Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
REPORTATGE DMG

'L'escapisme' a casa

Andorra rep turistes que venen expressament per a jugar als ‘escape rooms’. Algunes empreses els utilitzen per a conèixer les habilitats dels empleats
Equips professionalS d''escapistes' visiten Andorra expressament cada vegada que hi ha una novetat

'L'escapisme' a casa

Equips professionalS d''escapistes' visiten Andorra expressament cada vegada que hi ha una novetat

L'ambientació de la sala és una de les característiques més importants dels jocs d'escapada en viu

'L'escapisme' a casa

L'ambientació de la sala és una de les característiques més importants dels jocs d'escapada en viu

La primera edició del certamen es va disputar l'any passat

'L'escapisme' a casa

La primera edició del certamen es va disputar l'any passat

Actualitzada 13/04/2018 a les 17:35
Un joc virtual portat a la realitat que es viu en primera persona. Aquesta podria ser una definició per explicar, de manera global, la nova moda en entreteniment que s’està estenent arreu del món durant els últims anys i de la qual Andorra també en forma part: els escape rooms.
No cal ser Harry Houdini ni saber fer màgia per poder gaudir d’una experiència d’aquest tipus. “L’escape room és un joc en viu on un grup de persones són tancades en una sala amb una missió que s’ha d’assolir en un temps concret. Es tracta d’una activitat d’oci on es posa a prova la lògica, l’estratègia, l’enginy i l’habilitat de cada participant, així com la coordinació i el treball en equip” defineix la parella catalana d’escapistes professionals Die Helden. Durant el joc s’han de resoldre trencaclosques, investigar-ho tot minuciosament, trobar objectes amagats, assolir combinacions i aconseguir obrir portes per sortir de la sala o seguir jugant en un altre espai. “Potser quan s’explica no sona gaire emocionant, però és una sensació que s’amplifica amb la tensió que es viu durant el joc” apunta Alexey Krutilin, copropietari de la sala Claustrophobia Andorra.
L’experiència està supervisada en tot moment per una persona de l’empresa anomenada Game Master que té el rol de vetllar pel compliment de les normes de joc i de donar indicacions als participants en cas que es trobin perduts en la resolució d’alguna prova o no sàpiguen avançar a la següent fase. “És una de les figures més importants perquè una sala d’escape room funcioni i tingui èxit”, assegura Ignasi Carod, cap d’Andorra Quest Room. Normalment, el Game Master observa l’evolució del grup a través de càmeres de vigilància ubicades en punts concrets de les sales i contacta amb els jugadors utilitzant micròfons o walkie-talkies.
La principal característica de l’escape room és la temàtica. A Andorra es poden viure experiències com ara capturar contrabandistes, acabar amb el finançament d’una perillosa banda de delinqüents, sobreviure a una allau quedant sepultats en una cabana, o aconseguir sortir d’un laboratori dins d’un cinema abandonat.
Un altre punt diferencial és que, en principi, només s’hi juga una vegada, ja que les proves sempre són les mateixes. “Anar a un escape room és com anar al cinema: pots tornar a veure la mateixa pel·lícula però perd la gràcia perquè ja saps com es desenvolupa i com acaba” declara Joan Lluís Armengol, de la sala escaldenca Toca el dos.
El fet de tractar-se d’una “experiència única” és un dels motius pels quals l’escapisme està tan de moda. “T’evadeixes de la realitat durant una estona i desconnectes de la feina i de les situacions quotidianes”, comenten Die Helden, amb 610 sales jugades. “És una descàrrega d’adrenalina bestial. Mai saps que t’espera a l’altra banda de la porta. És emocionant, passes nervis, por... Es viuen un munt de sensacions en molt poc temps” afegeixen Taty Hunter, una altra experta parella espanyola amb 520 sales fetes.
Cada vegada és més habitual trobar grups que, com ells, visiten Andorra expressament quan hi ha una novetat en alguna de les sales del Principat. Practiquen l’anomenat “turisme escapista”: planejar les destinacions de vacances en funció dels jocs d’escapada en viu (escape rooms) que ofereixen. “Andorra és un dels països amb més atractius perquè pots compaginar-ho amb altres activitats” expliquen Die Helden. De fet, un 70% dels jugadors que actualment visiten les sales andorranes són turistes. “Quan vam obrir, fa un parell d’anys, la proporció de turistes i d’andorrans era del 50%. Ara mateix el perfil de visitant que tenim és clarament el de turista-escapista” comenta Krutilin. “Les sales d’escape room d’Andorra tenim un problema i és que no sabem arribar als residents. Ens costa molt potenciar aquesta activitat als locals” confessa Carod.
L’afició internacional a l’escapisme és molt més gran. Els Taty Hunter, per exemple, compten amb més de 4.000 seguidors a Facebook, on publiquen vídeos en directe cada setmana per a interactuar amb els amants de l’escapisme i explicar novetats, sortejos i altres temes relacionats amb el sector. Fins i tot organitzen una gala presencial que es celebra anualment per atorgar premis als millors escape rooms en diverses categories. La selecció dels guanyadors la decideix prèviament el públic, que vota a travès d’enquestes digitals durant una època determinada. “Ens queda molt per fer. Aquest sector no para de créixer. Tenim molts projectes que aviat veuran la llum” declaren.

