Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Aquesta setmana

Carreres amb gènere?

Sovint encara es masculinitzen o feminitzen alguns estudis i professions
L'Andrea Reynoso és l'única noia que cursa informàtica.

Carreres amb gènere?

L'Andrea Reynoso és l'única noia que cursa informàtica.

Xavier Pujol
Alumnes d'infermeria de l'UdA durant unes pràctiques en una imatge d'arxiu.

Carreres amb gènere?

Alumnes d'infermeria de l'UdA durant unes pràctiques en una imatge d'arxiu.

UDA
Núria Salán.

Carreres amb gènere?

Núria Salán.

Actualitzada 11/12/2017 a les 07:24
Per molt que ens entestem a equiparar homes i dones, a no voler fer diferències a l’hora de triar professions, el cert és que la realitat sovint és tossuda i quan es mira dins de les aules encara es veuen moltes diferències. Enginyeries i carreres científiques són territori, majoritàriament masculí. En canvi, infermeria, formacions sociosanitàries o educació, malgrat que cada vegada hi ha més presència de nois, encara són carreres molt feminitzades.

Això no vol dir, però, que aquells que es troben en minoria sempre hagin de patir algun tipus de discriminació. Ho deixa clar l’Andrea Reynoso. Té 18 anys i estudia el primer curs del bàtxelor en Informàtica de la Universitat d’Andorra (UdA). Explica que mai havia tingut molt clar dedicar-se a la informàtica, i que de fet és quelcom que va decidir quan ja cursava batxillerat. “A casa, els meus pares estan molt lligats al món audiovisual i per tant el món dels ordinadors no era totalment desconegut per a mi. Amb tot, de petita sempre deia que no m’hi volia dedicar”, assegura.

I en el moment de matricular-se a la universitat “en cap moment em vaig parar a pensar si hi hauria més nois o noies. Anava a fer la carrera i l’únic que tenia en compte eren les meves capacitats per fer-ho”. Confessa, això sí, que havia pensat: “A veure amb qui em trobaré?”, sobretot per la fama de frikis que tenen els informàtics. L’arribada a classe va ser una sorpresa: “vaig entrar i vaig veure que efectivament era l’única noia”, recorda, però assegura que això no ha estat cap inconvenient. “Ningú m’ha tractat diferent, ni els companys ni els professors. Al contrari, ens portem molt bé i no tenim problemes per treballar conjuntament.” De la mateixa manera ha pogut trencar aquells prejudicis que podia arrossegar ella: “jo soc una noia normal. No soc menys femenina per estudiar informàtica i tots els que estudiem informàtica som normals i ens ho passem molt bé junts”.

Actualment a la Universitat d’Andorra hi ha 60 estudiants formant-se en el camp de la informàtica, dels quals el 95% són nois i el 5% noies. I per veure-ho més detallat: l’Andrea és l’única que fa estudis presencials, les altres dues noies que hi ha estudien de manera virtual. “És la carrera en què la situació és més marcada”, reconeix Josep Fortó, director del Centre d’Estudis Empresarials i Tecnològics de l’UdA. Des del seu punt de vista la falta de noies “potser és una mica un problema de la pròpia societat, perquè normalment a les nenes se’ls regalen només nines. Sí que de mica en mica va canviant, però la generació que actualment arriba a la universitat encara està marcada per aquests costums”. Amb tot, insisteix que no hi ha cap problema de capacitats, “fins i tot les noies són més organitzades i acostumen a tenir resultats excel·lents”, i remarca que “soc del parer que els grups multigènere obtenen millors resultats”.

L’Andrea també ho explica. “Hi ha aspectes que els veiem de manera diferent, però això és positiu, de tots n’aprens”, afirma. I defuig donar consells per aconseguir que més noies es llencin en aquest món: “la situació s’ha de donar de manera natural. Si volen ser informàtiques que ho siguin, però no perquè ningú els digui que hi ha d’haver més dones. S’ha d’arribar a un punt de normalitat i que la gent pugui escollir en funció del que vol fer i del que li agrada”.

En el seu cas l’entorn tampoc va ser un inconvenient. Ni els pares ni les amigues en cap moment li van dir res perquè es decidís per aquesta formació. De fet, assenyala, també té amigues que cursen enginyeria o biologia “i no passa res”. “És el meu futur i no he de decidir en funció de si algú pensa que ho hauria de fer o no.” I insisteix: “el normal és que hi hagi homes i dones, però és cert que s’ha de saber que hi ha dones que estan fent moltes coses i ben fetes. Per tant, si algú pensa que no ho pot fer, que s’ho tregui del cap”.

Tampoc abunden les noies ni al batxillerat professional ni al diploma d’ensenyament professional d’activitats físiques, esportives i de lleure. La Naila Vidal n’és una de les alumnes i assegura que “no em va sorprendre la situació, ja m’ho esperava”. Diu que des de sempre li han agradat els esports, i com que també la motiva el fet de poder treballar amb nens petits, va optar per aquesta branca. Admet que “sempre es tendeix a fer diferències i dir que l’esport és més per a nois, però no hauria de ser així”. És més, en el seu cas aquests estereotips no la van condicionar en cap cas. No amaga que “el primer any, en ser poques noies, sempre hi havia algunes bromes, però mai he tingut cap problema. A classe estem ben avinguts i mai ningú ha vist estrany que em dediqui a això”.

Canvi de perfil
El Martí Castella és un dels professors de la matèria al centre d’FP d’Aixovall. Calcula que de la vuitantena d’alumnes que hi ha en total en els tres cursos d’aquesta àrea esportiva, només hi ha 11 noies. “Històricament havia estat una branca on es buscava un perfil més físic i fins i tot s’havien fet proves físiques per poder accedir-hi i és cert que potser això afavoria els nois. Ara s’ha obert més cap al lleure i l’exigència física no és tan important, sinó que el que cal és que sigui un bon animador”, comenta. Considera que a la llarga “s’acabarà equilibrant” la presència de nois i noies, perquè en cap cas hi ha condicionants pel que fa a les capacitats.

A l’altre costat hi tenim aquelles professions que tradicionalment s’han lligat a les dones, però que res impedeix que les pugui fer un home. Per tradició les infermeres o qui fa cures sociosanitàries han estat dones, i malgrat que es viu un procés de canvi, als estudis d’aquests àmbits els homes encara són minoria. “És cert que encara hi ha estereotips i ens trobem amb micromasclisme que fan que la societat encara pensi que el fet de cuidar es relaciona directament amb el gènere femení”, explica Mònica Duran, professora dels estudis de Professions Sanitàries i Socials de Formació Professional, que considera que “a nivell educatiu també intentem que els alumnes canviïn el xip. Els inculquem que aquesta professió es basa en el respecte. No ens hem de basar en un rol de gènere, sinó de professionalitat com a persones, i això tant ho té un home com una dona”. Amb tot, té clar que encara hi ha moltes persones educades “amb una cultura molt masculinitzada, amb pares crítics”

Afortunadament al país ni professors ni alumnes detecten casos de discriminació. El Claudi Canal té 17 anys i està al primer curs del centre d’Aixovall.  “De 15 que som a classe només hi ha quatre nois, però no tinc cap problema.” Com el cas de l’Andrea assegura que mai va pensar en això a l’hora de decidir els estudis que volia seguir, si bé “m’esperava que a classe estaríem més equilibrats”. Tot i així deixa clar que “en general tots ho podem fer tot. Sí que és cert que a vegades per moure algun pacient potser els nois tenen més força, però en canvi per altres qüestions més delicades a les noies se’ls dona millor”. També Durant insisteix en aquest darrer aspecte. “Les capacitats no han de frenar a ningú”.

I d’Aixovall passem a l’UdA de nou. Allà l’Eric Fernandes da Silva fa el segon any d’Infermeria. Segons les dades facilitades des del centre els homes representen només el 24,5% del total d’estudiants d’aquesta branca. “Vaig decidir estudiar infermeria perquè el vessant de la salut sempre m’havia agradat bastant, però no tant per fer de metge, sinó més la part de tenir cura de les persones”. Ell tampoc ha viscut mai una situació de discriminació però admet que els estereotips “s’ar­rosseguen des de fa molts anys. Potser és una feina que van començar a fer les dones, però avui dia tothom té dret i accés a qualsevol feina”.

L’Eric també és partidari de la pedagogia des de ben petits. “Hem d’educar els infants ense-nyant-los que no s’ha de diferenciar per gènere. Jo tampoc soc massa partidari de separar nois i noies en moltes coses”, exposa. I encara afegeix un altre argument, el del desprestigi de la infermeria. “Sembla que com que els homes saben més es fan metges i les dones no saben tant i fan d’infermeres, però no és així. Si et fixes en els exàmens i l’evolució que hi ha hagut, les dones són molt intel·ligents, a vegades potser més que els homes i ara tenen presència a molts llocs que abans no la tenien.”

I els pacients, tenen algun problema amb el gènere de la persona que els atén? “Cada vegada passa menys”, afirma Mònica Duran, que deixa clar que la qüestio no no és el gènere de la persona que et cuida, sinó que professionalment es faci la feina ben feta. “Has de tenir un caràcter especial per fer aquesta feina. Sovint tenir empatia amb el pacient. I aquestes característiques tant les pot tenir un home com una dona”, sentencia.

L’Eric diu que tampoc ha tingut mai cap problema quan ha hagut de fer pràctiques amb pacients reals, però reconeix que la situació de reticències sí que l’han viscut alguns companys. “A l’hora de fer alguna higiene hi ha hagut pacients, principalment dones, que no han volgut que els ho fes un noi. Sobretot és amb casos de gent gran”, detalla, i lamenta que malgrat que les coses estan canviant “penso que encara falten anys de preparació per trencar aquests estereotips”.
Justament per poder fer tots aquests canvis Duran considera que “políticament també cal implicació. S’ha d’anar canviant la tendència i ho anirem normalitzant. Avui en dia estem en procés”.

Núria Salán, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia: “No té sentit separar per gènere les professions”
 
Té alguna base l’argument que diu que les dones no poden fer determinades feines?
Ni té cap base ni és cert. No hi ha cap feina que una dona pugui fer, igual que no hi ha cap feina que un home no pugui fer.
 
Encara hi ha estereotips que es mantenen. Poques noies són enginyeres i no tenim nois llevadors.
La segregació de la formació acadèmica suposo que ve d’alguna tradició ancestral, però no hem estat capaços de veure que ara ja no té cap sentit. Necessitem que la societat vegi que no té sentit separar per gèneres les professions. L’evidència ens diu que les dones no se senten atretes per la tecnologia però difícilment s’hi sentiran si des de petites se les orienta a altres coses.
 
Amb les joguines, per exemple?
Exacte. Inevitablement fomentem estereotips: les nenes serveixen per tenir cura i els nens per solucionar problemes. I això no pot ser. El dia que puguin créixer amb igualtat tindran llibertat per escollir i si una nena vol ser infermera ho serà per vocació, no perquè sigui una vocació induïda.
 
Per trencar estereotips l’escola té un paper important?
Sí, importantíssim! Diria que clau, perquè quan m’arriben a mi ja no puc fer gaire cosa. Quan a la universitat m’arriba un 30% de noies que fan una enginyeria l’únic que puc fer és evitar que abandonin i que surtin molt empoderades.
 
Hi ha falta de referents?
Sí, els noms de moltes dones inventores, per exemple, no surten als llibres. Tenim una Wi-Fi inventada per una dona i ningú ho sap. A més, les dones també hem de buscar la manera d’identificar-nos. No vull que diguin: “la primera dona presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia”, tinc un nom, vull ser Núria Salán.
 
A vegades també es relaciona la professió amb l’orientació sexual.
Hem de fugir d’això perquè no és cert. Jo porto collarets i em poso perfum i surto maquillada, però el cap de setmana em posaré el davantal de cuir, agafaré un martell i picaré ferro per fer-me una reixa. Hem de reivindicar la normalitat i transversalitat i fugir d’estereotips que no ajuden i limiten les vocacions.

 
Etiquetes
  • #4 Lintu
    (04/01/18 08:12)

    No entenc la notícia ! No és gaire clar !

    Respondre
  • #3 Roger
    (11/12/17 15:07)

    La nova ideologia de gènere i la seva propaganda comença a fer estralls en el raonament lògic, sobretot entre els més joves, i el relativisme moral d'una societat sense valors estables s'encarrega de la resta.

    Respondre
  • #2 i... ?
    (11/12/17 11:26)

    no entenc la notícia...., estudiar informática avui dia ho pot fer qualsevol...les úniques limitacions que ens impedeixen fer alguna cosa se les imposa un mateix

    Respondre
  • #1 Gender
    (10/12/17 12:29)

    Normal, i és que un home i una dona no són iguals, ni ara ni mai, per molt que s'entestin alguns.

    Respondre
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477