x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Reportatge DMG

Educar experimentant

  • El mètode montessori ensenya els nens i nenes des de la vivència i la pràctica
  • Els infants aprenen al seu ritme i es pretén potenciar la seva autonomia
En Nick jugant al menjador de casa, que està adaptada a ell i a la seva alçada per ser autònom.

Educar experimentant

En Nick jugant al menjador de casa, que està adaptada a ell i a la seva alçada per ser autònom.

Eva Bosch
Actualitzada 06/01/2020 a les 07:21
En Nick té un any i mig i cada matí, en llevar-se, guarda el xumet, porta el biberó que ha menjat durant la nit a la cuina, tira el bolquer a les escombraries en cas d’estar ple i porta a la mare els mitjons i la goma de cabell. “Amb les seves habilitats en Nick em facilita la vida de debò”, comenta Ksenia Ivina, la mare de l’infant, qui cada dia se sorprèn més de les noves habilitats que va adquirint el petit a la guarderia. No és que el nen sigui un geni, simplement va a un centre que segueix el sistema educatiu Montessori i la mare l’aplica també a casa. Cuinen, treuen la brossa o netegen la casa junts, “jo no obligo que m'ajudi a fer aquestes coses, així funciona la imitació dels nens, fa tot el que faig jo. I jo per part meva no li ho prohibeixo, deixo que provi i intenti”.

La directora de la guarderia El Xumet i guia d’aquest mètode, Vanessa Giadas, presenta en què es basa aquesta disciplina, “és un sistema de vida pràctic, autònom i molt lliure en què els nens sí que tenen normes, però els guies els expliquem el perquè de tot”. Els guies, que no professors, presenten als nens diversos materials amb els quals aprendran tot allò que s’ensenya en un sistema educatiu tradicional, però d’una manera experimentativa i vivencial en què cada nen segueix el seu ritme. El paper d’aquests educadors és observar, deixar que facin i desfacin, i si no ho fan bé, “ens apropem i els expliquem que allò no es fa d’aquella manera i el motiu, i els nens ho entenen”, diu Giadas. La clau de tot això és deixar que els nens tinguin les seves coses a la seva alçada perquè agafin allò que volen, ja que experimentant, errant i aprenent aconseguiran ser autònoms.

A classe treballen els números, els animals o les lletres, com a qualsevol altra guarderia, però d’una manera molt més vivencial, presentant-los unes safates amb diversos elements, i ells experimenten el que hi ha allà per assolir cada aprenentatge. La directora exposa un exemple, com peces de diferents colors que tenen sorra a dins, les quals hauran de moure per sentir el so que fan i veure quins són iguals i quins no. “Per a ells és un joc, però per a nosaltres és una manera d’ensenyar. Estan treballant una activitat sense adonar-se’n”, indica. Altres activitats que duen a terme tenen a veure amb pràctiques que es realitzen al dia a dia, començant per treure’s les sabates quan arriben al centre, parar la taula a l’hora de dinar o rentar-se les dents després, “tot és molt net i polit, una vida pràctica autònoma. Ells mateixos, en arribar els seus pares, els diuen que no els ajudin a fer certes coses, que ells sols ho poden fer”, explica la directora, qui sap que costa deixar que el seu fill petit creixi tan de pressa, però cal entendre que els nens volen ser independents i que poden fer moltes més coses de les que creuen.
Educar experimentant
Treballen amb plantes, animals i fins i tot van a comprar per cuinar després, ja que el sistema Montessori pretén demostrar als infants que tot té un perquè i que el menjar surt d’algun lloc. L’alimentació també és un punt important en el desenvolupament de la seva autonomia i es deixa que mengin tots sols amb àpats que estan bullits i que són tallats a tires perquè els agafin amb les mans. Un sistema que pot generar pors i angoixes entre alguns pares, però que segons afirma la mare d’en Yeray, Raquel Puig, és del tot segur, “no s’han de preocupar perquè són tires molt finetes i les coses estan molt bullides. En cas que s’ho empassin massa ràpid sense mastegar-ho bé, ho treuen”. El nen, que té dos anys i dos mesos, va començar a menjar sol als set mesos, i ja no va voler més puré, a diferència de l’altra filla que ara té 11 anys i que no va seguir aquest mètode, “he notat molta diferència entre els meus fills. A la meva filla fins als 2 o 3 anys li vaig estar donant jo el menjar i en Yeray va començar a menjar sol ben bé als 8-9 mesos”.

