Reportatge DMG

Cultura fora del museu

Bars i cafés volen diferenciar-se promocionant activitats artístiques Els locals acullen, sobretot, persones que inicien una carrera professional

Cultura fora del museuFernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Fa temps que els museus i les biblioteques van deixar de ser els aparadors de referència de la cultura, i és que en els dar­rers temps la proliferació de bars, cafès i altres espais que acullen música en directe, representacions teatrals, exposicions o presentacions de llibres, entre d’altres, ha ajudat molts artistes nacionals, i també internacionals, a dibuixar els primers passos de la seva carrera artística, com va ser el cas del grup musical andorranobarceloní The Soundsets, que es va llançar a la piscina –ara fa cinc anys– actuant a petits locals de barri. “Ens van donar una oportunitat bastant gran”, comenta el jove Enric Bartomeu (pianista), un dels cinc integrants del conjunt, format també per Edu Soler (percussionista i cantant), Jordi Agustí (guitarrista), Pep Bartomeu (vocalista) i Pep Rocamora (trompetista). Després van venir les festes del Roser de la Massana, així com la de la joventut organitzada pel fòrum homònim. També, des de fa cert temps “tenim l’oportunitat de tocar al Poblet de Nadal”, explica el membre de la banda, que s’atreveix amb les versions més conegudes a través de la rumba, el reggae, la salsa i altres ritmes llatins. Actualment, el grup amenitza celebracions de tot tipus: comunions, batejos, aniversaris... El bar regentat per Pablo Tolisano, Món Bohemi, va ser l’últim escenari del Principat que els joves van visitar. “Hi anem perquè és un espai acollidor i el reduït nombre d’assistents fa que la intervenció amb el públic sigui molt més potent”, comenta Bartomeu. A banda, les actuacions en petit comitè permeten que els espectadors tinguin accés instantani als artistes. Tant és així que The Soundsets va tancar un bolo a la cerimònia d’una parella que es trobava allà. Tolisano va observar que la fórmula de barrejar cultura i gastronomia triomfava a països com ara Alemanya i aleshores va decidir crear Món Bohemi, un lloc al Principat on “no tan sols se serveixen cerveses, sinó que també és un punt de reunió amb els amics per embriagar-se d’art amb classe”.

L’aposta de Barra Mar’s, el gastrobar que gestiona Joao da Costa, és la lectura. El propietari, coneixedor de la falta d’interès pels llibres durant els últims temps, va decidir implementar un espai amb exemplars sobre cuina, poesia i de caràcter infantil. “Insisteixo a la gent que trobo enganxada al mòbil durant molt de temps que agafi un llibre.” I és que tot aquell que estigui interessat a fullejar un dels exemplars de la prestatgeria pot fer-ho sense gens de pressa ni por de deixar el llibre a mig camí, ja que des del local s’ofereixen marcapàgines personalitzats amb el nom del client perquè torni un altre dia i d’aquesta forma acabar la lectura que havia encetat. De fet, cogeunlibro és la contrasenya que els clients han d’introduir als dispositius si volen connectar-se a la xarxa. La clau intenta despertar la curiositat lectora de l’internauta i fer reflexionar la persona perquè abandoni una estona el mòbil. El propietari buscava oferir un espai diferent que combinés la gastronomia amb el desenvolupament personal. “Fa cinc anys que treballo en aquest projecte. Hi ha gent que ja ve a prendre’s un cafè amb una llibreta per poder anotar alguna de les receptes que consulta als exemplars que tenim.” Per a Da Costa és gratificant que algú tingui idees sobre què cuinarà o descobreixi algun poeta per haver agafat un dels llibres que es troba al local. “A casa meva tots llegim i vaig voler traslladar aquesta afició al bar”, manifesta.

I qui pensaria que seria possible gaudir de la pintura o de la fotografia a la recepció d’una sala de joc? Doncs bé, sota el projecte Bingo Art –el vessant cultural de Bingo Stars– el gerent del local, Marc Martos, intenta ajudar els artistes que comencen, especialment al món de la fotografia o de la pintura. “La idea va sorgir perquè disposàvem d’un ampli espai buit i vam pensar que estaria bé que la gent que esperava per entrar a les instal·lacions pogués gaudir de l’art.” La iniciativa va començar el 2015, temps en què més d’una quinzena d’artistes, molts dels quals de l’àmbit nacional, han exposat les seves obres i ha servit com a finestra per donar-se a conèixer, com és el cas del pintor resident Manel Soriano, que recull diferents paisatges de les valls d’Andorra i reconeix que troba “la inspiració miri el racó que miri del país”.

LA INFLUÈNCIA DE LA DECORACIÓ

Un dels denominadors comuns presents als locals d’oci que ofereixen cultura sense ser aquesta la seva màxima és la inversió de temps i esforç dedicada a la decoració. “Sempre fem cosetes, ens resulta molt divertit canviar encara que a vegades resulta una mica caòtic”, assegura Tolisano, qui ha convertit Món Bohemi en un espai alternatiu on les formes i els colors són els protagonistes. A aquest racó de la Massana els fotogrames d’algunes de les pel·lícules més reconegudes de la història del cinema, com ara Pulp Fiction, es converteixen en quadres i un rètol il·luminat recorda l’actuació del dia: Avui, Rafart Mago.

