Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Aquesta setmana

Vida de campista

Els càmpings han guanyat serveis per a un client cada vegada més exigent. Gaudir de la natura o el contacte amb la gent, el que més valoren els turistes
El Joan Maria aprofitar una estona per llegir davant de la seva caravana al càmping Valira.

Vida de campista

El Joan Maria aprofitar una estona per llegir davant de la seva caravana al càmping Valira.

El Jose i la Mabel sota el tendal de la caravana en una tarda de pluja mentre els infants juguen a dins.

Vida de campista

El Jose i la Mabel sota el tendal de la caravana en una tarda de pluja mentre els infants juguen a dins.

Actualitzada 14/08/2017 a les 06:49
Anys enrere anar de càmping, ja fos amb tenda o amb una caravana, semblava que era l’opció més casolana de fer vacances. I una manera de fer sovint limitada a determinats sectors de la població. Amb els anys, però, la situació ha canviat. El perfil dels campistes és d’allò més variat i els responsables de les instal·lacions indiquen que sobretot a l’estiu el públic més habitual és el familiar. “Ha canviat molt tot. Pel que fa a serveis hem de donar el màxim. Hem fet bungalous, tenim sauna... el client cada vegada és més exigent”, remarca el propietari del càmping Pla de Canillo, Francesc Delgado. “Abans venien amb la tenda i s’ha acabat. Ara només passar la porta ja et demanen si tens Wi-Fi”, explica. Els serveis han anat augmentant i el fet de tenir internet disponible és una de les coses més demanades. També ho confirma el responsable del càmping Valira d’Andorra la Vella, Andreu Cardona. En el seu cas, com a anècdota, explica que “hem hagut de posar, fins i tot, una dutxa per a gossos, perquè no s’utilitzessin les dutxes de la gent”.

Fent una passejada pels càmpings del país trobes varietat. Alguns, pocs, clients que tenen la caravana tot l’any a la instal·lació, d’altres que venen només a l’estiu i també, els que només se serveixen d’una tenda per refugiar-se. Tots ells, però, campistes convençuts i que no tenen com a prioritat les compres.

“Fa 38 anys que venim. Abans veníem només a l’hivern, però des de fa un parell d’anys tenim la caravana tot l’any al càmping i passem els estius aquí”, relata el Joan Maria Vendrell. Acompa­nyat de la seva dona, la Natàlia Martínez, fugen de la calor de Barcelona i gaudeixen de temperatures més baixes i de la natura des del càmping Valira. “A les botigues no hi anem”, afirma. Amb quasi 80 anys asseguren que ara el càmping els és un entorn ideal per “descansar”. Abans, la caravana s’havia convertit en la millor manera de fer vacances, ja que han recorregut tot Europa. “És la quarta caravana que tenim. Som fanàtics de la caravana i ens agrada l’estil de càmping, però més per viatjar que per estar-hi. El que passa és que ens hem fet grans i ara toca descansar”, detalla.

La seva “casa portàtil” és confortable. “A la nostra edat hem d’estar còmodes. Mai hem anat amb caravanes petites”, diu el Joan Maria, que deixa clar que “hi tenim de tot: vàter químic, dutxa, aigua calenta, microones, nevera...”. Admet que “quan fas vida de càmping deixes certes comoditats a casa i ho canvies per un entorn més natural”.

La Natàlia, però, li fa memòria d’una anècdota: “La primera vegada que vam anar a un càmping encara no estàvem casats. Ens van convidar uns amics i ell em va dir: ‘Jo, això de menjar arròs amb sorra, no!’ Però realment anar de càmping no és això”.

Mentre fa bon temps tot són avantatges, però què passa els dies de pluja? Els de les tendes sempre són els que en surten més malparats i aquesta setmana alguns han decidit finalitzar l’estada abans pel temps. Amb tot, el bon ambient sempre acompa­nya. “La veritat és que tothom és molt amable i amb la pluja els veïns de seguida ens van oferir paraigües”, relata la Belén Vergara. Amb el seu company, el Pablo Hidalgo, han vingut des d’Alacant a passar quatre dies al càmping Borda d’Ansalonga. Ells diuen que no són gaire de fer tertúlia amb els veïns però el cert és que el càmping és un espai on es fan propícies les relacions socials i sovint es crea una mena de família. “Al final la caravana acaba sent casa teva, però és oberta. Això en un apartament o en un hotel no es dona. Passa un veí, el saludes i el convides a fer el cafè”, exposa un altre campista, el Jose Gassó. Fa més de 20 anys que, procedent de València, es mou pels càmpings del país i ara és un habitual del càmping Pla. I la seva caravana és un exemple d’aquesta convivència. “Has mirat aquí a dins?”, pregunta. Obre la porta i dins hi apareixen una munió de criatures. “De nostres només n’hi ha tres, la resta són d’amics”, s’afanya a explicar la dona del Jose, la Mabel Ferré. Alguns d’ells han arribat el dia que els visitem així que mentre els infants s’entretenen, els pares aprofiten per descansar després d’un llarg viatge. Una de les famílies, detalla la Mabel, ha vingut des d’Astúries.