A banda de l’autonomia, el sistema treballa la seguretat dels infants mitjançant l’experimentació, la prova i l’error, la psicomotricitat gruixuda (moviments motors complexos com caminar, córrer, saltar...) i la prima (coordinació dels moviments musculars petits), factors fonamentals en el correcte desenvolupament dels infants. En Daniel té 2 anys i 3 mesos i patia de problemes neuromotors derivats de la hidrocefàlia a causa d’haver nascut prematur amb 30 setmanes, fet que va comportar que hagués de fer rehabilitació tres cops per setmana a la Unitat de Desenvolupament Infantil per treballar la musculatura i l’equilibri. La seva mare, Vanessa Huete, manifesta que va començar més tard la guarderia, als dos anys, i que al mes de començar la fisioterapeuta li va dir que ja no calia que seguís anant a rehabilitació “perquè el que feien a la guarde li anava molt bé. Estava agafant psicomotricitat amb tots els exercicis que els fan fer”, i afegeix que els controls amb els neuròlegs han passat a ser cada 6 mesos, “la millora ha estat molt considerable. Ha espavilat, és més autònom, coopera molt a casa i cada cop més em diu el que li agrada i el que no”.

DIFONDRE EL MÈTODE
Arran que es va començar a treballar el mètode en algunes guarderies i es va notar la coneixença d’aquest sistema d’una part de la societat, el setembre de 2018 es va crear l’Associació Montessori d’Andorra. El president de dita associació, Pere Balsa, comenta que la gent tenia neguits i es trobava desorientada pel que fa a què oferia aquesta educació, “vam veure que era interessant poder fer una associació per poder donar cobertura a aquestes coses”, com difondre el mètode, fer xerrades per a pares, formar professionals perquè puguin ser guies del mètode, entre altres qüestions.

Des de l’organització no s’han trobat detractors, ja que “encara es treballa i aguanta la seva essència des de fa cent anys”, però Balsa exposa que s’han adonat que l’escola andorrana en un principi treballava amb aquest sistema però “igual per no existir una associació que la cuidés, ha fet que es dilueixi i es transformi en una altra cosa”. Al país s’utilitzen materials d’aquest àmbit a l’andorrana, a Mare Janer, Sant Ermengol i la francesa, però no segueixen el mètode.

La cap d’estudis de l’Escola Andorrana d’Ordino de primera ensenyança, Rosa Maria Rechi, recorda que els inicis del sistema van ser montessorians, en una aula amb 30 alumnes a Ciutat de Valls. “Els primers anys, cap al 1989, vam començar a buscar materials Montessori i seguíem molt aquesta metodologia, fins i tot vam fer viatges a escoles de França”, diu, però es va deixar de fer perquè és un sistema útil a nivell de materials “però pensem que no ha de ser exclusiu. No ens regim pels objectes sinó per allò que creiem que els nens han d’aprendre i la planificació del procés d’aprenentatge ha d’anar en aquest sentit”. Certs materials tenen cabuda en aquest procés, ja que els resulten molt útils durant les primeres etapes de la vida, quan s’aprèn vivenciant i manipulant com a vehicle perquè els infants entenguin els conceptes i els procediments. “El que els oferim són uns materials i propostes perquè, de manera autònoma i espontània, arribin a fer les descobertes”, explica Rechi, i cada nen trobarà la seva motivació i ritme i els professors “analitzaran les seves descobertes i, mitjançant alguna pregunta o suggeriment, estirar-los”.
Educar experimentant
A l’àrea de maternal, fins als 5 anys tenen 7 ambients diferents en els quals els alumnes es poden moure lliurement durant hora i mitja, gestionant el seu temps i escollint les activitats que més els criden l’atenció: construir, descobrir la llum i la foscor, el món de les lletres, exploració de materials, una caseta a la seva mida, ambient d’artistes i d’expressió corporal.