ELS PERFILS DELS JUGADORS
Una de les característiques més importants dels escape rooms a nivell psicològic és que, de manera inconscient, cada jugador exterioritza la seva personalitat i assumeix un rol durant el joc. La majoria de grups tenen un patró similar: Un líder que dirigeix i organitza l’equip; un cercador que troba els objectes amagats; un creatiu que pensa en les opcions més estranyes per a resoldre una prova; i un “intel·ligent” que supera els enigmes de lògica i numeracions ràpidament. “La situació ideal és poder reunir un equip on estiguin totes aquestes característiques cobertes. Cal tenir en compte que un jugador també pot assumir més d’un rol!” apunten els professionals Die Helden.
Aquest vessant psicològic és una eina molt important per a diverses empreses, les quals proposen als seus empleats dur a terme un escape room per a crear un major vincle entre l’equip. Andorra no n’és una excepció. “És freqüent que ens truqui una empresa preguntant si li podem oferir aquest servei” asseguren des de les tres sales andorranes dedicades a l’escapisme. “El motiu principal és la cohesió grupal, sobretot en departaments nous on els treballadors encara no es coneixen suficient” expliquen des de Toca el dos.
Però també es tracta d’una molt bona oportunitat per a conèixer les habilitats i les característiques de la personalitat de cada un dels treballadors. Mentre l’equip juga, els caps poden veure el desenvolupament del grup durant el joc i descobrir quin són els rols que adopta cada un dels empleats. “Tenim un joc dedicat específicament per a empreses i grups nombrosos. Hem tingut diversos departaments de recursos humans que han vingut amb aquest objectiu. Prenen nota de l’actuació de cada persona mentre l’equip de 20-25 treballadors juga i posteriorment fan un estudi” confessen des d’Andorra Quest Room. Situacions similars s’han trobat a Claustrophobia Andorra. “Hem tingut algun cap que, mentre observava com els seus treballadors jugaven, deia: “A aquest el faig fora de l’empresa demà mateix!” Normalment ho diuen en to de broma però mai sé que acaba passant realment” comenta Alexey Krutilin.

EL NEGOCI DELS 'ESCAPE ROOMS'
L’escapisme a Andorra és un negoci rendible. Els preus de les sales andorranes van des dels 45 als 100 euros per grup, en funció de si es juga entre setmana o en cap de setmana. El fet que aquesta activitat només estigui destinada per a realitzar-se una vegada també provoca que les empreses decideixin crear més jocs dins les seves sales per poder oferir més diversitat de temàtiques i proves. De fet, dos dels escape rooms andorrans obriran el seu tercer joc properament.
Els diversos nivells dels enigmes que s’ofereixen a Andorra provoca que cada escape room estigui destinat a un tipus de públic, tot i que qualsevol persona és apte per a poder realitzar l’activitat: Toca el dos, per exemple, es defineix com el “primer tast per a vulgui saber què és un escape room” mentre que Andorra Quest Room i Claustrophobia Andorra compten amb una tecnologia més avançada, destinada que el jugador s’involucri completament en l’ambientació de la sala.
De mitjana, els escape rooms destinen mig any a la cerca de la temàtica, la construcció de l’ambientació i la creació d’enigmes i proves. “És un repte de deducció perquè has de pensar com vols que els jugadors es “trenqui la closa”, quines proves poden ser aptes perquè pugui jugar tothom i no els causi frustració o s’avorreixin, si el temps que has pensat és suficient o no per assolir la missió, etcètera” explica Armengol. Una vegada enllestit cal fer una última prova: Saber si el temps destinat és el correcte. Per això, les sales es posen en contacte amb diversos grups d’escapistes de nivells diferents, els quals s’anomenen testers. Uns dels equips d’experts més habituals en assistir-hi són Die Helden i Taty Hunter, ja que la seva àmplia experiència permet saber als creadors de les sales si el temps que han estimat és el correcte.
El primer joc d’escapisme a Andorra es va obrir el novembre de 2015, de la mà dels Armengol, una família andorrana que s’havia aficionat a l’escapisme jugant a sales espanyoles. Un procés burocràtic complicat, ja que “quan ho explicàvem a Govern no ens entenien. No tenien referències d’aquest àmbit i tampoc podien imaginar-se què era perquè no havien jugat mai a cap” explica Joan Lluís Armengol. Un procés que ara, al ser una activitat de moda, és més fàcil de tramitar.

