Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Reportatge DMG

L'altra cara de l'esquí

L'oferta d'après-ski s'ha convertit en un gran reclam a les estacions. Els locals a peu de pistes són el punt de reunió de molts esquiadors.
Molts treballadors de Grandvalira passen les tardes als bars situats a peu de pistes.

L'altra cara de l'esquí

Molts treballadors de Grandvalira passen les tardes als bars situats a peu de pistes.

El bar Don Piacere és el punt de trobada per excel·lència dels esquiadors de Vallnord.

L'altra cara de l'esquí

El bar Don Piacere és el punt de trobada per excel·lència dels esquiadors de Vallnord.

Els preus baixos en consumicions atreuen molts clients.

L'altra cara de l'esquí

Els preus baixos en consumicions atreuen molts clients.

Una parella a la terrrasa del Don Piacere.

L'altra cara de l'esquí

Una parella a la terrrasa del Don Piacere.

Actualitzada 19/02/2018 a les 07:28
Després de passar hores a la neu i damunt d’uns esquís, compartir una estona rodejat entre amics, descansant i escoltant bona música, és el pla perfecte per a molts. Gràcies al gran ventall de possibilitats que ofereixen els dos grans dominis esquiables del Principat, centenars de persones passen les tardes i, sovint, també algunes nits a molts dels locals que s’ubiquen pràcticament a peu de pistes. Molts són esquiadors, majoritàriament turistes, d’altres són monitors d’esquí o de surf de neu i la resta són treballadors del sector de la restauració que decideixen acabar el dia prenent alguna cosa protegits del fred i en un ambient molt més distès. Sigui com sigui, l’oferta de l’après-ski fa anys que s’ha convertit en un gran reclam. Per a alguns suposa una activitat molt puntual, però per a d’altres ja és tota una rutina. És el cas de l’esquiador Federico Frasch. Aquest és el primer any que ve a Andorra per a la temporada d’hivern i reconeix que acostuma a passar totes les tardes de dilluns a divendres al Don Piacere, probablement un dels locals més ben situats de la Massana, ja que els esquiadors el poden trobar just baixant del telecabina. “No hi ha opció d’oci més accessible que aquesta. Acabes d’esquiar, et prens alguna cosa i quan et ve de gust agafes l’autobús i marxes cap a casa. Per a mi és molt còmode i normalment estic aquí des de les cinc fins a gairebé les vuit de la tarda”, explica l’argentí. Tot i que aquest és el seu lloc preferit, sovint també freqüenta altres bars acompanyat dels seus amics, com ara el massanenc Món Bohemi, i quan decideixen canviar d’estació i anar esquiar a Grandvalira solen anar als coneguts bars del Tarter, com l’Abarset o el Dylan’s. Durant els mesos d’hivern aquests negocis surten molt més beneficiats. El motiu és que les opcions d’oci es redueixen a la meitat a causa de la meteorologia. “Quan acabes d’esquiar no aniràs a córrer ni agafaràs la bicicleta amb aquestes temperatures tan baixes. Al final només et queda el bar, el cinema i el gimnàs”, comenta el monitor d’esquí Àlex Paredes. De fet, ells mateixos són els principals responsables d’atreure clients, ja que aprofiten les classes per informar els seus alumnes sobre el ventall de possibilitats que tenen després d’acabar la jornada d’esquí. Paredes agraeix que existeixin aquests locals i creu que si la gent continua venint és perquè “es respira molt bon ambient i mai hi ha problemes ni baralles”.
A Grandvalira l’oferta d’après-ski també és molt extensa. Bars com l’Abarset o The Villager Tapas & Wine s’han convertit en referents als Pirineus aplegant dia rere dia clients de diferents nacionalitats. L’argentina Violeta Gómez, que treballa a les pistes com a caixera a la part del fast food del Refugi del llac de Pessons, assegura que “prendre unes cerveses després de moltes hores treballant sempre s’agraeix”. Tot i que cada cop existeixen més alternatives d’oci, segons Violeta, l’opció més còmoda per a les persones que passen el dia a la neu són aquests locals. “Quan acabem la jornada venim tots junts fins aquí. Ens divertim, ens relaxem i ens oblidem una mica de tot, ja que com a treballadors sovint vivim dies força intensos”, diu. Això sí, tant ella com el seu company de feina, amb qui comparteix la cervesa, el Martín Johnson, coincideixen que si fos per ells passarien moltes més hores al Villager, però la poca varietat en els serveis que ofereixen els autobusos els limita totalment. “Ens veiem lligats al transport públic i això provoca que pràcticament no ens puguem moure d’un lloc a l’altre. Tampoc ens podem permetre un taxi perquè són massa cars”, lamenta l’argentina. En aquest sentit, Johnson explica que ell sol passar un parell d’hores al Villager i que després marxa en autobús o fent dit, si no li queda una altra alternativa. “Crec que si no fos per aquest tipus d’establiments que queden a prop de les pistes, la gent marxaria directament a casa a les cinc de la tarda. D’aquesta manera, evitem tornar aviat i no ens perdem els moments d’oci, que al cap i a la fi són necessaris”, apunta Johnson.

UN NEGOCI MOLT RENDIBLE
“Resulta difícil no obtenir beneficis tenint un negoci a prop de pistes”, explica el propietari del Villager, Jesús Gutiérrez. Sempre tenen clients i les activitats que organitzen van enfocades en funció de l’època de l’any. Gutiérrez és de Las Palmas de Gran Canària. Fa un any que és al capdavant d’aquest bar de Soldeu però viu a Andorra des de fa quatre. Abans s’encarregava de l’Abarset i coneix de primera mà quin tipus de persones acostumen a freqüentar aquests llocs. “El client que més ve al Villager és l’anglès, seguit dels francesos i els russos i, òbviament, els espanyols. Hi ha de tot, però la gran majoria són turistes que venen de passar el dia esquiant”, comenta. Els treballadors de Grandvalira, però, són el col·lectiu que es troba amb més varietat d’opcions. A banda del reduït preu en begudes i menjar, cada dimecres s’organitza una “festa llatina” dirigida als treballadors que comença a les onze de la nit i acaba a les tres de la matinada. “El 80% són argentins i, per tant, està molt enfocada a ells”, manifesta Gutiérrez.
En el cas del Villager, obren a la una del migdia, però no és a partir de les dues que comencen a oferir menjars, ja que molts clients baixen abans de les pistes per dinar. La franja més intensa, però, comença a les tres de la tarda fins gairebé les vuit. “De cinc a sis de la tarda oferim la happy hour en canyes i cerveses amb preus molt baixos”, concreta el propietari. Els dies que més neva hi acostuma a haver més clientela, ja que la gent deixa d’anar als locals amb terrassa i busca un altre tipus d’establiment per poder “refugiar-se”. Tot i que són locals en què s’ofereix i es consumeix alcohol, sempre es fa de forma moderada. Això sí, “els monitors anglesos probablement són el col·lectiu que més alcohol consumeix, sobretot cerveses”, reconeix Gutiérrez. L’ambient, però, és acollidor i poques vegades han presenciat trifulgues.

POSSIBLES CONTRADICCIONS
L’après-ski ofereix activitats d’oci al nombrós col·lectiu que passa els matins i part dels migdies sobre els esquís, tant aprenent com ensenyant a esquiar. Sigui com sigui, i a banda dels treballadors del sector de la restauració, molts passen més de cinc hores fent esport. Existeix, per tant, certa contradicció? “Pot semblar estrany, però al final la gent és el que busca i les dues coses acaben sent compatibles. Volen practicar una activitat més aviat sana durant el dia i després relaxar-se en un bar amb els seus amics, i això forma part de la seva rutina”, defensa la Violeta Gómez des del bar Villager. El consum d’alcohol és molt més comú entre els turistes i temporers, ja que, per a ells, resulta una novetat i, en canvi, per a residents del país és una activitat molt més monòtona. En aquest sentit, Gómez reconeix que els esquiadors anglesos són un dels col·lectius que no només s’excedeix bevent alcohol després de la jornada d’esquí, sinó que consumeix també a les pistes mentre fa un descans. Amb tot, “acostumen a tenir en compte on està el límit perquè saben que hauran de tornar a pistes a les nou del matí de l’endemà”, hi afegeix la treballadora de Grandvalira.
Per la portuguesa Joana Ramos, tot depèn de la responsabilitat de cada persona, ja que diu que “alguns prenen un parell de cerveses i marxen a casa, i d’altres consumeixen molt més alcohol i l’endemà els costa aixecar-se i passar-se cinc hores fent esport”. Ramos acostuma a apropar-se fins al Don Piacere amb la seva parella quan acaba la jornada d’esquí a les pistes de Vallnord. “Visc a Andorra fa un any i ja no m’agrada passar totes les tardes de la setmana dins d’un bar, com faria un turista o un temporer”, apunta. Un punt de vista diferent és el del monitor d’esquí de Vallnord Àlex Paredes, que defensa que es poden combinar les dues coses sense problema i que cada cas és molt concret i personal. “S’ha de tenir present un factor molt important: una cosa és viure de l’esport i una altra és ser un esportista d’elit. Jo soc monitor d’esquí i ho considero una feina més, això no anul·la que pugui entrar a un bar i prendre un parell de cerveses”, defensa Paredes.

‘MEETING POINT’
Des del departament de comunicació de Grandvalira assenyalen que “ja fa més de cinc anys que els bars i restaurants ubicats a prop de l’estació s’han convertit en el “meeting point” dels esquiadors per ajuntar-se i prendre alguna cosa”. Alhora, també és el focus de trobada entre els andorrans, encara que no vinguin d’esquiar. Tots coincideixen en el mateix, i és que es respira un ambient d’après-ski molt sa. Per exemple, el mític bar l’Abarset de Grandvalira organitza grans esdeveniments musicals el cap de setmana, però de dilluns a divendres la festa finalitza a les vuit de la tarda. D’aquesta forma, aconsegueixen que la gent marxi cap a casa i l’endemà torni de nou a esquiar sense tenir problemes. “Ens demanen que s’allargui l’horari, però l’essència és precisament aquesta: una estona de lleure i l’endemà tots a pistes”, hi afegeixen des de comunicació. La majoria de clients tenen la mateixa sensació. “Sovint ens reunim en cases, però el més còmode és trobar-nos en bars com el Villager, ja que vivim cadascú en una punta”, explica el treballador de Grandvalira Martín Johnson.
Les estacions de Vallnord també disposen d’activitats d’après-ski, sobretot centrades en la restauració. “S’organitzen sopars a restaurants ubicats a més de 2.200 metres d’altura i protagonitzats per la fondue. Al llarg de la temporada els esquiadors també tenen l’opció de realitzar activitats com ioga, zumba o classes de cuina”, apunten els responsables de comunicació de Vallnord. El monitor d’esquí d’aquest domini Àlex Santos diu que es passa tot el dia amb clients i que amb els seus companys pràcticament no creua cap paraula. “D’aquesta manera, tinc l’oportunitat de socialitzar-me i comentar amb la resta de treballadors com ens ha anat el dia”, explica. Una afirmació que coincideix amb la de l’argentí Federico Frasch. L’esquiador assegura que ha conegut molta més gent als bars que no pas esquiant. “Sovint et trobes les mateixes persones cada dia i és una molt bona alternativa per incrementar la vida social”, assenyala. En la mateixa línia, la Joana Ramos ho té clar: “Al final és una qüestió de comunitat. Si els teus amics decideixen quedar per prendre alguna cosa després d’esquiar, t’acabes obligant anar-hi per trobar-te amb ells i no ser l’única que marxa a casa aviat”, explica. A banda d’això, els baixos preus també són un element molt atractiu. “No t’has de moure gaire i pagues només 1,50 euros per una cervesa. No aniràs fins a un hotel on et cobraran el triple. A més, l’ambient que hi ha en aquests locals no el trobes a qualsevol lloc. Tot suma”, conclou.
Etiquetes
5
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477