“Es regulen mitjançant una plantilla on posen els seus noms. Si està plena, s’han d’esperar”, diu la cap d’estudis, qui recorda una anècdota que va fer riure els professors: “dos nens van col·locar els seus cartrons amb els seus noms verticals en el mateix velcro. Com que tenien una estratègia, els vam deixar passar. És maco perquè es barregen els nens des de 2,5 anys fins als 5 i uns aprenen dels altres per imitació.” A primera ensenyança utilitzen els materials a llengua i matemàtiques, per exemple per entendre què és una desena o una unitat, i tots són autocorrectius. “Pensem que els passos per a l’aprenentatge són vivenciar i manipular perquè puguin entendre i després poder simbolitzar, generalitzar i abstraure els conceptes”, manifesta Rechi.

Aquest mètode, que ha diluït el sistema montessorià i n’ha englobat diversos, fa que des de l’Associació hagin notat que no existeix cap escola que segueixi purament aquest sistema, ja que s’han trobat pares que vénen d’Espanya o França preguntant per l’ensenyament montessorià, i com que no està contemplat en la segona etapa, els pares ja no apunten els fills a les guarderies especialitzades en aquest àmbit. És per aquest motiu que fan una demanda directa a Govern, “ens cal inversió privada o un interès profund del ministeri d’Educació de voler fer una escola Montessori i treballar de forma conjunta”.
 
ELS INICIS DEL MÈTODE
Un sistema que data del segle XIX
la Metodologia Montessori va començar a Itàlia a finals del segle XIX i principis del XX i és tant un mètode com una filosofia de l'educació que encara perdura avui dia. Va ser desenvolupada per la Doctora Maria Montessori, la primera dona italiana a llicenciar-se en medicina, el 1896, qui va treballar amb nens pobres d’un barri de Roma i amb infants amb diversitat funcional en un hospital. Va veure els progressos que anaven aconseguint gràcies a la seva pedagogia i va comprendre que aquest mètode podia aplicar-se a tots els nens, ja que els ajudava en el desenvolupament personal de la independència, la llibertat amb límits, el respecte en la psicologia natural i el desenvolupament físic i social del nen.

És una pedagogia puerocèntrica perquè els nens es converteixen en el centre de tota la presa de decisions per a l'educació en un ambient preparat, que consta de tres aspectes fonamentals: la guia, el nen i el material. L'ambient ha de ser conforme a les característiques físiques del nen amb un mobiliari adequat a l'alçada i propici per a la motivació i realització d'activitats de desenvolupament. El mètode es basa en el fet que els infants han d'observar per aprendre i els dota d'exercicis per a desenvolupar el seu intel·lecte, però sempre respectant el ritme intern de desenvolupament de cada infant. El seu model educatiu considera com a fonamental el desenvolupament dels sentits i de la motricitat, l'aprenentatge del càlcul i el desenvolupament del llenguatge. Tal com va dir Maria Montessori, “ningú pot ser lliure tret que sigui independent; per tant, les primeres manifestacions actives de llibertat individual del nen han de ser guiades de tal manera que, a través d'aquesta activitat, el nen pugui estar en condicions per a arribar a la independència”.

La doctora va elaborar un material didàctic específic de fusta que constitueix l'eix fonamental per al desenvolupament i implantació del seu mètode, ideat a fi de captar la curiositat del nen i guiar-lo pel desig d'aprendre mitjançant el joc. Aquests poden ser utilitzats individualment o en grups per a participar en la narració de contes, converses, discussions, jocs a l'aire lliure, etc. Així assegura la comunicació, l'intercanvi d'idees, l'aprenentatge de la cultura, l'ètica i la moral. En general tots els materials didàctics posseeixen un grau més o menys elaborat dels quatre valors: funcional, experimental, d'estructuració i de relació.
Etiquetes
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts