x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Reportatge DMG

Per compte propi

  • Els autònoms destaquen la flexibilitat de la feina i la inseguretat econòmica
  • La modificació de llei permet que la quota mensual a pagar sigui més justa
El propieta del taller Autosistema, l'autònom Juan Riera

Per compte propi

El propietari del taller Autosistema, l'autònom Juan Riera

Fernando Galindo
Actualitzada 09/12/2019 a les 07:32
Hores i hores de feina amb el telèfon despenjat fent trucades o rebent-ne. Les persones que treballen per compte propi, més conegudes com a autònoms, viuen enganxades a la feina. “Ara que és final d’any anem tots molt atabalats perquè a tothom li entra la pressa de fer les coses i s’incrementa la feina”, comenten molts d’ells.

Els treballadors que decideixen fer el salt per compte propi coincideixen en dos motius: la disconformitat amb les feines actuals i el valor de fer el pas gràcies a l’experiència adquirida anteriorment. “Treballava en una constructora i vaig voler passar a una empresa de projectes, però les condicions que m’oferien, sincerament, no m’agradaven gaire, i per això vaig decidir anar pel meu compte”, explica un engi­nyer industrial que prefereix mantenir-se en l’anonimat. Ser autònom no és una tasca fàcil, ja que el primer pas és ser capaç de sortir de la “zona de confort” que suposa ser un treballador assalariat i desenvolupar la feina sota un horari i un sou fix mensual. “Cada principi de mes poses el comptador a zero i saps com comences però no com l’acabaràs. És com un incentiu però alhora un neguit que et crees perquè t’has d’espavilar”, afirma l’economista Esther Gil Simoni.

Un dels avantatges que tots els freelance destaquen respecte a ser assalariat és la flexibilitat que es pot tenir sobre l’agenda de treball, tot i que l’organització és fonamental per poder dur al dia la feina i els papers necessaris per fer tràmits. “Tinc sort perquè només necessito l’ordinador i Internet. Si la traducció és jurada m’agrada entregar-la en mà i veure el client per donar-li presencialment, però si no ho és i vull anar a Mallorca a veure els pares ho faig des d’allà, o també puc anar a Barcelona i fer companyia a la meva àvia mentre treballo”, argumenta Pau Font, que exerceix com a traductor. Tot i la llibertat que pot donar ser autònom, els professionals tenen molt present que un dia de lleure no surt gratuït, ja que recuperar les hores no treballades és essencial per al bon funcionament del negoci. “A mi m’agrada fer classes a la UPC i un divendres me’l puc prendre de festa sense donar explicacions a ningú, però això pot implicar que el dia que no treballi l’he de recuperar en dissabte o diumenge”, explica l’enginyer industrial. Tanmateix, exercir com a treballador per compte propi també presenta desavantatges i un dels més importants per a ells és la inseguretat econòmica. “No has de dependre de ningú, ni has d’estar mirant quina cara posa avui el cap, ni quines exigències té, perquè tot això t’ho autoimposes tu, però com a contrapartida tens la incertesa de com s’anirà desenvolupant tot”, corrobora Gil Simoni. Una de les característiques més significatives que va estretament lligada a ser un autònom amb èxit és tenir una bona xarxa de contactes. “Vaig passar-ho malament al principi perquè hi ha unes tarifes que són ètiques i vaig perdre molts clients per aquest motiu, que tampoc no em van dir res més, però segur que anaven a algú altre perquè ho trobaven més barat”, explica el traductor Pau Font.

