Mals que ens aixafen l'estiu

La majoria de dites populars solen expressar una veritat històrica que es transmet de generació en generació. “A l’estiu tota cuca viu” no n’és una excepció. I, no cal dir-ho, no només parla d’insectes. Durant aquesta època de l’any, amb la calor i les condicions més favorables, diversos virus i bacteris incrementen la seva activitat, una situació que fa créixer el risc de patir infeccions o patologies en els humans.

A aquesta situació s’hi suma un canvi general en els nostres hàbits, que ens fa més vulnerables i propensos a patir diverses malalties relacionades amb aquesta part de l’any. En aquesta línia, el doctor Francesc Xavier Crespo indica que “com passa a la primavera amb l’astènia, els canvis de temps i de rutina poden afectar el nostre cos i, depenent del que ens costi adaptar-nos, podem acabar patint alguns símptomes o alguna malaltia”. Si bé és cert que els avenços mèdics i el control que tenim sobre aquests microorganismes han permès que estiguem preparats per combatre molts dels agents perjudicials, i tenint en compte que l’estiu no és una època que tingui trastorns eminentment estacionals (com ho és la primavera amb les al·lèrgies i l’astènia), hi ha moltes possibilitats de patir un “mal d’estiu”.

Per això, hem intentat crear una classificació d’afectacions segons la situació per la qual es generen els diversos casos i malalties, i les hem dividit en tres grans grups, seguint el consell d’alguns professionals del país. Així, proposem que les malalties més pròpies de l’estiu solen derivar de tres branques: de l’activitat a l’aire lliure, dels canvis d’hàbits i de rutines propis de l’època, i de les variacions sobtades de temperatura.

ACTIVITAT A L’AIRE LLIURE

Comencem per la situació més clara que es dona a l’estiu. És l’estació en la qual solem passar més temps a l’aire lliure i això, en si mateix, ja és un factor de risc, ja sigui per l’exposició més llarga a organismes externs que ens poden perjudicar o per la pròpia activitat que hi fem. D’aquests factors externs, el més evident que podem patir són les malalties de la pell provocades pel sol, com ara la dermatitis, les cremades, els cops de calor o les insolacions. Una altra són les reaccions cutànies provocades per picades d’insectes, meduses i també d’algunes plantes. També podem tenir problemes físics derivats de l’activitat més o menys intensa en horaris poc adequats. A més de tots aquests casos, el doctor Albert Dorca llança un avís respecte a la deshidratació, un mal molt comú durant l’estiu i que afecta un grup molt gran de població. “Persones sanes que van a la platja o a la piscina també poden patir deshidratació. Quan suem, anem a l’aigua i sortim amb la sensació que ja ens hem refrescat, però en realitat no ens hem hidratat,” explica. El doctor Dorca hi afegeix que encara que no formem part dels sectors de població de risc hem de beure líquids freqüentment, i sobretot, utilitzar protector solar i aplicar-nos-en diverses vegades, ja que mai són del tot resistents a l’aigua.

En relació amb l’activitat a l’aire lliure, el doctor Crespo adverteix dels riscos dels pícnics i dels àpats que fem a l’aire lliure. “Quan fem una excursió o anem tot el matí a la platja, i portem la carmanyola en una motxilla o una bossa, es pot trencar la cadena de fred o de calor dels aliments i això permet que hi hagi fermentacions o hi proliferin més bacteris que ens poden provocar gastroenteritis”, comenta.

L’activitat a l’aire lliure, a més, també pot ocasionar lesions. És el cas dels dolors físics per esforç. En aquest àmbit, el doctor Lluís Burgués avisa que “a l’estiu, sobretot al començament, la gent sol fer més esport per posar-se en forma. Si no vigilem com es fa, es poden produir lesions”.

CANVIS D’HÀBITS I ALIMENTACIÓ

Els canvis d’hàbits són un altre dels factors que influeixen més en les malalties que apareixen a l’estiu. Després d’una llarga temporada seguint estrictament una rutina, no només d’horaris, sinó també de dietes, canviar d’hàbits pot descol·locar els ritmes del nostre cos durant uns dies. Quan comencem les vacances tendim a fer un canvi brusc, en tots els sentits. Mengem més i fora d’hores, tendim a ingerir més aliments crus i frescos, fem activitats que no faríem durant el període laboral i el nostre cervell percep la relaxació. Aquesta baixada de tensió fa que poguem exposar-nos a un altre tipus de malalties, derivades de l’alimentació i enfocades al sistema digestiu.

