x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Aquesta setmana

Fer colzes a l'estiu

  • Els escolars preparen els suspensos en acadèmies i amb la feina a casa
  • Molts estudiants rebent classes per reforçar matèries en vacances
CLASSE DE RECUPERACIÓ de matemàtiques de Mireia Fontova a dos alumnes que han suspès l'assignatura de primer de batxillerat.

Fer colzes a l'estiu

Classe de recuperació de matemàtiques de Mireia Fontova a dos alumnes que han suspès l'assignatura de primer de batxillerat.

Fernando Galindo
Actualitzada 05/08/2019 a les 19:07
No haver estudiat suficient i haver suspès, voler reforçar una assignatura que costa aprovar, preparar un edicte o avançar en el temari per canviar de centre educatiu obliguen a fer colzes durant l’estiu. Preparar-se a casa requereix una exigència i una constància que converteix les acadèmies en la millor opció perquè l’alumne rep a més suport acadèmic. “Sense venir a classe em costaria arrencar”, assenyala el Toni, de 17 anys, que assisteix a l’Acadèmia Àuria per recuperar matemàtiques i filosofia de primer de batxillerat, al que la seva professora i propietària del centre, Mireia Fontova, afegeix que perquè l’aprenentatge sigui complet demana que “han de fer feina a casa perquè, si no, no serveix de res. Jo dono l’explicació però ho han de fer ells, han de trobar-se sols amb els exercicis i practicar”. Reflexió que comparteix Carolina Motwani, professora i propietària del Centre d’Ajuda Pedagògica (Cedap), que assegura que no és imprescindible anar a classe per recuperar “però sí que necessiten algú que estigui a sobre i els expliqui el que no saben fer” i com que els pares no sempre poden fer aquesta tasca és habitual recórrer a centres especialitzats. Mireia Fontova ressalta que l’experiència li demostra que “si ells no treballen pel seu compte no ho superen i hi ha casos d’estudiants que, si no han treballat prou durant el curs, ho poden fer sols, però si el problema és que li costa entendre la matèria, no s'ho treurà sense ajut”.
Haver de passar hores de les vacances d’estiu estudiant no és la situació ideal però a alguns alumnes no els agafa de sorpresa. Pere Grau, de 18 anys i alumne de primer de batxillerat, exposa que “a casa ja sabien que em quedarien per al juny i que podia passar que em quedessin per al setembre”. Matemàtiques i castellà són els dos suspensos que li han canviat el pla estival perquè no haver fet net al curs ha tingut repercussions. “M’havien comprat una moto per si ho aprovava tot i me l’han treta, només la tinc als matins al juliol perquè treballo i necessito transport”, relata el jove company del centre del Toni, per a qui no suposa gaire problema estudiar a l’estiu “perquè són hores que estaria a casa sense fer res, m’és igual venir a l’acadèmia perquè després puc quedar igual amb els amics. Des d’ESO he fet classes de repàs, ho tinc com una activitat extraescolar”. El noi, que vol formar-se en informàtica i disseny, es mostra confiat de poder recuperar les dues assignatures pendents –el màxim per passar de curs tot i que no n’aprovi– per l’experiència prèvia “perquè altres estius tenia matemàtiques i economia i les recuperava al setembre. Si m’hi poso m'ho trec quan vull”, apunta amb un somriure segur, que ara que s’esforça, obtindrà el resultat desitjat perquè té clar que el motiu que l’obliga a estar pendent dels llibres de matemàtiques i filosofia fora del curs “és no haver estudiat suficient, perquè he anat al límit i al final a l’últim examen vaig caure”. Hi dedica quatre hores per setmana, durant tot el juliol i uns dies d’agost i fa deures a casa “entre mitja hora i 45 minuts” però no li afectarà les vacances “marxaré uns dies i no he d’estudiar”.
Pere Grau fa classes de matemàtiques al juliol i part de l’agost, amb una mitja hora de deures a casa, i s’emportarà de viatge la feina escolar que reconeix que arrossega “perquè, no he fet suficient esforç, hi ha bastant component de que soc vago”, admet el jove que vincula el mal resultat “que aquest curs les mates han sigut més difícils, es veu el canvi de secundària i has de ser constant, i jo no ho soc i en castellà és que no he estudiat”. L’alumne de l’Acadèmia Àuria es troba per segona vegada amb un estiu amb assignatures pendents després dels suspensos de primer de secundària “i recordo que no volia tornar al setembre perquè perdies el temps fent una cosa que havies fet ja i espero que em serveixi perquè no em torni a passar”. Preveu recuperar les dues matèries i si no és així a casa “crec que passaria alguna cosa, sí que hi pot haver conseqüències, però no n’hem parlat” perquè l’objectiu és arribar a la universitat “sí o sí i no em desagrada estudiar, voldria fer ADE o màrqueting”.Estudis, llibres, Academia
Que l’assistència a repàs no sigui forçada és essencial per treure el rendiment esperat. En el cas del Toni i el Pere, la falta d’esforç que ha provocat els suspensos s’ha esvaït i ara es prenen seriosament les classes perquè en general encara que la iniciativa i de vegades amb imposició sigui dels pares “els alumnes venen obligats perquè han suspès, però la predisposició és bona perquè necessiten ajuda, et veuen com algú que els dona suport”, destaca Mireia Fontova, enginyera informàtica i amb tres anys al capdavant de l’Acadèmia Àuria després de ser professora a l’Escola Andorrana. Especifica que s’ha trobat “algun cas puntual d’un alumne que ve obligat”, situació que també ha viscut Carolina Motwani, que recalca que en una acadèmia, tot i que la classe sigui en grup amb un màxim de quatre persones, “és difícil escaquejar-se i no fer la feina” i quan algun estudiant no s’implica com caldria “li recordem que és la seva responsabilitat, que no tothom té la sort de poder fer classes, de viure en aquesta part del món, de tenir el que ell té” i fins i tot es pot recórrer a anunciar que hi haurà una trucada als pares per comunicar-los el que fa el fill al centre, puntualitza la professora. I conclou que encara que inicialment sigui una obligació “després estan conscienciats que fer classes és l’única solució”.