L'AUTÒNOM, PER SECTORS
Segons xifres de la CASS del setembre, a Andorra hi ha un total de 6.614 persones que treballen per compte propi. Els sectors que més autònoms tenen són les activitats immobiliàries, amb 2.421 afiliats, i el comerç i reparació de vehicles de motor, amb 1.410 professionals. En aquest sentit, els autònoms han de lluitar contra una gran competència, com ara empreses que ofereixen preus baixos o la presència d’altres professionals a prop seu, com és el cas del taller Autosistema, propietat de Juan Riera. “Un negoci únic no ho seràs mai, per tant has d’intentar fer-ho el millor possible, o almenys no fer-ho pitjor que ells. Com més servei dones, millor, però no pots pretendre muntar un negoci i que no n’hi hagi cap més. Crec que això és bo perquè així no t’adorms”, argumenta Riera. Una empresària de l’estètica de la capital corrobora les paraules de Riera. “Som molts, però si ets competitiu i aconsegueixes tenir una clientela fidel és més senzill. Però reconec que és dur i complicat”, explica l’esteticista. En els casos d’Autosistema i el centre d’estètica s’intenta complir un horari comercial, tot i que si s’han de fer més hores del compte és el que preval. “Hi ha gent que ve a última hora... Si fos assalariada potser els diria que tornessin l’endemà, però com a freelance em jugo que no vinguin més i vagin a un altre lloc, i són uns diners que acabo perdent. Així que no tinc cap altre remei que atendre’ls”, diu la jove. La restauració és un dels altres sectors que estan de cara al públic i que, tot i tenir un horari comercial establert, treballa moltes hores que no són tan visibles. “És un sacrifici. Et passes moltes hores per poder pagar els impostos, et cobren per tot i has d’aguantar com sigui. Tinc una persona assalariada i això implica haver de treballar més per pagar-li el que toca i quan toca. És una pena perquè m’agrada molt l’ofici i no m’importa, però crema força”, explica el propietari d’una cafeteria del centre de la capital. El fet de tenir persones assalariades significa que estan a càrrec de l’autònom i que la seva responsabilitat es multiplica, ja que hi ha persones que depenen que el negoci funcioni. “La situació actual desincentiva molt a contractar algú perquè si et quedes sense feina per motius externs et quedes tirat. És jugar-te-la”, assegura Pau Font. De fet, una opció que és possible per a un freelance és compaginar, per exemple, una feina a mitja jornada com a assalariat i una altra com a autònom. “És legal i es fa”, assegura l’engi­nyer industrial. 

Per compte propi

La metodologia dels freelance que treballen des d’un despatx és una mica diferent, ja que l’organització del temps és fonamental per fer la feina ordenadament i no atabalar-se amb l’allau de treball. “En el meu cas estic dirigit cap al sector de la construcció i la feina té dos grans pilars, la part de visita i seguiment d’obra i la que és més de despatx i que es basa en la redacció i disseny de projectes. Per això he de buscar una estratègia i intentar compactar les visites als matins o a la tarda, per tenir el migdia lliure i dedicar-lo a la feina de despatx”, explica l’enginyer industrial. Altres autònoms intenten teixir un horari però els és més complicat. “Ho intento, però no el tinc mai. Moltes vegades treballo de nit. Miro també com em vingui de gust i gaudir que soc autònom. Vaig sobre la marxa”, diu Font.

EL PROCEDIMENT
Fer-se autònom és un procés senzill però que pot resultar farragós si no es fa de la manera adequada o a través d’una gestoria. El primer pas és entrar al comú una reserva del nom comercial. En un termini de deu dies es rep la notificació sobre si es concedeix el nom comercial i, aleshores, es pot presentar l’inici d’activitat, tot i que en cas de tenir títol universitari cal homologar-lo prèviament a Govern. En el cas de professions amb col·legiació obligatòria cal pagar la quota i, de ser necessària, contractar una assegurança. “El primer any vas una mica venut i els altres, en funció del que vegis i la responsabilitat que vulguis tenir coberta, pagues més o menys de quota, però compta que són uns 200 euros l’any”, comenta Gil.

