Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Aquesta setmana

Mòbils a les aules

La utilització dels telèfons als centres escolars es limita al pati i a la classe com a eina pedagògica
L'ús del mòbil només es permet als patis i conviu amb altres activitats com ara les esportives a l'escola andorrana de segona ensenyança de Santa Coloma.

Mòbils a les aules

L'ús del mòbil només es permet als patis i conviu amb altres activitats com ara les esportives a l'escola andorrana de segona ensenyança de Santa Coloma.

Fernando Galindo
Les vulneracions a les normes per agafar el mòbil a l'aula són més habituals a principi de curs.

Mòbils a les aules

Les vulneracions a les normes per agafar el mòbil a l'aula són més habituals a principi de curs.

Fernando Galindo
Els telèfons serveixen als menors per compartir activitats.

Mòbils a les aules

Els telèfons serveixen als menors per compartir activitats.

Fernando Galindo
Actualitzada 19/01/2018 a les 13:17
La porta de qualsevol escola es converteix a l’hora de la sortida en un formiguer d’adolescents pendents del mòbil. Missatges rebuts, trucades sense contestar i fotos sense comentar s’acumulen a les pantalles i és el moment d’activar-se. Les respostes ajornades durant l’horari lectiu concentren l’atenció de desenes de nois i noies que després d’hores de desconnexió per les restriccions als centres no fan més que reproduir el comportament de qualsevol persona quan es veu obligada a prescindir del telèfon. Perquè l’ús que fan els escolars, coincideixen als centres educatius, no és més addictiu que el dels adults, “de vegades reprodueixen les conductes dels pares”, manifesta la directora de l’escola andorrana de segona ensenyança de Santa Coloma, Olga Moreno. I és que és fàcil veure gent pel carrer a punt d’ensopegar embadalida amb el dispositiu o aparells presidint les taules dels restaurants. Res diferent al que puguin fer els estudiants que durant l’horari lectiu es veuen privats del dispositiu.

La generalització dels mòbils ha obligat a tots els sistemes d’ensenyament d’Andorra a implementar normatives per limitar-ne les zones i l’horari d’ús. Restriccions que consideren suficients per evitar abusos, que no hi són, i per això no són partidaris de la prohibició total com ha plantejat el ministre francès d’Educació per al curs vinent. Per ara és només una proposta per evitar que els alumnes de primària i secundària duguin l’aparell a l’aula apel·lant a qüestions de salut pública, ja que estima que “no és bo que els nens estiguin massa o res davant la pantalla” i perquè assegura que “pedagògicament és un problema”. Perquè a França el que no es contempla és confiscar el mòbil a l’alumne “perquè no és un objecte perillós”, valora el ministre Jean-Michel Blanquer.

Una penalització que sí que és vigent al Principat, inclòs el Lycée Comte de Foix. El provisor, Daniel Ranyal, assenyala que l’ús pedagògic es fa “excepcionalment” i en la resta de situacions “si un mòbil sona durant una classe es demana que el tanqui i el deixi a la motxilla. Si sona per segona vegada se li retira fins al final del dia i si torna a sonar és possible castigar l’alumne i avisar els pares”. Les restriccions són gairebé les mateixes: no es pot utilitzar a les aules si no és per indicació i sota control d’un professor, s’ha de tenir a la motxilla o fora de la classe i poden agafar-lo per al pati però no als menjadors. La realitat s’ha d’afrontar generalment a partir dels 11-12 anys, a secundària, quan la majoria dels nens tenen mòbil. Amb excepcions, com apunta el provisor del Lycée, “cap als 10 o 11 anys quan arriben al centre”.

Al col·legi Sant Ermengol l’operativa és de les més limitades. “El deixen a les taquilles durant les hores de classe i si algun professor el vol com a eina pedagògica perquè hi ha alguna aplicació els permet i es responsabilitza que el tinguin”, exposa la directora, Anna Maria Villas, que puntualitza que “no és habitual, perquè utilitzen tablets i ordinadors, però es fa”. I remarca que són els escolars els que s’han de fer càrrec plenament de l’aparell perquè “no ens en responsabilitzem, no és un estri que es demani, per tant si li desapareix és el seu problema, no haver-lo portat” i insisteix que dins del col·legi “pot ser necessari però molt puntualment perquè tenim d’altres eines pedagògiques”.