Fer colzes a lestiu

ESTUDIAR SENSE OBLIGACIÓ
Nerea Camacho, de 16 anys, ha acabat quart de segona ensenyança a l’Escola Andorrana de Santa Coloma amb tot aprovat i s’ha autoimposat un estiu de fer colzes d’acord amb els pares “perquè he decidit que preferia fer el batxillerat al sistema espanyol i com que és diferent l’ensenyament de física i química volia fer classes per poder atrapar el nivell que tenen els alumnes del Maria Moliner o equilibrar-lo i que no hi hagi diferència quan comenci el curs”. Aquesta motivació per aprendre l’ha portat al Centre d’Ajuda Pedagògica durant tres setmanes del juliol fent dues hores cada matí. Ha escollit l’opció de batxillerat científic i destaca que fins ara “física i química ho hem tractat molt poc i a l’espanyola ja han agafat base a l’ESO i jo he de venir a agafar-la aquí”, objectiu que treballa seguint el dossier de recuperació dels alumnes de primer de batxillerat del Maria Moliner i amb la previsió de seguir rebent classes de suport al llarg del curs escolar. Aleshores espera tenir avantatge de coneixements per venir del sistema andorrà en “francès o en competències com la de fer exposicions que l’Escola Andorrana té més nivell”.
El pla inicial era agafar alguna feina d’estiu en una botiga “per fer uns diners però parlant amb els pares vam pensar que això era més important”, indica la noia, que no es pren com un càstig haver d’estudiar “perquè és positiu per a mi, em pot ajudar. Les ciències per a mi són un repte, no és que no les entengui, les lletres no em criden l’atenció”. En l’horitzó, la Nerea es fixa una formació universitària en “l’àmbit biosanitari o d’investigació” i amb aquesta motivació ressalta que “venir al matí a classe no em talla res, m’aixeco més aviat, però vull iniciar el curs tranquil·la i no tenir un nivell inferior com els va passar a uns companys que es van canviar de sistema. La idea és que a poc a poc vagi adaptant-me”. Perquè assoleixi l’objectiu, la Carolina Motwani, formada en biologia i abans professora de Secundària i Batxillerat de l’Escola Andorrana, li ha dissenyat un pla personal com fan al centre per ajustar-se al que li demanen a cada alumne “perquè cada professor ensenya de forma diferent encara que el contingut sigui el mateix. La meva feina és explicar-ho com vol el seu profe perquè si no puc equivocar-los i fins i tot hi ha diferències entre professors d’una mateixa escola”. Una particularitat que la propietària de Cedap considera que “no és ni millor ni pitjor, per exemple al sistema espanyol insisteixen més en l’àlgebra i al francès en la geometria”, i detalla que la planificació s’elabora tenint en compte que “des de principi de curs tens els temes que han de tocar segons la prova que vulguin passar [POB, selectivitat o BAC] i el que fem és ajudar-los en el procés”.
Casos com els de la Nerea són força habituals a les acadèmies de reforç al llarg del curs i a l’estiu amb alumnes que els pares decideixen que tinguin suport en una matèria per avançar-se als problemes futurs, però tot i així l’afluència baixa aquests mesos. La majoria busquen recuperar les assignatures pendents, oportunitat que només tenen al sistema espanyol perquè l’andorrà i el francès tenen un sistema d’avaluació diferent. “La feina varia perquè els alumnes baixen moltíssim i el ritme és diferent. Els he de fer tot el temari en tres setmanes, és un intensiu i les matemàtiques s’han de pair”, assenyala Mireia Fontova des del centre especialitzat en ensenyament científic, que s’estén a tots els àmbits per als més petits, i amb atenció específica en reeducació de la dislèxia. Aquest estiu a l’Acadèmia Àuria els estudiants de batxillerat són majoria però també hi ha nens de primària amb dificultats en algunes matèries, altres que comencen l’ESO i volen arribar-hi una mica més preparats o un aspirant a superar l’edicte de policia. Des del Cedap constaten que segon d’ESO és un curs que porta alumnes al centre “perquè és complicat a nivell actitudinal” i les assignatures demanades van des de “les matemàtiques, català, castellà, física, socials o francès”, tant dels que han de recuperar com dels que hi van per desig dels pares “perquè hi ha nens que els costa, no entenen el contingut que els expliquen i tenen falta de confiança, i també hi ha els que no estan atents i no han fet la feina”. I no tenen per què ser petits. Al centre és habitual preparar aspirants a superar les proves d'accés a la universitat per a majors de 25 anys, estudiants de la UOC que necessiten suport, universitaris que estan fora i a l’estiu aprofiten per millorar alguna matèria o gent que fa edictes de bombers, Batllia o policia “i sempre treballem a mida”.
Per a tots els alumnes Carolina Motwani, i els quatre professors que treballen al centre, dissenyen un planning que permet repartir les tasques per arribar a l’objectiu establert i fer seguiment, també per part dels pares, per saber que si no s’avança al ritme previst no es completarà el temari programat. Hi ha estudiants que fan classe gairebé tot l’estiu a l’acadèmia i d’altres que hi assisteixen una o dues setmanes per tractar els continguts i una fregant el setembre per fer exàmens com els que han de superar per recuperar les assignatures, que és sempre la part final de la preparació. Enmig del procés s’inclou portar exercicis “per fer feina cada tarda i a la platja per estudiar”, incideix la professora.
Perquè enviar un fill a una acadèmia té un cost important per a una llar, Mireia Fontova subratlla que “fer classes particulars no és barat però s’han de veure les prioritats” i apunta que “4-5 hores de classe poden sortir per 110 euros”. Carolina Motwani estima que tot l’estiu fent classe pot enfilar-se “a uns 1.000 euros i això no s’ho pot permetre tothom i tampoc ningú fa tantes hores, l’habitual és agafar un pack de 150 euros per setmana” i insisteix que per decidir si un alumne necessita suport d’un professional per avançar acadèmicament “els pares han de saber si tenen temps per estar a sobre o han de delegar en algú”. Reconeix la professional certa inseguretat dels progenitors que dubten si tindran recursos educatius i coneixements per ajudar els fills perquè “el contingut és el mateix però potser ha canviat la manera d’ensenyar, com per exemple a l’Escola Andorrana” pels mètodes més nous que utilitzen en l’aprenentatge.
Nerea Camacho és molt conscient de l’esforç econòmic que representa que faci repàs i de les facilitats que li estan donant els pares perquè progressi “perquè estan molt pendents dels estudis i ma mare és molt exigent” i emfatitza que “estudiar és un petit sacrifici que farà que et dediquis a alguna cosa que t’agradi o que no ho puguis fer i conec molta gent que treballa en feines que no li agraden, per això és una oportunitat per a la resta de la vida i val la pena fer aquest esforç ara”.

ESTIU PER DESCANSAR
L’esforç acadèmic del curs mereix que els alumnes es prenguin tot l’estiu de descans o cal que facin alguna feina de repàs? És un dubte dels pares i genera posicionaments discrepants entre les professores. Per a la propietària de l’Acadèmia Àuria “si no tenen dificultats que descansin i si en tenen i et pots avançar fent alguna feina, millor, perquè després seguirà el ritme de la classe” i per a la del Centre d’Atenció Pedagògica seria convenient que tots els escolars dediquin unes hores a recordar el que han fet al curs. “Crec que han d’agafar ritme i poden fer mes i mig de vacances i dues setmanes de feina perquè no sigui de cop començar de nou”, rebla Carolina Motwani.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts