x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Reportatge DMG

Conduir sota control

  • Els cursos de conducció sobre neu i gel ensenyen a reaccionar amb pràctiques
  • Els professionals proposen al govern que sigui una formació obligatòria
Controlar els derrapatges és una de les pràctiques freqüents en la formació de conducció sobre neu i gel

Conduir sobre neu i gel

Controlar els derrapatges és una de les pràctiques freqüents en la formació de conducció sobre neu i gel

Alexandra Muratet
El circuit del Pas de la Casa fa prop de 600 cursos durant l'hivern

Conduir sobre neu

El circuit del Pas de la Casa fa prop de 600 cursos durant l'hivern

Alexandra Muratet
Actualitzada 08/01/2019 a les 07:14
Les baixes temperatures i l’arribada de les fortes nevades esdevé una època de pànic per a molts conductors a l’hora d’agafar un vehicle. Són típiques les imatges de cada temporada amb cotxes travats per la neu i el gel, que no poden continuar per falta d’equipaments especials. D’altres condueixen amb poca prudència, com si ho fessin quan l’asfalt està sec, sense ser conscients que l’adherència del vehicle no és la mateixa en aquestes situacions. I, finalment, hi ha una majoria de població a la qual li suposa un maldecap desplaçar-se amb el cotxe en aquestes condicions perquè suposa un moment d’inseguretat constant a causa de la manca de formació en conducció sobre neu i gel. “El dia que neva intenten sobreviure i fan el que poden. No és culpa seva. És manca d’informació i de formació”, explica Marcel Besolí, pilot de ral·lis. La primera lliçó en conducció sobre neu és saber la postura òptima a l’hora de conduir perquè en cas d’accident els sistemes de seguretat com el cinturó de seguretat o l’airbag actuïn de forma correcta. “Aquesta posició garanteix que, si el teu cotxe té cinc estrelles Euro NCAP [programa europeu d’avaluació d’automòbils nous, que avalua la seguretat dels vehicles], surtis caminant si l’accident ha estat a menys de 64 quilòmetres per hora”, explica Àlex Bercianos, pilot de ral·lis i director del Circuit Andorra-Pas de la Casa.

Ajustar l’alçada del seient el més baix possible, ja que l’estabilitat és major, el cap queda més allunyat del sostre del vehicle i es produeix una millor visibilitat de la carretera per tal de poder-se anticipar als perills, la inclinació del respatller perquè l’angle del cos sigui el correcte i el cinturó de seguretat funcioni correctament, pujar el reposacaps per evitar lesions cervicals i ajustar el volant de manera que la part superior d’aquest coincideixi amb el nivell de la boca del conductor són algunes de les mesures més importants a l’hora d’engegar el vehicle. Posteriorment, gran part de la formació es dedica a les classes pràctiques pel circuit, on es provoquen situacions d’emergència per practicar les frenades d’esquivada i derrapatges amb l’objectiu de saber actuar correctament a la carretera. “Les reaccions dinàmiques del cotxe són les mateixes perquè quan sobrevira, marxa del cul, se’n va ja sigui amb neu, gel, terra o asfalt. Però amb neu i gel, en haver-hi tan poca rugositat a terra, les reaccions passen molt abans”, asseguren des del circuit. En aquests casos es recomana una conducció suau, amb velocitat lenta i conducció progressiva, tant en acceleració, frenada o gir, per tal d’evitar perdre el control del vehicle, així com estar alerta i anticipar-se a possibles inconvenients que puguin sorgir a la carretera. L’èxit de la formació, que actualment només s’imparteix al circuit situat al Pas de la Casa, es tradueix en la realització d’uns 600 cursos cada any durant l’hivern, per on passen prop d’un miler de persones.

FORMACIÓ DIVERTIDA I NECESSÀRIA
“Vinc de les carreres d’asfalt en sec i les sensacions en neu es podrien assimilar una mica a esquiar, ja que les rodes són els peus o els esquís. Com més der­rapes més lent vas, així que has d’intentar que el cotxe derrapi el mínim i que traccioni el màxim. Són sensacions que has de notar a sota del cul. La millor és quan notes com patines en accelerar amb neu. Si hagués de definir-ho en una paraula seria diversió”, comenta Marcel Besolí. La preparació per a aquest tipus de competicions és complicada, ja que a les carreteres no es pot practicar i l’única oportunitat que tenen els professionals és durant els dies de test o els que poden rodar al circuit de curses. És aleshores quan apliquen tots els coneixements. “Òbviament ho fas a una altra velocitat i amb un altre fi, que és guanyar. Quan conduïm a la carretera no volem arribar el primer a la feina perquè qui ho intenta és qui no arriba. A l’hora de les carreres apliques més velocitat, però també tens en compte l’anticipació, frenar abans d’hora, etcètera, ja que la conducció segura també es pot fer servir a la competició”, afirma Besolí.

Aquests coneixements resulten imprescindibles a l’hora de la conducció sobre neu i la manca de formació per part de la població ha fet que els experts hagin proposat al Govern fer-la obligatòria. “La gent que ve a fer el curs diu que hauria de ser obligatori abans d’expedir un carnet de conduir i jo també ho crec. Fer dues hores no suposa una gran despesa de temps i són nocions que pots fer servir en molts moments quan vas conduint en condicions molt adverses”, comenta Bercianos. Una visió amb la qual també coincideix Besolí. “No podem pretendre que els nois de 18 anys surtin amb un carnet de conduir que s’han tret a l’agost i que el següent hivern, quan nevi, sàpiguen conduir sobre neu. El problema també és que aleshores molts pares els agafen, els porten a fer pràctiques a un pàrquing amb neu i com que tampoc en saben ensenyen coses que no toquen. És un peix que es mossega la cua, perquè qui ensenya no en sap i llavors anem malament”, assegura Besolí. “És molt curiós veure com a vegades ve un pare o una mare convidat a fer el curs i acte seguit porta els fills perquè és una inversió en seguretat i de forma lúdica. No hi ha ni un xaval que surti d’aquí dient que no s’ho ha passat bé perquè, és clar, els fiques en un circuit a derrapar, amb un tracte juvenil i amè, i els agrada molt”, explica Bercianos. Però tot i l’interès mostrat per dur-ho a terme, encara no s’ha acabat de propulsar a causa de diversos punts a detallar com, per exemple, quan s’haurien de realitzar si són obligatoris, ja que Andorra no és un país on hi hagi neu durant la majoria dels mesos de l’any, o subvencionar part d’aquestes formacions, que actualment tenen un cost d’uns 150 euros per persona.

EQUIPAMENTS PER EVITAR ENSURTS
Les condicions de mobilitat a l’hivern són molt diferents de les de la resta de l’any, i és per això que cal anar amb més precaució al volant i preveure alguns efectes que es poden dur a terme mentre es condueix a temperatures baixes per carreteres amb risc de gelades i neu. Per aquest motiu, el servei de Mobilitat ofereix informació actualitzada sobre l’estat de les vies.

La primera premissa obligatòria és dotar el vehicle amb equipaments especials des de l’1 de novembre fins al 15 de maig, utilitzant rodes de neu, amb claus o cadenes. Les rodes de neu o de tipus M+S milloren la tracció i la frenada en temperatures inferiors a 7 graus. És fonamental que les quatre rodes estiguin equipades, per tal de tenir un bon nivell d’adhesió i que la profunditat del dibuix no sigui inferior a 3 mil·límetres, ja que el desgast provoca una falta d’adherència a l’asfalt. Els pneumàtics de claus només estan autoritzats en el període d’obligació dels equipaments especials establert per Govern. “Són la millor opció per conduir sobre neu i gel. Als països nòrdics es fan servir molt i tenen molt bona qualitat però aquí no tenen gaire sentit perquè tampoc hi ha una acumulació de neu i gel a tot arreu”, expliquen des d’Eurotyre Andorra. Les cadenes són un altre dels elements més comuns, però cal conèixer-les bé. “Les tèxtils són la solució que feien servir els nostres avis antigament amb un tros de sac. El problema de les metàl·liques és que hi ha molts cotxes que no tenen suficient espai per ficar-les i, a més, fan molt soroll”, expliquen des de l’empresa. L’avantatge que ofereixen les cadenes de tela són la comoditat en la col·locació, tot i que el material es pot tallar més fàcilment en cas de trobar gel. Les metàl·liques, en canvi, ofereixen una millor adherència en aquest cas. “El problema és que el client d’ara vol un producte de rendiment immediat, de qualitat i a bon preu. Abans hi havia gent que pagava 150 euros o més per unes bones cadenes metàl·liques com, per exemple, les spikes spider. Però ara crec que no les té ningú”, comenten.

Abans d’emprendre el viatge cal consultar l’estat del trànsit i les condicions meteorològiques, així com conèixer l’anomenat “color de la neu”, una informació que ofereix Mobilitat i que es divideix en quatre fases. Si es troba de color verd significa que cal conduir amb molta atenció i no superar els 80 quilòmetres per hora, ja que comença a nevar i a les zones obagues i humides pot aparèixer gel. La fase groga indica que no es pot circular a més de 60 per hora i es recomana als camions i vehicles articulats que no circulin. L’etapa vermella asse­nyala que la carretera està coberta de neu, no es poden superar els 30 per hora i els vehicles de transports de mercaderies de més de 3.500 quilos de PMA tenen prohibida la circulació. L’última fase és la negra, la qual indica que la circulació per neu és intransitable i hi ha risc de quedar immobilitzat. En aquest cas, Mobilitat recomana no abandonar el vehicle, economitzar el combustible i, si no es pot trobar refugi, estacionar on no es dificulti la circulació o trucar a emergències, únicament si és necessari. També cal recordar que no s’ha de travar la circulació i acció de les màquines llevaneu i que mai se les ha d’avançar.

Pel que fa al manteniment del cotxe, és important comprovar periòdicament la pressió de tots els pneumàtics, ja que com més baixa sigui la temperatura exterior menor serà la pressió mesurada. Per això, és recomanable afegir 0,2 bars fred a la pressió recomanada.

D’altra banda, la bateria, el sistema d’encesa i la font d’alimentació són elements sensibles que s’han de provar abans de sortir, així com la comprovació del nivell de l’antilliscant i la qualitat de les escombradores, que es degrada sota l’efecte de les gelades. Si el cotxe ha estat estacionat al car­rer a una temperatura sota zero, l’ideal és engegar-lo i deixar-lo una estona perquè s’escalfin els líquids. Normalment, tots els vehicles tenen un component anticongelant, del qual s’han de vigilar els nivells i utilitzar els recanvis garantits, ja que un error molt comú és canviar-los per aigua destil·lada. També és recomanable dur una rasqueta per treure gel del parabrisa, un drap per netejar les finestres de boira i els fars bruts, bombetes de recanvi, un llum de butxaca, roba d’abric i un calçat còmode.

Per finalitzar, és recomanable rentar els baixos del cotxe de tant en tant, ja que la sal que s’aplica a les carreteres per desfer la neu i el glaç és corrosiva i pot malmetre algunes parts metàl·liques del cotxe que no estiguin ben aïllades, ocasionant problemes a llarg termini.
Etiquetes
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477