Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Aquesta setmana

Un país 'smart' real?

Andorra és a les beceroles pel que fa a l'aplicació de tecnologia intel·ligent. DMG retrata una jornada al Principat fent ús dels ginys disponibles
El servei proper bus informa del temps real que queda perquè passi el següent autobús.

Un país 'smart' real?

El servei proper bus informa del temps real que queda perquè passi el següent autobús.

Actualitzada 06/02/2017 a les 11:08
Una smart city és una ciutat que es nodreix de la tecnologia intel·ligent per millorar la vida dels seus habitants. Com és lògic, el grau d’implementació d’aquestes solucions avançades pot variar. Nova York, Londres o París encapçalen rànquings de ciutats on es viu millor gràcies, en part, als avenços tècnics. Algunes poblacions de Corea del Sud són exemplars en l’ús de la tecnologia. Boston, Hamburg o Barcelona són bancs de proves de nombrosos ginys. En canvi, d’altres urbs encara són a les beceroles pel que fa a l’aplicació de la tecnologia.

I Andorra? A quin grup pertany? En el cas d’un país petit en territori, el concepte smart city no encaixa del tot. És més adequat parlar d’smart country. Però, ja es pot etiquetar així? En quina fase es troba el Principat en el procés d’esdevenir-ne un? Es pot dir que es tracta d’un país intel·ligent tecnològicament? En quin grau la vida dels ciutadans ha millorat gràcies a l’avenç de la ciència?

Des del Govern i també a través d’iniciatives privades s’ha volgut, els darrers anys, explotar el potencial tecnològic del país. L’administració pública va crear el 2015 la fundació Actua, un ens que té com a objectiu construir un entorn adequat per a les inversions del sector. A la pràctica, però, encara es fa difícil trobar grans exemples de solucions smart. Pel secretari d’Estat per a la Diversificació Econòmica, Josep Maria Missé, “encara estem en una fase molt incipient del projecte per mesurar l’impacte que està tenint a la vida dels ciutadans”.

Més enllà dels projectes que han de donar resultats en el futur, DMG es proposa d’analitzar en quin grau Andorra disposa, ara per ara, de tecnologia intel·ligent. Així, retrata a continuació com pot ser viure un dia al Principat el màxim d’smart en tots els àmbits, des dels transports fins al comerç, passant pels negocis, la cultura, l’energia o la salut.

8.00 h
Desplaçaments


Sortir de casa al matí per anar a la feina és una acció ben freqüent, però moure’s pel país no es pot fer encara de la manera més avançada tecnològicament.

Si s’opta pel transport públic, és a dir, l’autobús, l’usuari no té gaires eines disponibles per saber si les línies van a l’hora o si hi ha hagut cap incidència. Només tres línies compten amb informació d’aquest tipus, que es pot consultar des del mòbil a la web de la Cooperativa Interurbana Andor­rana. És el servei Proper Bus, que fa servir la geolocalització del vehicle per informar l’usuari del temps que falta perquè arribi a la parada. “Està en una fase experimental”, indica Gabriel Dallerès, president de la companyia.

Si s’opta pel cotxe privat, el món de possibilitats smart és infinit, però a Andorra encara no n’hi ha gaires. Per exemple, en la gestió dels aparcaments, aquí no és possible que el conductor tingui informació sobre a quin punt de la ciutat hi ha places disponibles en el moment de la cerca. Només els accessos a algunes pistes d’esquí compten amb panells amb informació dels llocs lliures.

La xarxa viària del país sí que compta amb un bon grapat de sensors que ajuden l’àrea de Mobilitat a la gestió del trànsit. Té ulls per tot el territori amb les càmeres del trànsit (amb imatges públiques al seu web). Els semàfors estan tots connectats i es poden aplicar plans diferents de freqüències en funció de la densitat de trànsit, igual que els carrils reversibles. Algunes vies tenen espires electromagnètiques que compten els vehicles que passen, una informació que s’utilitza per tenir dades estadístiques i per al mapa de l’estat del trànsit, actualitzat en tot moment.

Dins els túnels també hi ha dispositius de control com ara càmeres de visió artificial que emeten avisos si hi ha incidències, fotosensors per regular la llum i evitar l’enlluernament [vegeu imatge superior], detectors d’opacitat i de concentració de monòxid de carboni per saber com regular la ventilació, etcètera.

En l’àmbit de la mobilitat “hi ha moltes coses que es podrien aplicar per acostar-nos més a un smart country”, valora Jordi Pons, membre de l’àrea de Mobilitat, que afegeix que “no són inversions de pocs diners i quan hi ha un projecte s’ha d’anar renovant”.

9.00 h
Fer negocis


És el moment de fer negocis i, en aquest sentit, sí que el Principat s’ofereix com un lloc que és apte per emprendre en l’àmbit tecnològic. “Andorra pot ser un laboratori en el qual les empreses puguin desplegar en un entorn real els seus productes tecnològics, on l’administració i les dimensions siguin més accessibles”, assegura Missé.

D’altra banda, però, els tràmits que un empresari ha de fer amb l’administració no compten amb la millor de les tecnologies.

13.00 h
Dinar a un clic


Des de fa aproximadament un any Andorra compta amb el servei Xerpa Andorra, una aplicació que permet fer compres a diferents botigues –sobretot de menjar– des del mòbil i rebre-les a domicili en poca estona. És una iniciativa de tres joves andorrans que ja han començat a exportar a d’altres territoris. Si bé no és una solució de les més smart que hi ha, sí que a través de la tecnologia facilita un nou servei. Un dels seus creadors, Ivan Duran, explica que el més complicat de la posada en marxa no ha tingut res a veure amb la disponibilitat tecnològica, sinó amb els tràmits amb l’administració. “En ser una empresa de transport, em demanaven que tingués un camió al meu nom. Però nosaltres anem en moto!”, s’exclama.

14.00 h
Tarda de compres


El comerç és un dels sectors més importants per a l’economia del Principat i, per tant, l’avenç tecnològic en aquest àmbit és prioritari per a l’administració. Ja es pot passejar virtualment per molts dels comerços a través de Google Street View, però els comerciants subratllen que encara hi ha molt camí per recórrer. “Estem molt lluny del que es fa a d’altres països”, indica Sònia Yebra, presidenta de l’Associació de Comerciants de Meritxell. Considera que s’hauria de començar per oferir una Wi-Fi gratuïta i de qualitat per a tots els visitants o una venda virtual àgil, amb serveis com PayPal disponibles.

Stella Canturri, responsable de l’àrea de comerç de la Cambra de Comerç, explica que, si bé encara no s’apliquen, es comencen a treballar idees com els emprovadors i les etiquetes intel·ligents. També es pensa a millorar l’oferta amb la tecnologia que detecta les zones fredes de la botiga, és a dir, aquells espais on els clients no s’aturen.

En una altra escala, la iniciativa Actua ha creat el CityScope andor­rà. És una eina que permet visualitzar sobre una maqueta física diverses dades i, així, estudiar el comportament humà. Per exemple, la simulació del flux de persones, de turistes espanyols i francesos, quan hi ha determinats esdeveniments. Visualitzacions com aquesta poden ajudar a prendre decisions i a dissenyar estratègies. “Ara ho estem testejant. És una de les aplicacions del big data”, indica Missé.

Si hom es disposa a anar a comprar de la forma més smart disponible serà una bona idea descarregar al mòbil l’aplicació Andorra Go! Pensada sobretot per a turistes, intenta integrar tota l’oferta comercial en un sol espai. L’app va aparèixer el 2014 i ara “s’ha de millorar”, assenyala Missé.

17.00 h
L’apunt cultural


Sempre es pot trobar un moment per fer una visita cultural. A Andorra no és necessària gaire estona perquè es pot fer de manera presencial o també de manera virtual si parlem de museus i esglésies. A través de Google Street View es pot accedir a l’interior.

A més, el mes vinent obre les seves portes el Museu Carmen Thyssen Andorra, un espai que, segons assegura la baronessa, “serà un referent en tecnologia moderna”, amb pantalles tàctils que aportaran al visitant més informació sobre cada obra i el seu artista.

18.00 h
Salut sota control


Diversos ginys formen part del món de l’assistència mèdica. Si bé no són dels més avançats, compleixen funcions que són importants. Un exemple és la teleatenció domiciliària que ofereix la Creu Roja, el botó penjat al coll que porten aproximadament tres-centes persones i que avisa els serveis d’emergència si es prem. Un altre exemple és la polsera que duen alguns dels residents del centre sociosanitari El Cedre. Serveix perquè si els malalts amb algunes demències es desorienten, el braçalet avisi d’on es troben.

En la reforma sanitària que impulsa el ministeri de Salut, els professionals sanitaris que tractin un pacient podran tenir accés al seu historial mèdic. Així, no es faran proves que ja s’hagin realitzat abans. Una mesura que, si bé no demana la tecnologia més avançada, serà del tot útil.

20.00 h
Casa confortable


És el vespre i l’hora d’arribar a casa. Al país es comença a implementar la domòtica, és a dir, habitatges cada cop més automàtics que milloren la gestió energètica i la qualitat de vida dels habitants. Un exemple d’això és l’edifici Aconcagua, a l’avinguda Meritxell. Una remodelació recent ha permès que l’ús de calefacció sigui mínim. “S’ha aïllat molt bé l’edifici, amb un sistema de ventilació molt acurat i una calefacció molt eficient”, explica l’enginyer Jordi Llovera, de l’empresa Enginesa, responsable del projecte. “I els enginyers podem controlar que tot funcioni, amb el mòbil”, indica. Per aquestes característiques i perquè la remodelació es va fer sense haver de desallotjar els veïns, el projecte va guanyar el primer premi a la Conferència Mundial del Canvi Climàtic de París (COP21).

Projecte de futur
Com es planteja el futur tecnològic del país? Missé, que és també responsable de la fundació Actua, exposa que la iniciativa ha seguit tres fases. La primera, la de la connectivitat, una xarxa Wi-Fi que, diu, “s’ha de continuar millorant”. La segona fase és la del big data, és a dir, la d’un sistema de recollida de les dades necessàries per posar en marxa les aplicacions intel·ligents. La tercera fase, la més perceptible pel ciutadà, és l’activació dels serveis i, assegura Missé, “la començarem a treballar aquest 2017”. Subratlla que s’han analitzat experiències d’altres ciutats i s’ha vist que en molts casos hi havia projectes smart desintegrats, una circumstància que s’ha volgut evitar. “Creiem que els projectes han d’estar integrats. Hi ha d’haver una base de dades conjunta i que totes les aplicacions es puguin desenvolupar sobre aquesta base”, indica. També destaca la importància de l’open data, és a dir, conjunts de dades que es posen a disposició del públic i també de les empreses. “Pensem que la nostra feina és posar les vies del tren i que a la iniciativa privada li pertoca posar-hi els vagons”, dibuixa.

'SMART CITY', UN CONCEPTE CREMAT
El concepte smart city tenia renom fa uns quants anys però ara sembla que és una d’aquelles etiquetes que s’acaben cremant”, explica Josep Paradells, director de la Fundació i2CAT. El també catedràtic i professor del departament d’Engi­nyeria Telemàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) considera que sovint s’ha creat una gran expectació al voltant de què podia significar per a algunes ciutats i, després, el resultat pot haver-les frustrat. “De vegades s’han intentat desenvolupar projectes quan potser la tecnologia no era prou madura. Hi ha la sensació que moltes coses no han anat més enllà de les proves pilot”, indica. Així, diu que “cal distingir entre què és un pilot i què és una explotació real”. Amb tot, assegura que hi ha moltes aplicacions tecnològiques que poden ser totalment funcionals. “La noció smart vol dir que pots captar informació de la manera més automàtica possible i que un sistema pot treure conclusions per si sol a partir de la combinació de dades”, exposa. “Hi ha d’haver capacitat de còmput i algorítmics”, concreta.

Paradells també fa èmfasi en l’elevat cost d’instal·lació i manteniment de les tecnologies smart. Indica que s’ha aconseguit que alguns dispositius siguin molt econòmics però la col·locació d’aquests pot arribar a ser molt cara. “Si es volen posar sensors de pàrquing individuals a 100.000 places vol dir que s’han de fer tots aquests forats a terra i potser al cap de cinc anys s’han de canviar totes les bateries”, exemplifica. La monitorització de l’ocupació dels contenidors d’escombraries és un altre exemple que demostra una altra dificultat. “Potser el dispositiu sensor és barat però en instal·lar-lo estàs alterant el contenidor i per tant el fabricant no es compromet a mantenir la garantia si es trenca”, exposa.

Per tot això, el professor diu que és clau intentar minimitzar la quantitat de sensors que es col·loquen a les ciutats de manera que es redueixin els costos. En aquest sentit, per ell és important fer servir dades que provinguin de dispositius ja existents. “Es poden col·locar espires a terra per calcular el flux de vehicles, però potser és millor que siguin els propis cotxes que indiquin als serveis de mobilitat d’un ajuntament que s’estan movent i com.” “Així es poden recollir dades sense desplegar cap sensor”, proposa.
 
  • #2 ciutadana
    (10/02/17 19:10)

    D'acord amb el comentari 1. Els diners que es paguen en els sous del personatge en questió & company son malaguanyats.

    Respondre
  • #1 Venedorsdefummmmmm
    (08/02/17 16:22)

    Misséeeeeee. Veste'n jaaaaa si us plau. .....  Quin fart de riure jjjjj. Vaja monigoti.

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477