Confiscats a principi de curs
Tampoc està permès “l’ús indiscriminat” al Maria Moliner de secundària i batxillerat de la Margineda i per això especifica el director, Francisco Javier Alfaya, “a les aules hi ha unes caixes de fusta i si no són capaces de controlar-se se’ls diu que el deixin allà”. Una situació més habitual a principi de curs perquè després “s’autoregulen perquè és essencial per a ells per comunicar-se amb els amics”, i per això es cuiden de no quedar-se’n sense. Visió compartida per Olga Moreno, que especifica que malgrat que els alumnes “tinguin molta dependència i necessitat de consultar el mòbil de manera freqüent els queda molt clar de seguida i es confisquen més aparells els primers dies de curs que durant la resta de trimestres”.

La resposta per vulnerar les normes també és similar. Es requisa el mòbil i el que hi ha és varietat d’exigències per tornar-lo. Al Sant Ermengol han de venir els pares a recollir-lo “perquè ha fet un ús indegut i es retorna sense problema, però se li agafa perquè ha contravingut alguna norma”, assenyala Villas, per precisar que els límits es marquen per la preocupació que suposa “sobretot per si es poden fer gravacions o fotos i pujar-les a les xarxes”. Al Maria Moliner es requisa i es considera falta lleu la primera vegada, el que comporta una amonestació “perquè sàpiguen que la utilització no ha estat correcta”, i es comunica als progenitors si hi ha reincidència.

Les vulneracions de les restriccions, però, són escasses. La directora del Sant Ermengol ressalta que aquest curs no s’ha donat cap cas i Olga Moreno, apunta que “si algú usa el mòbil en horari lectiu es confisca fins a les cinc a secretaria i si passa una vegada no ho tornen a fer”. Recorda que escolars i pares signen a principi de curs la normativa de convivència que surt a la llibreta de comunicació i “en cas d’una utilització inadequada, que va des d’agafar-lo entre classe i classe quan van a una altra aula fins que el treguin per mirar l’hora, no acostumen a oposar-se” quan es retira. La informació arriba a les famílies quan l’ús indegut es repeteix una segona vegada “i la tercera han de venir a buscar-lo. Pocs arriben a la tercera vegada però hi ha algun cas”, apunta Moreno, amb reaccions diverses dels pares “perquè n’hi ha que ens diuen que el guardem a l’escola perquè aprenguin”.

La directora del centre andorrà de Santa Coloma explica que no hi ha un control específic perquè no facin fotos o gravant vídeos al pati “perquè poden sortir 300-400 alumnes i es pot escapar” i ressalta que si estan atents que puguin passar-les per WhatsApp o penjar-les a les xarxes socials “i si es detecta es fa una aplicació més estricta. Trucar als pares i avisar i conscienciar que no es poden penjar fotos d’altres menors”. Una tasca “de prevenció de males conductes” que remarca es treballa en xerrades amb els departaments de joventut dels comuns i des d’Educació i precisa que “hi ha poques conductes d’aquestes, un o dos casos per curs i és molt important la feina des de casa, que els pares expliquin l’ús i vagin en consonància amb l’escola i majoritàriament solen participar i la resposta és positiva”.

La preocupació per les fotos i els vídeos és compartida pels professionals. Raynal ressalta que al Lycée “vigilem que els alumnes no facin fotos o vídeos i si les fan tot i la vigilància es crida l’alumne per recordar-li les normes i demanem que s’esborri la foto o el vídeo en presència nostra i s’avisa els pares”. Per a Alfaya fer un control exhaustiu d’aquestes accions al pati “és complicat” perquè recorda que a la Margineda tenen 400 matriculats i puntualitza que quan hi ha un conflicte o un cas d’assetjament i s’activen els protocols “si detectem que han fet fotos això és un agreujant”.

L'efecte al pati
Les hores de pati són el moment on els escolars tenen més llibertat amb el mòbil. “De vegades el fan servir per escoltar música, la taquilla és d’ells i el poden agafar, però si algú fa fotos o un altre ús es requisa”, assenyala Villas, alhora que té clar que no han canviat els hàbits dels nens perquè s’hi dediquin només a això. “Com que hi ha variacions de patis poden fer esport, estudiar, parlar. No deixen de fer altres coses perquè l’ús del mòbil és molt limitat. Tenen moltes opcions d’esbarjo”, comenta. A més, l’equip educatiu observa la conducta dels alumnes “i si n’hi ha que puguin desenvolupar addicció al mòbil el departament del servei d’assessorament pedagògic el pot detectar, o els pares, hi ha suficient vigilància” i llavors s’actua per corregir la situació. Tampoc creu que hagi alterat els moments d’oci escolar Olga Moreno, que indica que “no es veuen nens de manera individual amb el mòbil i n’hi ha molts que fan esport, van a la biblioteca, juguen a cartes o xerren i no el fan servir. És veritat que tenen dependència, però fan d’altres coses”. Al Maria Moliner volen evitar “que el mòbil sigui el centre de l’oci” i per això hi ha un punt de trobada gestionat pels alumnes amb activitats, tornejos d’esports, a més de la biblioteca, “perquè si tenen una alternativa el mòbil és secundari”. I el director del centre detecta que “els més petits el fan servir més per jugar i per als de 3r i 4r d’ESO és més una eina de comunicació”.

Un problema controlat
Prohibir radicalment els mòbils als recintes escolars no genera gaires adhesions entre els directors dels centres. El més partidari és Daniel Raynal, que al·lega que “ja s’ha intentat en alguns col·legis a França i llavors s’ha notat un millor ambient escolar”, mentre que Francisco Javier Alfaya sosté que “no pensem que hagin de ser erradicats, la norma és molt clara i l’ús està restringit”, i recorda que els nens venen de diferents par­ròquies i “han d’estar connectats amb les famílies, l’important és l’ús correcte, evitar l’abús”. Olga Moreno estima que “la situació ideal seria que el mòbil es quedi a casa, però els pares se senten més segurs si el poden contactar. És una llàstima, però no sé com ens en sortiríem si es prohibís al centre, els pares no acceptarien una normativa tan estricta. Estan més tranquils així” per poder comprovar on són. Anna Maria Villas defensa les restriccions actuals que s’apliquen a l’ús del mòbil perquè assegura que “si no hi hagués normes i vigilància a secundària es podria convertir en un problema” i tots plegats coincideixen que els telèfons no són el “major problema” als centres escolars.

Socialitza, ajuda les relacions i no aïlla

La psicòloga Assumpció Lluís no és partidària de les prohibicions en cap àmbit i no valora els criteris d’ús del telèfon als centres educatius, tot i que afirma que personalment estima que no s’hauria d’utilitzar a les aules. L’experta en escoles de pares emfatitza que el mòbil per als adolescents i els joves és una eina molt important “perquè és tot menys un telèfon. Els interessen les aplicacions, les xarxes socials, els jocs i si l’hi treus li talles la possibilitat de relació amb els seus iguals”. I és que subratlla que la visió que tenen del que suposa relacionar-se amb els amics mitjançant aquests dispositius no coincideix amb el que interpreten els adults que veuen que es deixa d’interactuar presencialment perquè ja s’ha mantingut una altra forma de comunicació. “Per a ells tant és relacionar-se personalment com pel mòbil, ho fan en paral·lel” no com per als adults, que es tracta de vies excloents, assenyala.

Assumpció Lluís s’afegeix a la tesi del desaparegut Carles Capdevila que defensava que el mòbil entre adolescents i joves “socialitza perquè comparteixen”, com demostra que en un parc el dispositiu acaba sent l’element que els uneix “i no aïlla, que és com ho veuen els adults”. I adverteix que de seguida es parla “que estan enganxats però s’ha de distingir entre ús, abús i addicció, que n’hi ha, però poca”, i afirma que de vegades la valoració dels pares es basa en conclusions com ara que “agafar el mòbil és el primer que fa quan s’aixeca al matí i cal que el progenitor es pregunti si no és el mateix que fa ell”.

La psicòloga reflexiona que com a mètode “és absurd prohibir”, i en el cas dels adolescents “produeixen l’efecte contrari en general” i destaca que bona part de les limitacions que es vulguin fixar “depenen de com eduques els nens des del principi. Hi ha pares que compren el mòbil per seguretat seva i això és qüestionable”. Assumpció Lluís puntualitza que és molt difícil negociar amb els fills sobre els telèfons “perquè és una eina que els va molt bé”, i quan s’opta per retirar-los-hi acostuma a ser la conseqüència per un comportament que ha tingut i que prèviament s’ha parlat que comportaria aquesta reacció, “i és difícil” reiterant que per a ells el dispositiu és molt important per estar en contacte amb l’entorn i no s’ha d’associar sempre a connotacions negatives.
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477