Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Aquesta setmana

Bojos pel ball

Diferents persones expliquen per què els agrada ballar i què els aporta
Una ballada de 'lindy hop' als carrers de la Seu d'Urgell.

Bojos pel ball

Una ballada de 'lindy hop' als carrers de la Seu d'Urgell.

S. P.
Un nombrós grup en una cita de ball en línia a Encamp.

Bojos pel ball

Un nombrós grup en una cita de ball en línia a Encamp.

BELA
Actualitzada 06/11/2017 a les 07:15
Salsa, kizomba, ball en línia, lindy hop, rock&roll, vals, tango, hip-hop… aquestes i moltes més són les modalitats que qualsevol persona interessada en el ball pot practicar a dia d’avui. N’hi ha per a tots els gustos, per a totes les edats, per ballar sol o en parella, més lentes o més marxoses. I el cert és que totes tenen una gran acceptació. Si algú pensava que el ball havia quedat en un segon terme, se’n pot oblidar. “Com tot té cicles. Però és veritat que s’ha potenciat en programes de televisió i pel·lícules el ball modern i molt el hip-hop, que és potser el que més es demana entre la gent jove”, explica el vicepresident del Club de Ball Esportiu Serradells i de la Federació Andorrana de Ball Esportiu, Xavier Santaella, que hi afegeix que “per altra banda a nivell de música actual hi ha molta música llatina, per la qual cosa hi ha molta demanda de balls llatins i han baixat una mica els balls de saló. Els joves prefereixen els balls llatins, en canvi, les parelles consolidades volen ballar una mica més ball social”.

Les opcions al país són variades. A les escoles de ball es poden trobar pràcticament tots els estils i també han sorgit agrupacions i associacions per tal que a qui els agrada una modalitat concreta puguin trobar el seu espai.

Si sou amants del ball en línia, el vostre territori és Encamp. Allí des de fa anys l’associació BELA (Ball en Línia Principat d’Andor­ra) ofereix classes, organitza trobades internacionals i compta amb membres que participen en competicions. La Patrícia Duarte es troba ara al capdavant de BELA. Té 23 anys i en fa tres que balla. “M’agradava el ball de saló, però a la meva edat és difícil trobar una parella amb qui ballar. Un dia una companya de feina em va animar a provar el ball el línia i em va enganxar. Pel tipus de música i perquè no necessites parella”, detalla. Defensa que a diferència del que pensen alguns, “li’n diuen el ball de l’Imserso”, hi té cabuda tothom i fa una crida perquè la gent jove s’animi a provar-lo.

Francesc Cot és un altre amant del ball en línia. “La meva dona fa molts anys que balla i jo l’acompanyava. La veritat és que m’agradava el que feia, però no em decidia”, recorda. Fins que fa tres anys va fer el pas. “M’agrada perquè no necessites ningú, també m’agraden les coreografies i la música”, destaca, i exposa que també “és una manera de conèixer gent. A més, l’ambient és molt agradable”. El Francesc no balla amb la seva dona, “ella té un nivell més elevat que jo”, però de mica en mica va progressant. Ell no canviaria el ball en línia pels balls de saló. “És una cosa diferent. Necessites parella i la veritat és que no m’acaba d’omplir. Són coses molt diferents”, apunta.

En canvi, el Lluís Comella reivindica aquell ball més tradicional i social. És vicepresident del club de ball Balland que un cop al mes (el proper serà el dia 25 de novembre) organitza una vetllada a la sala del Prat del Roure amb un conjunt que fa música en directe. “Vam començar amb un grup d’amics que anàvem a classe perquè pensàvem que feia falta alguna activitat social, sobretot els mesos d’hivern”, detalla. Al principi pensàvem que no tindrien èxit, però el cert és que al club ja són 250 socis i cada ballada és un èxit. “Vam començar posant la música nosaltres amb un CD, però per tenir més qualitat vam decidir apostar per la música en directe i contractem algun trio o quartet”. Comella admet que no és fàcil aguantar, perquè treballen amb un pressupost molt ajustat, però hi posen tota la voluntat perquè consideren que ofereixen un espai que molta gent necessita. De fet, han passat a organitzar, també un ball per cap d’any. “Abans anàvem a Encamp, però cap a les dues ja començava la discomòbil i no ens hi acabàvem de trobar bé. Trobàvem a faltar aquell ball més social”, explica. I això és el que fan. “Estem oberts a tothom. Gràcies al ball saps que si surts de casa no et trobes sol i tens una estona per divertir-te. No volem que la gent es quedi a casa”, reivindica, i assegura que fins i tot han aconseguit que parelles de fora del país vinguin expressament a les seves cites.

Part social i exercici
Santaella també destaca la part social del ball. “Un dels èxits del ball és la socialització de les persones, tant en nens com en adults”, explica, remarcant que en el cas dels infants s’han fet programes formatius a les escoles i per als adults, “potser no surten de festa, però el fet que surtin a ballar fa que s’arreglin, a vegades fem sopars i trobes una afició en comú”. A més, és una molt bona forma de fer exercici. “És de les activitats més completes que hi ha. Treballes la coordinació, també hi ha una part mental i la sincronització corporal. A més, contribueix a guanyar autoestima i confiança.