Quan s’aconsegueix la reserva del nom comercial i l’inici d’activitat, s’ha de demanar el número de Registre Tributari (NRT), per tal de poder començar a facturar. Dins dels tres primers dies de l’inici de l’activitat cal donar-se d’alta com a treballador per compte propi a la CASS, on s’ha de presentar tota la documentació pertinent: el formulari d’afiliació, variació de dades i alta a la Seguretat Social, l’NRT, el registre de comerç i indústria, professional liberal, explotació agrària o societat mercantil, i els estatuts, si s’escau. “El procediment és senzill però en el moment que el vols fer a vegades t’arriben informacions confuses i contradictòries. Depèn de l’interlocutor amb el qual et trobes al comú i a Govern, perquè hi ha qui és molt vàlid, però també qui et posa la por al cos”, assegura l’economista.

Fins al setembre passat un autònom havia de pagar una quota mensual de 464,62 euros, ja que la CASS estimava que la base de cotització global era de 2.111,91 euros al mes. “Independentment del que ingressessis, la quota era aquesta. Tant si facturaves 100.000 euros l’any com si en feies 20.000. Ara amb la reforma qui s’endugui més pagarà més. No em sembla malament”, comenta Esther Gil. La modificació de la llei assigna diferents bases de cotització en funció de la capacitat econòmica de les persones assegurades i modifica el règim de cotització de les que treballen per compte propi d’acord amb els beneficis que obtenen per exercir la seva activitat empresarial o professional i la xifra de negocis vinculada a aquesta. Així, escollir cotitzar amb una base inferior al 100% és opcional però aquelles que siguin iguals o superiors al 100%, com un 125% o 137,5%, són obligatòries. Per tant, una persona que tingui grans ingressos haurà de pagar una quota de 580,78 euros o de 638,85 euros si aquest percentatge és d’un 137,5%. “És una bona mesura per a certa gent però a mi no em soluciona gran cosa perquè si pago menys al final em quedarà una jubilació més pèssima que l’actual, que ja és força baixa”, comenta l’esteticista. Els treballadors per compte propi poden demanar una reducció de la cotització al 25%, 50% o 75% sempre que es compleixin uns requisits que depenen del grau d’aquesta. Un dels avantatges que ha incorporat recentment la CASS és una bonificació de la quota d’un 50% durant el primer any d’alta. “Reconec que ajuda molt perquè no és el mateix estar pagant 400 euros i escaig com fins ara que pagar-ne la meitat. Almenys fins que vas agafant clientela i et van bé les coses és molt de descans que tinguis bonificada aquesta part de la quota”, explica l’economista Gil Simoni.

LES BAIXES: EL GRAN PROBLEMA
Agafar la baixa mèdica a un autònom li pot suposar un gran daltabaix en la cartera de clients. “És el gran desavantatge. Treballes molt i no pots agafar la baixa perquè aleshores tens uns quants problemes”, detalla el propietari d’Autosistema. Poder rebre prestacions econòmiques per incapacitat temporal o aturs de treball compensa parcialment la pèrdua d’ingressos de la persona assegurada, tot i que per rebre-les cal que el freelance estigui donat d’alta cor­rectament, que la base de cotització global mensual sigui igual o superior al salari mínim establert pel Govern, estar al cor­rent de pagament de cotitzacions i haver cotitzat 90 dies dins del període de 6 mesos anteriors a la data del fet o 180 dies des dels 24 mesos anteriors a la data de la malaltia comuna. Per a casos d’accident laboral o malaltia professional no es requereix cap període previ de cotització. “Però agafar la baixa és un risc massa gran. No puc estar sense treballar perquè aleshores no menjo. És un luxe que no ens podem permetre”, afirma el restaurador.

Tot i el risc i sacrifici que comporta ser un treballador per compte propi, molts dels professionals asseguren que no tornarien a ser assalariats. “Fàcil no ho és gens, però si ho compares amb Espanya, que els matxaquen fiscalment, aquí és molt millor, tot i que hi ha menys feina”, afirma el traductor. D’altres, però, no ho tenen tan clar. “No puc tornar enrere perquè ja tinc el negoci en marxa i m’ha suposat molt d’esforç, però tinc clar que si tornés a néixer no em faria autònoma a Andorra”, conclou l’esteticista.
Etiquetes
9
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts