x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Reportatge DMG

Personalitzar la pell

  • Els professionals defineixen el tatuatge com un art en creixement
  • Hi ha polítiques de contractació contràries a tenir tatuatges visibles
Josep Dic, conegut com a 'Pichu', tatuant el ventre d'un client al seu estudi d'Andorra la Vella

Pichu's Tattoo

Josep Dic, conegut com a 'Pichu', tatuant el ventre d'un client al seu estudi d'Andorra la Vella

Elisenda Pallarés
Actualitzada 03/01/2019 a les 16:42
És com portar un obra d’art al cos que representa la llibertat d’expressió, ser lliure de fer el que vulguis amb el teu cos”, sosté Daniel Martos, propietari del saló de tatuatge Demon Tattoo a la Seu d’Urgell. El tatuatge és un art cada dia més estès. “La gent està perdent la por a fer-se i mostrar tatuatges”, assegura la tatuadora Chabeli Sánchez, anomenada professionalment com a Cha Winehouse. Fa dos anys hi havia dos locals dedicats a tatuar a Andorra i ara ha augmentat l’oferta. “Hem obert dos o tres establiments nous el darrer any i poc”, explica Sánchez, que està al capdavant de l’estudi Por Amor al Arte a Andorra la Vella junt amb el tatuador Ratnog. La febre pels tatuatges fa que cada dia més gent s’hi pugui dedicar professionalment. “Aviat serem tres tatuadors al Pichu’s Tattoo”, celebra Josep Dic, conegut com a Pichu i propietari d’un dels locals amb més trajectòria del Principat. En el cas de Daniel Martos, la seva tècnica acurada està molt demanada i ja té pràcticament tancada tota l’agenda de l’any 2019. “El que fem és deixar obrir l’agenda un parell de dies a l’any per a la gent que no té cita prèvia”, explica.

demon tattoo

L’esclat dels tatuatges s’explica perquè en la majoria dels casos la gent repeteix l’experiència. “Fer-se tatuatges és addictiu”, afirma Noelia García. Ella es va fer el seu primer tatuatge als setze anys i ara en porta tants que ja ha “perdut el compte”. Va començar amb un trèvol petit amb l’inicial del seu avi, i ha seguit amb dibuixos, petons o paraules als braços i l’esquena. Després va descobrir el realisme i es va animar a tatuar-se un retrat de la seva gossa. Tot i que per a ella el més important d’un tatuatge és el valor sentimental, també reconeix que li agrada portar-los “per estètica”. L’Adrià López també té tota l’esquena, els braços, mig pit i les cames coberts de tatuatges de diferents estils per estètica. “M’agraden des de petit i també els hi agraden als meus amics i, fins i tot, se’ls mira i li agraden a la meva mare”, afirma.
Els tatuatges s’han utilitzat des de temps immemorials per motius d’identitat, religiosos o decoratius en diferents cultures. El descobriment de la mòmia d’un caçador amb 57 tatuatges a l’esquena dins d’un glacial als Alps d’Ötzal dona testimoni d’aquesta pràctica a l’era neolítica. Fou redescobert pels exploradors de la Polinèsia i es va popularitzar entre mariners i presos en la primera part del segle XIX. Actualment, es tatuen persones de totes les professions i estatus. “Abans s’associava a maleantes, a gent que havia estat a la presó. Avui dia es fa tatuatges gent de totes les classes socials, inclús més els que tenen un poder adquisitiu alt perquè no tothom es pot permetre el cost d’un tatuatge gran”, afirma Martos. Els tatuadors normalment cobren per hores i la seva tarifa depèn del “caixet de l’artista”, arribant a cobrar més de 100 euros l’hora en el cas dels més experimentats. En alguns casos s’ha de sumar la despesa de traslladar-se fins al local del tatuador, ja que hi ha gent que viatja perquè un tatuador en concret sigui qui plasmi el que vol portar a la pell. “Un tatuatge barat et pot sortir car”, assereix l’Adrià. En la seva opinió cal mirar la qualitat del tatuador i no el preu “perquè hi ha gent que no en sap i després sembla que portis un dibuix fet per un nen de quatre anys”. A l’hora d’escollir el local, els consumidors tenen en compte l’estil del tatuador, els seus treballs previs, la qualitat de les tintes i que el local compleixi la normativa de salubritat. Entre el tatuador i el client a vegades es crea un vincle difícil de trencar. “És el teu cos i necessites confiança en la persona que t’ho fa”, afirma López.

