x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Reportatge DMG

Uns músculs a punt

  • Els suplements nutricionals esportius estan fets de productes naturals
  • Els professionals asseguren que no donen positiu en un control de dopatge
El jugador del VPC Tiago Macedo davant d'una de les prestatgeries de la botiga USA Fitness Andorra.

Uns músculs a punt

El jugador del VPC Tiago Macedo davant d'una de les prestatgeries de la botiga USA Fitness Andorra.

Alexandra Muratet
A les botigues especialitzades es poden trobar tot tipus de suplements esportius.

Uns músculs a punt

A les botigues especialitzades es poden trobar tot tipus de suplements esportius.

Alexandra Muratet
Eduard Vega assessora els clients amb allò que necessiten.

Uns músculs a punt

Eduard Vega assessora els clients amb allò que necessiten.

Alexandra Muratet
Actualitzada 27/05/2019 a les 08:34
Prestatgeries amb pots de grans dimensions, barretes energètiques exposades al costat de la caixa enregistradora i imatges de culturistes que presumeixen d’enormes músculs enfundats en diminuts banyadors. “Hi ha molta gent que entra a la botiga i em diu que vol quedar-se com aquest bon home del pòster, però primer els explico és que això és molt difícil”, comenten des de Basar Ginesta, comerç especialitzat en complements nutricionals destinats a esportistes. Els suplements són una opció que està de moda des de fa uns anys i que ha anat creixent amb l’auge del culte al cos i de la pràctica del bodybuilding. Els amants de l’esport, tant amateurs com professionals, els utilitzen dia a dia per suplir la despesa calòrica que es produeix durant una activitat física. Aquest tipus de complements estan indicats per a qui dedica molt de temps a entrenar i practicar esport, però una dieta equilibrada hauria de ser suficient per complementar el desgast que es fa en un entrenament normal al gimnàs. “Hi ha situacions en què l’exigència de les proves és molt gran i són necessaris complements d’energia, proteïna i altres nutrients, però són moments excepcionals”, apunta el doctor Bernat Escoda, especialitzat en medicina esportiva. Tot i així, assegura que hi ha temporades de l’any en què la vitamina D o el ferro poden fer una davallada per la manca dels raigs del sol o la menstruació. “És aleshores quan la suplementació pot compensar-ho, però en la majoria de casos una bona alimentació assoliria les necessitats”, apunta el doctor.
Moltes vegades, quan un novell en aquest àmbit entra a una botiga de suplements nutricionals per a esportistes es perd entre els noms dels pots: glutamina, creatina, BCAA... “Al principi no tenia ni idea d’allò que havia de prendre perquè tot em sonava a xinès. Gràcies a l’assessorament dels responsables vaig entendre que primer cal conèixer què necessites, quins són els teus objectius, i després començar a consumir els suplements”, detalla Gabriel López, habitual d’aquests productes. Els responsables de les botigues físiques asseguren que els consells que donen són una de les parts fonamentals per als clients, per tal de no fer un mal ús que pugui comportar riscos per a la salut. Per això, la formació és pràcticament imprescindible. “No estàs obligat a saber res en especial, però és com quan vas a una botiga, demanes una ampolla de llet i te’n donen una de vi. No podria dormir sabent que li he venut un producte a algú que li pot fer mal”, diuen des de Basar Ginesta. Els responsables també expliquen als clients que els suplements nutricionals no són productes miracle, ja que per notar resultats és fonamental una dieta equilibrada i molt entrenament. “La gent es pensa que només amb el suplement veurà un resultat immediat, però no és així. Per a una pujada de volum, amb un bon entrenament i una dieta hipercalòrica i amb suplements de proteïna i aminoàcids, es pot veure un canvi bastant favorable en dos o tres mesos”, explica Tiago Macedo, jugador de la selecció de rugbi i responsable de la botiga USA Fitness Andorra.
Però la suplementació per a esportistes també es pot trobar en altres llocs com, per exemple, els supermercats. “Cal vigilar la marca i, sobretot, les quantitats que es mostren a l’etiqueta, ja que la majoria de vegades l’aportació del complement és mínima i no té cap efecte per al cos”, afirma el doctor Escoda. Uns ingredients que també tenen en compte molts dels consumidors habituals. “Una barreta energètica em costa dos euros i al supermercat, pel mateix preu, en puc tenir una capsa sencera. Però mires l’etiqueta i la del súper porta sucre normal, que és fatal, i l’altra no”, comenta Joana Folch, esportista.

Beneficis i riscos
El boom dels gimnasos i l’augment del consum de complements han provocat que el mercat de la suplementació facturés l’any passat més de 4.000 milions d’euros a tot el món, segons l’empresa especialitzada Global Industry Analysts. I es preveu que la xifra de facturació es duplicarà l’any 2021. “Abans estava ben vist anar al bar, ara ho és fer ultratrails, córrer 270 quilòmetres, perquè les maratons ja són per a nens petits. Però és que això tampoc no és sa”, afirma Eduard Vega, responsable de Fitness Solutions.
La gran demanda ha fet que les prestatgeries s’omplin de productes que permeten des d’una bona recuperació muscular fins a complexos que permeten pujar o baixar de pes i mantenir-lo convertint el greix en massa muscular. “Hi ha substàncies que t’ajuden a recuperar-te millor, com els antioxidants, però n’hi ha un, per exemple, que el pots trobar a la remolatxa i que es pot assolir sense haver de prendre cap pastilla ni pols”, afirma el doctor Escoda. D’altres també ajuden a millorar un esgotament psicològic i a emmagatzemar energia per utilitzar-la després. “Jo parlaria dels deu manaments dels suplements: són fàcils de portar, de digerir, tenen sabors divertits i agradables, poden ser dolços o salats, pots prendre’ls amb altres complements, fer pastissos amb la proteïna, si estàs cansat et pot donar un xut de sucre, aporten minerals, promouen l’antienvelliment i milloren l’estancament esportiu”, argumenta Vega, que considera que els batuts també són una bona opció per a persones que no poden menjar en condicions normals, sigui per manca de temps o per operacions.
Com pot succeir amb una mala alimentació, els complexos nutricionals també poden comportar riscos per a la salut. “N’hi ha que poden generar algun tipus de residu. Un abús de creatina i proteïna podrien saturar el fetge o el ronyó i, per tant, n’hi ha que s’han d’utilitzar de forma cíclica per evitar qualsevol molèstia”, confessa Macedo. Celíacs, diabètics, persones amb insomni, problemes de cor o taquicàrdies han de comentar sempre les seves limitacions, ja que un producte amb gluten, sucre o cafeïna podria tenir un efecte fatal per a ells. “Sempre recomano que abans de començar una suplementació s’estigui avalat per analítiques, un consell dietètic, l’assessorament d’un nutricionista i saber l’entrenament que fa perquè és molt important”, comenta el doctor Escoda. Tanmateix, els responsables de les cases de suplementació esportiva destaquen que els productes porten “coses naturals” i no tenen cap mena d’additius químics. “La proteïna, per exemple, ve de la llet, i els cartílags normalment són de bovins. No crec que pugui vendre productes que portin químics”, diuen des de Basar Ginesta.

El dopatge, un gran problema
Per a moltes persones la imatge de consumir suplements esportius està estretament relacionada amb la presa d’anabolitzants, un dels grans problemes dels esportistes professionals. “La gent em diu que prenc potingues”, diu López. “Anem a parlar clar. Quan la teva mare et feia unes farinetes de petit te les donava perquè creixessis fort. Això és el mateix però amb carbohidrats i proteïna, no hi ha res més”, aclareix Vega. Per això, els responsables de les botigues de suplementació esportiva insisteixen que els músculs extrems dels culturistes de les fotografies, o de moltes persones al gimnàs, no s‘assoleixen únicament amb els complements i tenen un secret: el dopatge.
Un primer pas a tenir en compte per lluir uns músculs impressionants és la complexió física. “Si ets un fideu i vols ser com aquell culturista és impossible”, asseguren des de Basar Ginesta. Tanmateix, destaquen que els suplements fan créixer els músculs, però una vegada assolit el màxim, aquest s’atura. És aleshores quan entren en joc els anabolitzants. “Molta gent pensa que si es pren el pot de suplements es posarà com aquest culturista. Aquest paio ha fet 2.000 hores de gimnàs però és que a sobre quan va al lavabo no saps el que fa”, argumenta Vega. L’obsessió per lluir una musculatura perfecta és tal que hi ha culturistes que s’injecten silicona als bessons o als pectorals per tenir una silueta de deu.
Els responsables de les botigues de suplemetació asseguren que és impossible que aquests productes donin positiu en un control antidòping perquè no porten additius químics. “Hi ha una reglamentació europea i tot allò que és considerat com a substància anabòlica està molt regulat. Aquest seria un segon mercat, en el qual no treballem”, explica Macedo. Però el cert és que hi ha casos d’esportistes d’elit que han estat sancionats per donar positiu mentre prenien únicament suplementació. Un dels casos més recents va ser el de la nadadora americana Jessica Hardy, que no va poder competir als Jocs Olímpics per clenbuterol, una substància prohibida per l’Agència Mundial Antidopatge. Ella assegurava que només prenia suplements i les analítiques van confirmar que no va ser un dopatge de manera intencionada, ja que la substància es trobava en un d’aquests pots. “Hi ha contaminacions voluntàries, per vendre més el producte, però també n’hi ha d’involuntàries. Un fabricant que fa anabolitzants i al mateix temps fa un suplement si no pren mesures dins la cadena de producció pot acabar contaminant sense voler. El problema d’aquests productes és que no estan tan controlats com els medicaments i no pots saber què porten”, diu el doctor Escoda. Per això, els experts recomanen utilitzar les marques amb més experiència i vigilar les quantitats a prendre.
 
El regne de la proteïna, l'aminoàcid i la creatina
Dins de la venda de suplements esportius en destaquen alguns. “Un 90% del client de fitness s’endú proteïnes de ràpida absorció, aminoàcids ramificats o glutamina”, destaca Macedo, d’USA Fitness Andor­ra. La reina és la proteïna, que es pot trobar en pols dins dels pots de grans dimensions, que tot i la seva aparença, pesen poc. Els recipients tenen aquesta dimensió perquè emmagatzemen proteïna per utilitzar durant uns mesos. La funció al cos és la de fabricar, regenerar i mantenir els teixits i músculs, així com donar energia. Els suplements esportius fan que la proteïna arribi a l’estómac i vagi directament al múscul, saltant-se el procés de la digestió. “A diferència del tall de carn, que s’ha de desfer i convertir-se en aminoàcid i que triga un dia a fer el procés, això és molt més ràpid”, diuen des de Basar Ginesta.
Un altre dels suplements més sol·licitats entre els consumidors són els aminoàcids ramificats o BCAA, que són essencials per a l’emmagatzematge de glucogen i que serveixen per tenir més energia posteriorment. Es consumeixen en pastilles, les quals una vegada es desfan passen directament al múscul. Els aminoàcids ajuden a guanyar massa muscular, augmenten la força i afavoreixen la pèrdua de greix. Una de les més demandades és la glutamina, que tot i no ser essencial afavoreix la síntesi de les proteïnes, permet que que el múscul no baixi de volum i també contribueix l’antienvelliment.
La creatina és l’altre suplement esportiu que té èxit entre els consumidors perquè estudis científics asseguren que millora el rendiment físic, augmenta la massa muscular i permet aconseguir més força. Tot i així, els experts de la salut asseguren que cal anar amb compte amb les quantitats i recomanen prendre-la sempre amb aigua, ja que l’excés de creatina no es pot emmagatzemar i s’elimina a través de l’orina, fet que suposa un treball forçós per al ronyó. Els responsables de les botigues de suplements també afirmen que cal descansar de la creatina durant uns mesos perquè el cos depuri els residus. Tot i així, els experts de la salut opinen que la majoria de suplements, per si mateixos, no comporten un alt risc d’addicció. “Hi ha un component psicològic molt important. Si sents que un producte et va bé ja et crea addicció”, conclou el doctor Escoda.
Etiquetes
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts