeix el propietari de brindar-li les cures necessàries. Per tenir qualsevol animal s’ha de ser conseqüent, però amb la tinença d’exòtics encara més. L’abandonament d’aquest tipus d’animals sol implicar problemes en l’ecosistema on es deixa. “Hem recomanat a gent que té espècies complicades o en perill d’extinció que els deixin al Crarc (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya)”, insisteix Tena, qui subratlla una massiva localització de tortugues de Florida a llacs, basses i pantans: “Són molt agressives amb la fauna local. Al riu d’Engolasters se n’han trobat unes quantes.” Gran part dels rescats els efectua el cos de banders, que sobretot s’ha trobat periquitos, lloros i iguanes. Un dels problemes que presenten aquest tipus d’abandonaments és la falta de responsables, ja que els animals no acostumen a presentar identificació per les característiques físiques que tenen. Els agents mediambientals, disponibles tota la jornada al 148, tenen un paper molt important al control duaner. “Rebem l’avís des de la duana, veiem l’animal, en comprovem els papers i resolem els dubtes que poden tenir els companys”, relata Teixidó. A partir d’aquí es decideix si l’animal ha de tornar al país per on ha accedit o si acompleix les normes d’impor­tació. Una altra qüestió que s’ha de tenir en compte és el temps que restarà a casa. La ignorància sobre l’esperança de vida també genera abandonaments. “Un guacamai pot superar els noranta anys. És per a tota la vida”, incideix el propietari del Fly, i una serp en captivitat pot sobrepassar, perfectament, la quarantena. Les necessitats d’un animal exòtic són especials i “el cuidador ha de ser conscient i conseqüent”, determina Pili Solano.
Etiquetes
  • #5 Animals de dos potes
    (10/02/20 10:15)

    Abans, per veure animals exòtics, anàvem a Zoo, avui som més moderns i tenim una arca de Noè a casa, sense tenir compassió pels tristos animalets.

    Respondre
  • #4 Sort
    (10/02/20 09:20)

    Sort de persones com aquestes que salven animals destinats a morir abandonats fora del seu habitat(també s'ha de dir)

    Respondre
  • #3 karlitos
    (09/02/20 19:30)

    Com els gossos.... la gent qu` els te son uns maltratadors, les tenem en pisos, privats de libertat natural, nomes els donen la libertat de anar a cagar i pitxar pels els carrers del Principat i les cases dels veïns. La gent que te els te... 90% no es preparat per tenir animals, perque send animal tb no sab res del ell mateix.

    Respondre
  • #2 Pep
    (09/02/20 12:08)

    Potser, en comptes d'adoptar-la i tancar-la a una gàbia, es podria desar en llibertat al seu país d'origen!!!

    Respondre
  • #1 Aberrant...
    (09/02/20 10:32)

    Tot axó es una gran aberració! Estem tregueu les coses i els animals de la Seu context natural,i axó no es ens reportarà que problemes a la llarga. Hem d'aprendre a respectar la Natura i per axó cal conèixer-la, i deixar d'extrapolar la forma de vida hi, Ana a tot el que existeix!!! No deixa de ser un abús, encara que un s'ho miri des d'una (falsa) compassió.

    Respondre
5
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts