Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Aquesta setmana

Biblioteques amb vida

Els espais de silenci i reclusió s’han transformat en punts socials i culturals
Alfons codina en una de les activitats que s'organitzen per a joves a la biblioteca d'Encamp.

Biblioteques amb vida

Alfons codina en una de les activitats que s'organitzen per a joves a la biblioteca d'Encamp.

Biblioteca d'Encamp
Una usuària busca un llibre a la biblioteca de Sant Julià.

Biblioteques amb vida

Una usuària busca un llibre a la biblioteca de Sant Julià.

Assistents a un dels clubs de lectura organitzats a la biblioteca comunal universitària de Sant Julià de Lòria.

Biblioteques amb vida

Assistents a un dels clubs de lectura organitzats a la biblioteca comunal universitària de Sant Julià de Lòria.

Comú de Sant Julià de Lòria
Actualitzada 22/05/2017 a les 07:22
A la majoria de gent, quan li parles d’una biblioteca li ve al cap una imatge clàssica: un lloc potser fosc, amb armaris plens de llibres, on el silenci predomina i on els usuaris hi van a fer recerca, de manera individualitzada, i no tenen temps per a la tertúlia. Avui dia, però, aquest concepte ha canviat. “Són un punt social i cultural”, afirma la responsable de la biblioteca comunal universitària de Sant Julià de Lòria, Beth Gil. Alfons Codina, bibliotecari d’Encamp, hi afegeix: “Els professionals veiem l’espai de la biblioteca amb un potencial molt més enllà del propi contenidor de llibres.” I és amb aquesta idea que si es compara la realitat d’ara o la de fa vint o trenta anys, el concepte de biblioteca ha canviat totalment. I alhora, la tasca que desenvolupen els bibliote­caris.  

Al país potser costa més de veure, com reconeix Inés Sánchez, responsable de la biblioteca pública de Govern, però a Barcelona quan s’han renovat ja s’ha optat per dotar-les de grans espais que permetin molt més que la consulta. Ara bé, el cert és que al país tothom ha optat per aquest vessant més social i cultura. Tant els espais comunals com el del Govern ofereixen un munt d’activitats complementàries: contacontes, clubs de lectura, xer­rades, tallers, etcètera. Una manera, també, d’arrossegar més usuaris. “Com més gent vingui a les activitats, més gent arrossega cap aquí. És com una xarxa que es va fent més gran i augmentem molt en nombre de visitants”, explica Codina, que alhora remarca: “Hi ha hagut un canvi de paradigma. La Unesco va fixar unes recomanacions que van més enllà del foment de la lectura. Qualsevol manifestació artística hi és benvinguda i aquí entren temes de música, temes de pau, multiculturalitat… es busca ser una mena de centre cultural de la comunitat.” El canvi ha estat tan important que fins i tot el silenci ha quedat relegat, sovint, a unes sales determinades. “Encara hi ha gent que no entén que es pugui parlar en una biblioteca”, asse­nyala. Així, per exemple, en el cas d’Encamp es disposa de tres espais diferenciats: una zona d’absolut silenci, un espai infantil on es tolera que es parli “però sense cridar”, i finalment un espai per als joves amb ordinadors “on excepte barbaritats deixem fer gairebé de tot.”

Amb tot, no sempre hi ha tanta facilitat. Inés Sánchez assenyala que a la capital “tenim l’espai limitat. Només tenim dues sales, uan per a adults i l’altra, d’infantil. Per tant, si programem una activitat cal tancar la sala infantil, encara que sempre intentem programar-la tard, quan ja no hi ha activitat a la biblioteca”.

També el dia a dia dels bibliotecaris s’ha vist alterat. “Tenim diferents perfils de personal. Hi ha una part tècnica, de gestió, cal triar quins llibres es compren, catalogar-los, etcètera”, explica Sánchez, que hi afegeix que també hi ha una funció de “promoció de la lectura, de fer conèixer els llibres i trobar la manera que la gent s’apropi a la biblioteca”. I el tòpic que els bibliotecaris són grans lectors i han devorat tots els llibres que hi ha a l’equipament? Els professionals consultats ho desmenteixen. “Ja ens agradaria tenir hores per llegir! Però en realitat no és així. Hauríem de poder llegir sobretot les novetats i altres llibres per poder recomanar-los, perquè aquesta també és una de les nostre feines”, explica Gil, que admet, però, que l’atenció al públic “treu moltes hores” i per tant cal repartir-se el dia per poder fer totes les tasques. “Si no la gestió de la biblioteca no funciona”, afirma la laurediana. 

DIGITALITZACIÓ
Internet, els llibres electrònics, les plataformes digitals per escoltar música, la facilitat per descar­regar pel·lícules a la xarxa, tot plegat ha afectat les biblioteques? “En cert moment es va notar una davallada, però hi ha gent que continua venint a la biblioteca a buscar exemplars tant en format paper com en format electrònic”, afirma Beth Gil. Alfons Codina apunta “un canvi de paradigma”. “Pensem en global, no en local. I abans les biblioteques feien tota la funció de la recerca. Ara és diferent. Nosaltres fa tres anys que vam decidir donar de baixa les enciclopèdies perquè la gent no ve a fer-les servir. Passa el mateix amb els diccionaris, estan buidats a internet, més actualitzats i, per tant, no cal que ocupin aquest espai. La biblioteca no ha de ser només un magatzem de llibres”, apunta, i remarca que “llibres que no siguin novel·les o els DVD costa molt més que tinguin sortida.”