Els mals més corrents són gastroenteritis, vòmits o diarrees que, depenent de cada persona, van relacionades amb el propi canvi d’hàbits. Aquí l’alimentació hi juga un paper clau. Durant els mesos d’estiu, per norma general, a la nostra dieta hi entren verdures, hortalisses i fruites fresques. Amb tot, seguim mantenint productes que mengem tot l’any. Això fa que tendim a menjar més i a tenir digestions més fortes, ja que alguns dels aliments que ingerim crus són més difícils de digerir. A aquest factor s’hi pot sumar el fet de viatjar fora dels països del nostre àmbit. El doctor Dorca assenyala, sobretot, els indrets més propers als tròpics d’Amèrica i Àsia o l’Àfrica subsahariana. En aquest sentit, com és evident, en aquests territoris més càlids i humits cal vigilar amb els vegetals frescos i tot el que pugui contenir aigua. L’aigua és un dels medis que més microorganismes pot contenir i la diferència entre l’aigua d’un territori i la d’un altre ens pot ocasionar mals de panxa. A més, aquests països també tenen agents externs que ens poden ocasionar malalties més greus. És el cas de les malalties pròpies de cada zona i que es poden transmetre per picades d’insectes o contacte amb algú infectat. Tot i això, aquest perill va a la baixa perquè cada cop hi ha més gent que pren les precaucions necessàries abans de viatjar i en els últims anys ha augmentat molt el control i la vacunació als viatgers. Tot i aquestes condicions, el doctor Dorca exposa que “cada cop hi ha més previsió i prevenció. L’experiència de molta gent que ha anat a aquests països ajuda que els que hi van per primer cop pensin a vacunar-se i a vigilar en totes les situacions”.

ELS CANVIS DE TEMPERATURA

L’ús o abús dels aires acondicionats també pot resultar perjudicial per a la nostra salut, sobretot en les setmanes més caloroses de l’any. Si bé són eines molt útils per a combatre la calor i refrescar l’ambient, els hem d’utilitzar de manera adequada perquè si no ens poden ocasionar diversos problemes, molts d’ells relacionats amb les vies respiratòries altes, que comprenen la cavitat buconasal, la faringe i la laringe. Els canvis sobtats de temperatura, que se solen produir, per exemple, quan passem de les temperatures altes del carrer a algun espai interior que disposi d’aire condicionat o que estigui a una temperatura notablement més baixa que l’ambient exterior, posen en joc la nostra salut. El més corrent són els anomenats refredats d’estiu, que no deixen de tenir els mateixos símptomes que un refredat habitual o que una grip hivernal. Tot i això, si anem un pas més endavant ens podem trobar amb un nivell de danys més elevat. El doctor Lluís Burgués explica que “a l’estiu són molt corrents les afectacions com la faringitis o la sinusitis”, dues malalties que causen inflamacions a la faringe i als sins paranasals respectivament. Aquestes malalties són producte de la irritació, els seus símptomes són molestos i poden derivar a altres malalties més greus. A la faringitis la sol acompanyar l’amigdalitis, una inflamació de les amígdales, als dos costats de la gola, que pot ser causada per bacteris o virus. A la sinusitis, en alguns casos, l’acompanya la rinitis, que pot produir tos, picors, mucositat líquida i fins i tot pot ocasionar problemes de son.

Els professionals remarquen que cal fer més present la prevenció en la societat. Equipar-se bé i protegir-se del sol i dels insectes quan sortim a l’aire lliure, vacunar-nos i prendre precaucions quan visitem països exòtics, i no abusar de l’aire condicionat o posar-lo a temperatures adients per no provocar canvis bruscos de temperatura. Així, evitarem els mals d’estiu.

QUÈ PASSA QUAN TORNEM DE VACANCES?

La síndrome postvacacional no és un factor generalitzat

Un dels trastorns que més ha crescut i s’ha visibilitzat als mitjans durant els últims anys a l’estiu, sobretot al final d’aquesta estació, és la síndrome postvacacional, un factor que a mesura que s’ha anat coneixent s’ha mal anomenat “depressió postvacacional”.

Els professionals de la salut admeten que és evident que hi ha una simptomatologia clara i que s’ha de tenir en compte sobretot a finals de setembre, que és quan n’apareixen la majoria de casos. Tot i això, remarquen que és un trastorn que no és tan freqüent com ens pensem i no té una manera estandarditzada de curar-se.

En aquest sentit, el doctor Burgués explica que “pot ser que els episodis aguts de les persones amb una història clínica ja depressiva s’incrementin en aquesta època, però també hi ha un component de contagi social i hipocondria. Quan totes les persones d’una oficina diuen que no estan bé, els que són propensos a patir depressions s’hi sumen i es contagien de l’opinió general”, explica.

Un altre dels punts on coincideixen diversos professionals és que els últims anys, des dels mitjans i dels sectors de l’opinió públics s’ha mediatitzat massa el concepte “depressió postvacacional” sense que sigui una depressió ni hi tingui massa a veure. El doctor Dorca explica que no deixa de ser un trastorn adaptatiu que sorgeix en un moment de canvis, i que dura fins que tornem a estar totalment adaptats a la nostra rutina, però que en cap cas és res semblant a una depressió. A més, hi afegeix que cada persona ho pot viure de maneres diferents. “Quan tornem a la feina hem d’aprendre a tornar a quadrar els horaris, a canviar les hores de son, tornar a la dieta normal, entre altres factors. A més, hi sumem el cansament que això ens genera, un punt de tristesa per deixar enrere les vacances i certa nostàlgia. Això és adaptació, però no depressió”, argumenta el doctor Dorca.

Tant és així, que pel fet de ser un procés adaptatiu hi ha poques maneres de reduir-ne els efectes o de fer-ho passar més ràpidament.

Segons alguns dels experts, el millor que podem fer en aquests casos és seguir la rutina de manera normal i saber trobar moments d’oci per alliberar-nos, però que aquests no interfereixin en el funcionament normal del nostre dia a dia.