Tolisano insisteix que “la màgia d’un lloc resideix en els canvis. És divertit que de sobte et trobis una altra decoració i, a més, tinguis la possibilitat de poder comprar un dels quadres que pengen de la paret”, com passa a La Fada Ignorant, l’únic cafè teatre del Principat, que fa més d’una dècada va obrir les seves portes de la mà de Toni Fernández, un espai que acull la particular mostra fotogràfica de l’artista nacional Núria Moreno, que barreja instantànies amb el dibuix a llapis.

Da Costa creu que la disposició del mobiliari també juga un paper clau en l’actitud del client. “La posició que adapta el cos a les taules altes amb tamborets com a cadires facilita les converses.” El propietari confessa que està fart de les trobades entre amics sense intercanviar paraules per culpa de la “malaltia d’internet”, de la qual és testimoni diàriament. Fins i tot ha arribat a servir un fuet sense tallar i que siguin els propis clients els que ho facin i tinguin una excusa per iniciar una conversa. La seva idea a curt termini és acabar amb les taules baixes. A banda de la lectura, la bona música és una de les altres àrees que es vol potenciar a Barra Mar’s. “El repertori es basa en els èxits dels anys vuitanta i noranta, com el rock de Pink Floyd o les composicions d’Eric Clapton.” Amb aquesta varietat musical pretén descobrir als joves altres estils i crear un clima que “afavoreixi la concentració necessària que requereix la lectura d’un llibre”. Per descomptat, la televisió mai té so: “És una forma d’acontentar tot­hom, tant aquell que vol tranquil·litat com qui vol veure el partit.”

VALORAR L'OFERTA

“Per poder oferir cultura hi ha d’haver gent que la valori”, apunta Tolisano, qui es queixa que és impossible disposar d’espectacles en directe i exposicions d’art de manera contínua si no fos perquè també ofereix sopars. I és que en els temps que corren mantindre el negoci tan sols amb les aportacions de les actuacions i algunes copes no és suficient. Per això, Fernández vol animar el públic de La Fada a fer-se amic-col·laborador, una proposta per fer remuntar el negoci que consisteix a contribuir amb una aportació mensual mínima de deu euros amb la qual els clients tindran descomptes, consumicions o entrades gratuïtes. “Una forma de fidelitzar la clientela i intentar que s’activi el xip cultural”, indica. De moment, el seu modus operandi, la taquilla inversa, vol fer reflexionar l’espectador, que decideix a la sortida del local el preu d’allò que ha vist. Tolisano apunta que moltes vegades el públic està dispers perquè no paga una entrada, i com que l’objectiu principal no és anar a consumir cultura sinó gaudir de la gastronomia aleshores no es presta l’atenció que caldria a la banda que està actuant. “Ens sentim bé, perquè quan toquem al país acudeix gent molt propera a nosaltres i intentem fer un espectacle on hi hagi la major interacció possible amb el públic”, exposa Bartomeu.

La majoria dels casos acollir una exposició, ja sigui de pintura, fotografia o escultura, o una actuació no suposa un benefici directe per al propietari, però saber aprofitar la distribució del local per incorporar exposicions o incloure un escenari per oferir espectacles en directe mentre els clients prenen alguna cosa “et dona un plus”, diu Tolisano. Una mena de simbiosi entre local i artista en què aquest últim dona a conèixer el seu treball en un ambient relaxat i cultural. “Els clients fidels sí que venen perquè s’ofereixen coses diferents”, apunta l’empresari.

UN ESPAI ON COMENÇAR

Per Soriano, tenir la possibilitat d’exposar a l’antesala de Bingo Stars és molt positiu: “Com a mínim tots els clients veuen els teus quadres.” I encara que aquesta vegada no ha aconseguit vendre cap obra mai perd l’esperança: “Espero tancar-ne alguna abans d’abandonar l’espai, on sembla que em quedaré durant un temps més.” Martos està satisfet amb la cessió de l’espai per a fins culturals. “Una vegada vam acollir una exposició de l’associació Amida i es van mostrar molt agraïts perquè els vam donar la possibilitat de tenir un primer contacte amb el món, una cosa que abans no havien pogut fer perquè els cobraven.” Aquest és un dels principals problemes dels artistes que comencen, les elevades quantitats que han de pagar per exposar un material que no saben si ni tan sols tindrà una acceptació per part del públic. “Cada vegada hi ha menys galeries d’art. Trobo que falten espais”, indica Soriano.

La Fada també ha suposat el primer escenari de molts grups de rellevància tant nacional com internacional. “Als seus inicis Rozalén o El Kanka van visitar-nos, ara aquest últim actuarà a l’Auditori Nacional d’Andorra. És una plataforma molt bona per començar”, assenyala Fernández. L’únic problema que troba Tolisano és que “pots comptar amb gent d’aquí però el problema és que som pocs i ens coneixem tots i en algun moment has de portar gent de fora”. En aquest cas, la inversió per part del local és major perquè al preu de l’actuació s’hi ha de sumar el trasllat, l’hotel i el menjar. Els artistes reclamen més espais on poder desenvolupar-se. “Que jo sàpiga l’únic local que programa activitats de manera setmanal és La Fada Ignorant”, manifesta l’integrant de The Soundsets, qui d’altra banda té la sensació que durant als darrers anys s’han incrementat el nombre de sales que aposten pels grups semiprofessionals.

A poc a poc la cultura també es cola a altres espais que no són els museus, una realitat que permet conèixer artistes emergents i viure d’una altra manera l’oci.

tracking