El Jose i la Mabel recorden que van començar amb “una tenda canadenca”, però, és clar, quan s’amplia la família la cosa canvia i es van passar a la caravana. Els agrada fer vida al càmping. “No som de córrer món, ens passem un mes aquí. Potser segons la feina que fas quan agafes vacances tens ganes de fer quilòmetres, però jo prefereixo descansar. I al càmping pots estar a la natura, ajudes que els nens es relacionin... és una altra cultura de turisme”, remarca el Jose, que afegeix que els nanos estan encantats de poder jugar a fora, utilitzar el parc infantil o la piscina. “Encara que sempre els has de controlar perquè no surtin del recinte”, avisa.

Les dimensions de l’espai obliguen a ser ordenat. “Saps què menges, has de recollir i a l’hora d’anar a dormir ens toca desplegar un llit per al nen petit. Les nenes estan a la llitera i nosaltres tenim el nostre llit”, detalla la Mabel, que no ho veu com un element negatiu. De fet, el seu home hi afegeix: “La tenda és una bona escola. Saps que tens un quadrat i has d’anar agafant els hàbits.” Amb tot, ells aprofiten tots els serveis que els donen des de la instal·lació i també el bar, un espai que acaba sent punt de trobada entre turistes i veïns del poble. “Acabes coneixent gent i hem de pensar que nosaltres també donem vida al poble perquè tot el que ens fa falta ho comprem aquí”, destaca la Mabel.


Disminució
L’Andreu Cardona recorda una dada remarcable: “L’any 1978 hi havia una trentena de càmpings, ara en queden 8 o 9.” I exposa que les tendències pel que fa a les estades també són molt diferents. “Abans, sense les autocaravanes la gent feia estades més llargues perquè costava més desplaçar-se. Ara, en canvi, es queden menys dies. L’estada d’una nit abans no existia i ara es dona”, explica. Aquesta família de valencians, però, deixa clar que “com a vacances principals no deixaríem el càmping. Per a una escapada més curta, de cap de setmana, potser sí”.

El dia a dia de la Belén i el Pablo és una mica diferent. Com dèiem ells van amb tenda de campanya (de mida grossa, això sí, que els permet, fins i tot, estar-hi drets a dins). “Ho tenim molt ben arreglat. La tenda és gran, portem el que necessitem per cuinar, el menjar i fins i tot un matalàs de goma-espuma que cap al cotxe i que ens permet dormir més còmodament”, detallen. Alguns potser patirien per falta de distraccions, però avui en dia això no preocupa. “Ens enduem un ordinador portàtil i si ens ve de gust al vespre ens posem una pel·lícula”, confessa la Belén.

Amb tot, la seva prioritat no és passar hores al càmping, sinó sortir, fer muntanya o aprofitar activitats com el descens en BTT a Vallnord. “De dia sovint ens fem un entrepà i a la nit, depèn. A vegades mengem aquí o si no sortim a sopar”, exposen. Abans de marxar del país també tenen previst fer parada a Caldea, “i algun dia també toca anar de compres”.

Destaquen que anar amb la tenda “et dona més llibertat que estar en un hotel”. Per al Pablo no és una experiència nova. Els estius sempre va de càmping, “és una cosa que de petit ja feia amb els seus pares i li vaig inculcar a ella”. La Belén es mostra encantada amb el sistema, però reconeix que des del primer dia va avisar: “En una tenda petita no m’hi trobaràs. En una de gran, en canvi, t’hi trobes bé.”

Tots els campistes entrevistats admeten els grans canvis que ha patit el sector. Millores en els serveis de les instal·lacions i millores en les caravanes –ara amb sistemes de calefacció i aire condicionat i circuits d’aigua freda i calenta on abans calia bombejar amb el peu per fer rajar l’aixeta, com recorda el Joan Maria–, fins i tot les tendes han deixat de ser pesades i costoses de muntar per arribar a sistemes de muntatge “en dos segons”. Però com dèiem a l’inici també el perfil d’usuaris. “Abans eren majoritàriament muntanyencs i a les deu de la nit ja no senties a ningú. Ara ja ve tothom”, explica el Pablo. Pel que fa a les procedències, els majoritaris són espanyols i francesos, si bé al càmping Valira aquest any han rebut visitants fins i tot del Canadà i la Xina.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477