També ho han notat a la biblioteca de Govern, sobretot “amb la música. El préstec de CD ha anat a la baixa. El perfil d’usuari que n’agafa és algú a partir dels cinquanta anys que no té coneixements d’internet o que no li interessa”, explica Inés Sánchez, que manifesta que passa el mateix amb les pel·lícules. Però no tots els llibres es poden trobar a la xarxa. “En llibres de matèries difícilment trobaràs el mateix a internet, a no ser que paguis accés a una base de dades. Gratuïtament difícilment trobaràs la bona informació que hi ha a les biblioteques”, assenyala Codina, que també recorda que “un altre tema que no hi ha a la xarxa són les col·leccions locals”.

Tot i que hi pugui haver certa por a mirar-se el futur una mica en negre, el bibliotecari d’Encamp remarca: “Mira si estem a favor de la digitalització que aviat farem préstec digital. Ja estem en tràmits, hem fet la formació i això vol dir que la gent, a casa, amb l’iPad, es descarregarà un llibre de la biblioteca. Ni tan sols haurà de venir.” En aquest sentit, explica que “si la tendència primera era tenir pocs usuaris i molts préstecs, ara hi haurà menys préstecs i molts usuaris perquè es fan moltes altres coses que no són només agafar un llibre. En el futur hi haurà molt més préstec digital”.

Una digitalització i l’aparició d’aparells electrònics que també han canviat la manera de comportar-se dels usuaris. Cada biblioteca amb les seves particularitats, però tots ho han notat. “Potser sí que hi ha hagut una evolució. Cada vegada més la gent ve amb el seu portàtil o la seva tauleta a treballar. Abans no teníem ordinadors i quan els vam posar la gent venia a fer-los servir i encara ho fa, però menys. Codina també considera que ha canviat el tipus de consulta que es fa. “Ara es consulta tot més des de casa, per internet”, si bé també han notat presència de públic que potser abans no tenien. “Teníem sobretot nens i pocs adults. I arran de les activitats, com a mínim a Encamp, ve més gent gran a aprofitar alguna estona, a connectar-se o a trobar-se amb algú altre”.

Amb tot, encara els falta incidir en el públic jove. “Venen sobretot quan tenen exàmens, per estudiar, però falta que trobin el lloc adient per dir: ‘Hi puc anar un dia per setmana, estar-m’hi tres hores i hi estaré bé.’ Falta que la biblioteca sigui atractiva per als joves.”

També Beth Gil ho apunta. “Fins els 12 o 14 anys encara els tenim per aquí. Després passen un parell o tres d’anys en què els perds i alguns tornen i a altres no els tornes a veure”, explica, tot afegint que és una franja d’edat complicada perquè “potser prefereixen estar amb els amics o jugar amb la tauleta”.

Sense diferències
Un aspecte molt important a tenir en compte és que en tots aquests casos parlem de biblioteques públiques. “La nostra prioritat és qualsevol persona, tot el poble”, remarca Codina, que defensa que “una de les premisses de la biblioteca pública és que tots els serveis han de ser gratuïts”. Així, malgrat que al Principat no es veu de manera freqüent situacions greus, sí que es té clar que la biblioteca també és un recurs per a totes aquelles famílies que potser no es poden pagar una plataforma de televisió de pagament o que potser no poden tenir internet a casa. “Acollim tot tipus d’usuaris i la gent ve a fer ús dels ordinadors, imprimeixen treballs de l’escola... nosaltres els donem les eines i els ajudem a fer la recerca dels treballs. Fem tot tipus de feina perquè la gent pugui arribar a la informació que necessita”, assegura Gil. Sánchez també recorda un col·lectiu especial: els temporers. “Quan arriben i encara no han cobrar els primers salaris intenten gastar el mínim possible, així que passen moltes hores a la biblioteca”, detalla, i manifesta que també hi ha qui “es ve a imprimir bitllets d’avió perquè a casa no té internet o impressora”. Amb tot, també es pot viure la situació contrària. “A vegades ens passa al revés. Trobes gent que et diu que els llibres ja se’ls compra i que no ha de fer ús del préstec”, posa en relleu Codina.

I per davant queden altres reptes. Encara no es disposa d’autopréstec i caldrà veure com evoluciona el préstec electrònic. Amb tot, fins ara, han descobert un gran avenç i senzill: la bústia de retorn. “Molta gent que s’ha oblidat de tornar un llibre li fa vergonya venir. Arran d’això han tornat més llibres”, bromeja el bibliotecari d’Encamp.
  • #1 Jo
    (21/05/17 09:15)

    Una biblioteca no ha de ser una altra guarderia, es per estar amb silenci, aqui i a tot el món,hi han estudiants que van allà per estudiar i trovar llibres i poguer fer els seus treballs,i els hi és imposible, per dir que inclòs la gent que hi trebaillan que parlan entre ells i coneguts i no respecten el silenci.Es el únic lloc del món aquí Andorra que no es respecte, així que no es normal fer servir una biblioteca com a lloc de lleure,no es gens normal.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477