QUÈ I ON TATUAR-SE
Els braços i les cames són les zones més freqüents on la gent demana un tatuatge. El responsable del Demos Tattoo, especialitzat en el realisme, assegura que el que més li demanen són composicions grans amb “el retrat d’un familiar o d’un actor conegut”. Temàtiques com una sèrie de televisió, viatges o motius religiosos omplen esquenes i cames dels seus clients. Són imatges que requereixen moltes hores i que es poden realitzar en diverses sessions depenent de “la resistència al dolor” de cada persona. Els que es realitzen a zones properes a un os solen fer més mal. La Noelia ha arribat a estar vuit hores en una sessió i confessa que “tots els tatuatges són una mica dolorosos”.
Es poden realitzar tatuatges a la major part del cos però es recomana evitar algunes zones per raons mèdiques, com la part interior dels canells, la baixa de la columna en cas d’existir la possibilitat d’haver-hi de subministrar una epidural o per sobre de les pigues. “Hi ha zones on és complicat tatuar o on amb el pas del temps el tatuatge es pot veure modificat pels canvis al cos, com a les costelles, el ventre o sota el pit”, indica Chabeli Sánchez.
Una de les especialitats més en auge és el realisme, tècnica que consisteix a tatuar imatges el més fidelment possible a la realitat. “Normalment agafo una fotografia i faig un muntatge amb Photopshop on puc jugar amb els punts de llum i després ho reprodueixo a la pell”, indica Pichu. Els tatuatges realistes poden ser en blanc i negre o en color. Un altre estil freqüent és l’Old School, inspirat en els dissenys dels mariners als Estats Units amb elements com àncores i ocells de colors en tons vermells i blaus. “Són dibuixos sense dimensió”, apunta l’Adrià. Els tatuatges ornamentals, per la seva banda, són aquells d’estil geomètric i abstracte. El tatuatge tribal, que pot cobrir grans superfícies del cos i està lligat a les cultures indígenes, també està molt estès. Un dels preferits de l’Adrià és el japonès, un estil molt colorit i que ha estat associat al món criminal en el passat en el seu país d’origen. Els amants del món del tatuatge estan d’enhorabona perquè una de les novetats de l’estudi Demos Tattoo, a la Seu d’Urgell, per a l’any vinent és portar tatuadors especialistes de diferents estils de renom internacional per tal que “estiguin a l’abast de qualsevol”, celebra Martos.

tattoo

SIGNIFICAT DE LA IMATGE
Hi ha persones que busquen imatges més personals “que tinguin un significat”, però també n’hi ha d’altres que es tatuen símbols “que estan de moda”, observa el Pichu. “No sempre és una bona idea fer-se un tatuatge que s’ha vist a internet”, apunta la tatuadora de Por Amor al Arte, que rep al seu estudi un públic predominantment jove. Per això utilitza la tècnica free hand, és a dir, dibuixa amb un retolador directament el disseny sobre la pell per corroborar que al client li agrada com queda abans de començar a fer el treball. Una altra de les modes és anar a fer-se un tatuatge en grup, “amb els germans o els amics”, explica Sánchez. És el cas de l’Anna López, qui s’ha fet el seu primer tatuatge al braç amb dues amigues. “Feia molt de temps que volia fer-me el tatuatge però primer estava estalviant i després em feia una mica de respecte l’agulla”, explica. Cadascuna s’ha tatuat una frase o símbol diferent, però anar-hi juntes les ha “encoratjat”. “Ara el més típic és fer-se el signe de l’infinit“, explica el Pichu. Ell intenta advertir als clients novells que es tracta d’un símbol molt comú i que se’n poden cansar, però la majoria d’ells tenen les idees molt clares i se’l fan igualment “pel significat”. Per contra, el més diferent que li han demanat tatuar han estat “les signatures dels companys de feina al cul”. “El més estrany que m’han demanat és tatuar l’etiqueta d’una cervesa al braç”, diu Sánchez. Abans de realitzar el tatuatge es recomana fer una prova per descartar una al·lèrgia a la tinta. Sigui quina sigui la mida o estil, sempre cal tapar-se el tatuatge els dies posteriors a fer-se’l amb un “film protector per evitar infeccions i aplicar una pomada cicatritzant”, explica Sánchez. Alguns col·lectius, com la policia, tenen restriccions a l’hora de portar tatuatges visibles a la feina. L’Adrià López treballa com a repartidor a domicili i sospita que en alguna entrevista l’han descartat per portar tatuatges. “No t’ho diuen directament, però se’t queden mirant als tatuatges”, lamenta. Trobar-se amb persones que li demanen tatuatges a zones on no siguin visibles és el “pa de cada dia” del Pichu. Considera que amb la crisi econòmica van augmentar les empreses que van “prohibir” als seus treballadors tenir tatuatges a la vista. El tatuador creu que amb el temps hauran de rectificar perquè “perden persones aptes”. Des de l’agència de treball Temporal Quality Janeth Capell indica que mai s’han trobat amb companyies que demanen treballadors sense tatuatges. L’única restricció que han constatat ha estat la dels “pírcings en el cas de les hostesses”. L’Adrià opina que la gent amb tatuatges encara crida l’atenció a una part de la societat per “curiositat”, però destaca que en la seva experiència la seva resposta és “sempre positiva”. Chabeli Sánchez opina que lluny de ser una moda passatgera, el món del tatuatge seguirà creixent perquè “és personalitzar-te a tu mateix i això no pot passar de moda”.
 
ESBORRAR TATUATGES AMB DATA DE CADUCITAT
Un tatuatge es pot esborrar amb làser, sent algunes tintes i colors més difícils d’eliminar. “No tot es pot arreglar sense haver de sacrificar molta pell”, adverteix la tatuadora Chabeli Sánchez. En alguns casos s’opta per tapar amb un altre dibuix el tatuatge. “La majoria de tatuatges que he de tapar són perquè els ha fet una persona amateur i no ha quedat bé”, explica Sánchez. Un dels principals motius de penediment pel qual es vol fer desaparèixer un tatuatge és “haver-se’l fet amb la parella i que s’acabi la relació". Popularment es diu fer un Melany Griffith perquè es va treure el nom del seu exmarit, Antònio Banderas, del braç.
Etiquetes
Veure’n més
11
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477