La Magalí Rovira fa 12 anys que balla, de fet ara també està a la junta de la federació. I demostra que quan un es posa un repte, el pot assolir. “Jo anava a bodes i veia la gent ballant i jo allà quieta. Tenia ganes de ballar, però no en sabia”, recorda, afegint que “el problema és que has de ser dos i el meu home em deia: “estàs boja o què?”. Al final, però, el va convèncer i es van apuntar a classes, “i ara és ell que si jo estic cansada diu: ‘a ballar!’” Van començar amb el ball en línia, després ball de saló i ara ja s’animen amb la sala, la kizomba o la bachata. “M’agraden tots. Potser n’hi ha algun com el bolero que és molt sensual, o la kizomba, que en parella també és molt sensual. A mi el que m’agrada és moure’m!”, confessa.

I és que gràcies al ball la Magalí i el seu home es mantenen en forma: van a classe cada dia excepte el dimecres i el cap de setmana. I què li aporta? “Diverses coses. He conegut gent que no hauria conegut mai perquè nosaltres fèiem molt esquí i muntanya i no és la mateixa gent. Però ens hem fet amics amb gent interessant. També em porta molta alegria”, destaca, apuntant, però, que “l’únic problema és que soc gran i amb la gent jove a vegades em trobo una mica desplaçada. És que quasi podria ser la seva àvia!”, bromeja.

Lindy hop
D’un temps ençà, sobretot fora de les fronteres andorranes, s’ha posat molt de moda el lindy hop, una modalitat molt lligada a la música swing. A la Seu d’Urgell els seus aficionats es reuneix al voltant de l’agrupació We Swing Seu i com sol passar, també reben alguns balladors del Principat. El Sergi Pla és un dels impulsors del grup i explica que va arribar al lindy hop de casualitat. “Vivia a Barcelona i em feia gràcia ballar rock, però no vaig trobar res. En canvi hi havia molta oferta de swing”, i malgrat no haver ballat mai de seguida s’hi va enganxar. “És un ball social i un lloc de trobada. A més no balles sempre amb la mateixa parella i per tant va bé per conèixer gent diferent”.

El Jordi Sallés és un dels residents que forma part del grup. “Vaig començar al gener i no havia ballat mai. Però la meva mare fa uns anys que ho fa i em va dir de provar-ho”, relata. “No tenia ni idea del que era!”, confessa, però “vaig veure gent que ballava, que estaven contents i que era bastant atlètic, dinàmic, no allò de ballar enganxat a la parella”, així que s’hi va tirar de cap. Admet que al principi “no tens massa eines, però a la llarga li vas agafant el truc i en tres mesos aconsegueixes un nivell prou bo”. Amb 27 anys reconeix que a part de passar-s’ho bé, “quan ballen veus que tothom riu i s’ho passa bé”, el fet d’apuntar-se a aquestes classes també “ajuda quan vas de festa. Aprens a moure’t, perds la vergo-nya i tens més eines per ballar en un pub o una discoteca. A més, ja no fa tanta cosa demanar a una noia per sortir a ballar, perquè en el lindy hop ho fas constantment”.

Fins ara el problema que tenien és que no tenen massa opcions per muntar una jam, és a dir, una sessió de ball o anar a les classes. És per això que ara intenten muntar una agrupació a Andorra, una branca del We Swing Seu, per intentar tenir més opcions i que tot­hom que vulgui s’hi pugui apuntar.

Els més petits
Tot i que l’afició és ben viva, no es volen perdre les bases. Sinó tot el contrari. Es vol que des de ben petits els nois i noies tinguin l’opció de ballar. Amb aquesta voluntat l’any 2014 es va impulsar el projecte Xic&Dans, un programa formatiu de ball dirigit a infants de 7 a 12 anys perquè puguin aprendre de manera divertida i alhora fomentar valors com la il·lusió, l’esforç, l’autoestima o el treball en equip. Tot plegat, amb l’al·licient d’un concurs televisiu entre grups de balladors del país així com de Catalu-nya, Catalunya Nord i les Illes Balears.

Una d’aquestes alumnes és la Júlia Martínez. Té 11 anys i diu que balla des dels 5. “M’agrada molt la música i a casa jo em muntava els passos bàsics i ballava”, explica. Havia fet rítmica, però ara “ho he deixat, perquè tampoc era gaire elàstica”. Així, quan va sorgir l’oportunitat del Xic&Dans no s’ho va pensar dues vegades. “Quasi tot­hom a l’escola hi participa. M’agrada molt perquè em moc, faig exercici i puc estar amb els meus amics”, destaca. Entre els balls que li agraden més, el hip-hop, tot i que també s’interessa pel contemporani i una mica tota la resta de modalitats. Tot i ser jove assegura que no passa gaire vergonya quan és hora de sortir a l’escenari. “A vegades en tinc una mica, però no m’importa. Intento concentrar-me i deixo de pensar en la resta”, confessa.

El resultat del projecte és positiu. De fet, Santaella assegura que “molts dels nanos que han passat pel programa ara han crescut i estan competint. I moltes escoles amb qui tenim contacte ens han dit que estan encantadíssims perquè s’ha notat un boom els darrers anys”.

Si ningú, com diuen, té ganes d’abandonar sembla clar que al ball li queda corda per a temps.
  • #1 Gepetto
    (05/11/17 13:16)

    Jo volia anar però com no sabia si bloquejaven la carretera... ara millor no baixar mai...

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477