‘CODE: MCTA’ APRENDRE ART MENTRE ES JUGA
El Museu Carmen Thyssen d’Andorra ha organitzat quatre edicions del seu propi escape room, el Code: MCTA, una activitat temporal i gratuïta dins la pinacoteca del museu. “És una manera diferent de poder apropar-nos a un públic que sense aquest incentiu no vindria al museu”, afirmen des de l’entitat. Durant tres hores (de vuit a onze de la nit), un total de 20 persones resolen sis proves relacionades amb l’obra exposada i els seus artistes L’objectiu és desbloquejar un cadenat i obrir les portes de la pinacoteca per a poder sortir amb la victòria. Una oportunitat per divertir-se i aprendre sobre art.

SENSE ANDORRANS EXPERTS EN AQUESTS JOCS
Diversos països han participat al mundial
Andorra és un dels països que no té cap grup d’experts en jocs d’escapada en viu reconegut públicament. “A Espanya, França o Rússia hi ha molts especialistes en aquesta matèria, però a Andorra no en coneixem cap” diuen des de les sales del país. Ho corroboren els professionals espanyols Die Helden i Taty Hunter, que són un referent per als amants dels escape rooms. “Coneixem molts equips experts com nosaltres, sobretot d’Espanya, però d’Andorra, de moment, no en tenim constància de cap”, lamenten.
Pel que sembla, aquí es prefereix provar què és això dels escape room i conèixer les sales que hi ha al país. “Tenim clients que són residents i venen a jugar al mateix joc diverses vegades. El motiu principal és perquè els agrada la sala i aprofiten per tornar quan els venen a visitar els amics o els familiars”, declaren des de la sala Claustrophobia Andorra. Així i tot, cal destacar que Andorra té aficionats a aquesta activitat però no es consideren professionals. “Nosaltres, amb la família, formem un grup d’escapistes i juguem a uns quants per Espanya, però no ens considerem professionals”, aclareix Joan Lluís Armengol, de Toca el dos. De fet, Andorra és un dels països que no té representació al Campionat del Món d’escape rooms. La primera edició d’aquest esdeveniment, organitzada per una coneguda marca de begudes energètiques, es va dur a terme l’any passat a Budapest, i va comptar amb una participació total de 22 països. A la cita hi va haver equips dels Estats Units, Rússia, Itàlia, Espanya o França, però també d’altres països més petits com ara Azerbaidjan, Oman, Singapur o Corea del Sud.
Després de superar les fases classificatòries nacionals, uns 9.000 participants es van reunir del 22 al 25 de març a la capital hongaresa per a demostrar rapidesa i habilitat en diverses proves de creativitat, pensament visual, lògica i estratègia. Les semifinals van ser els dos primers dies de competició. Ucraïna i Eslovènia van ser els dos equips finalistes. El campió de primera edició va ser Eslovènia, amb un grup compost per quatre estudiants d’informàtica: Jaka Koren, Jan Kromar, Roman Zalokar i Srdjan Veselinov.
Es preveu que a finals d’aquest any s’organitzi una nova edició del Mundial d’escape rooms amb una participació més alta que la de 2017.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477