Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Aquesta setmana

Efectes de l'era 2.0

Massa exposició a la tecnologia altera el son i deriva en miopia i obesitat infantil. Els pediatres desaconsellen el contacte amb el mòbil abans dels 2 anys
L'escola andorrana va incorporar l'iPad com a material obligatori a segona ensenyança el curs 2013-2014.

Efectes de l'era 2.0

L'escola andorrana va incorporar l'iPad com a material obligatori a segona ensenyança el curs 2013-2014.

Fernando Galindo
Actualitzada 05/12/2016 a les 07:42
Un restaurant ple amb diverses famílies aplegades al voltant de la taula. Els adults embrancats en la conversa i els fills amb la vista posada en el telèfon dels pares –o en una tauleta–, silenciosos i concentrats jugant o mirant un vídeo. Aquesta estampa s’ha anat fent cada vegada més habitual arreu en un moment en què la tecnologia s’ha convertit en un element quotidià més i la dependència als dispositius mòbils és una realitat indiscutible. La tecnologia, amb els seus múltiples beneficis, ha revolucionat en molts aspectes la comunicació i el nostre dia a dia... però estar-hi exposats en excés té algun efecte físic palpable? I en els nens, quines alteracions per al cos pot suposar el contacte permanent amb les pantalles?

Hi ha força estudis científics que, qüestions psicològiques a banda, fan evident que l’abús dels aparells electrònics té una repercussió directa en el cos dels infants i joves. I la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat dels perills que suposen els camps electromagnètics com a possibles agents cancerígens, tot i que està elaborant encara informes més concloents –durant el 2016 ha estat fent una nova avaluació– per determinar clarament els riscos dels camps de radiofreqüència. No obstant això, més enllà de les radiacions, hi ha una sèrie de perills associats que sovint passen més desapercebuts. Trastorns i alteració de les fases del son, més tendència a l’obesitat, un creixement més que considerable de la miopia i fins i tot dificultats associades a l’aprenentatge són alguns dels efectes mesurables que està deixant l’exposició excessiva a les pantalles. Fins al punt que diverses comunitats mèdiques, com ara l’Associació japonesa de pediatria i el col·lectiu professional de pediatres dels Estats Units, s’han decidit a fer una crida social per posar en alerta els pares. Els nipons, per exemple, van activar ara fa tres anys una campanya perquè es restringeixi l’ús perllongat d’smartphones i tauletes com si fossin joguines per a bebès i infants pel perill que suposa per al seu desenvolupament. L’acció, acompanyada del lema No permetis que els telèfons intel·ligents siguin la mainadera dels teus fills tenia per objectiu instar les famílies a no deixar massa temps els menuts enganxats a les pantalles, per evitar generar nens més passius i menys sociables.

“Els infants i joves tenen ara actituds cada cop més sedentàries i hi ha un augment de l’obesitat, perquè es mouen menys i hi ha molts estudis que ho relacionen amb l’ús de les noves tecnologies”, assenyala sobre la passivitat dels infants el pediatre Josep Estrada, que alerta especialment de la relació que s’està establint en moltes cases entre la tauleta i els àpats. Segons explica, és un enorme error intentar distreure els menuts amb una pel·lícula o un joc amb la tauleta per aconseguir que dinin o sopin. “Perquè els nens tenen un mecanisme per regular la gana i la distracció que els suposa el dispositiu, que més endavant quan siguin més grans acabarà derivant en la televisió, pot fer que mengin més del compte i això és un factor més per incrementar l’obesitat”, explica el metge.

Cada cop més aviat
Que cada cop els infants accedeixen més a la tecnologia és una realitat. “Però crida més l’atenció que els nens hi arriben cada vegada més aviat. De vegades ja saben remenar la pantalla al primer any de vida”, remarca Estrada. A partir de quina edat recomanen els experts els primers contactes amb aquesta tecnologia tàctil? Tot i que no hi ha una barrera clara, la comunitat mèdica insisteix que en la mesura i en la lògica hi ha la clau, però que, en tot cas, mai abans dels 2 anys. Estrada és de l’opinió que a partir d’aquesta edat “poden començar a tenir-hi contacte” de manera moderada, principalment perquè se’ls despertarà la curiositat de forma intuïtiva i natural. “Si hi entren abans és perquè algú altre els ho ha posat a l’abast, no perquè ho demanin”, fa evident el doctor.

Altres metges, com el doctor Jordi Catalán, fundador de l’Institut Mèdic del desenvolupament infantil, prefereix no donar una xifra d’edat, però advoca perquè el contacte amb les tauletes arribi “com més tard millor”. Entre els efectes que ell ha constatat arran de l’ús generalitzat d’aquests dispositius, i així ho explicava en una entrevista publicada al Diari, hi ha la reducció del camp visual: “si s’usa molt, el nen s’acostuma a tenir un camp visual molt reduït. La visió se centra específicament en el centre de la imatge però no desenvolupa la visió perifèrica tant com el que està a la munta-nya, corre o salta”, assenyala, alhora que remarca que aquesta visió és clau per al procés educatiu i, per exemple, llegir correctament.

Sobre aquesta qüestió també es pronuncia l’optometrista comportamental Rosa Payán. “Que des de petits usin la tauleta i no la pilota té un efecte comportamental, perquè no aprenen a desenvolupar bé les àrees del moviment”, ressalta, alhora que cita qüestions vitals per al desenvolupament cognitiu dels infants com palpar que, si no es potencien, poden derivar en problemes posteriors d’aprenentatge. “Però les conseqüències a llarg termini de temes com ara l’impacte de la llum Led en els nens, per exemple, encara no les sabem, perquè tot plegat encara és molt inicial”, valora.

Llegir a través de pantalles
L’afectació de les pantalles electròniques al sistema visual s’ha estudiat llargament. Així, per exemple, el departament d’Òptica i Optometria de la Facultat de Terrassa, conjuntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya, va publicar fa només uns mesos un article en què deien que hi ha estudis que constaten que els joves menors de 30 anys passen una mitjana de 10,5 hores al dia enfront d’una pantalla (en gran mesura, aquí es té en compte els qui treballen amb ordinador). També hi ha altres que xifren com a les escoles, el 97% dels estudiants tenen un ordinador a casa i el 40% (i creixent) dels professors integren dispositius digitals per a l’ensenyament. A la Facultat d’Òptica de Terrassa s’han fixat en la repercussió dels sistemes d’il·luminació de les pantalles per a l’usuari: ressalten que usar dispositius mòbils a la nit (per veure pel·lícules o sèries, jugar, llegir o tenir interacció social entre d’altres) pot generar insomni perquè suprimeix la producció de melatonina nocturna, amb la conseqüent afectació del rendiment cognitiu. Alhora, conclouen que llegir, i els símptomes visuals, no són iguals quan es fa a través d’una pantalla que d’un paper imprès perquè hi ha més sequedat ocular.

I justament per mirar de posar-hi remei i mitigar els efectes de les llums Led a la retina, el món acadèmic i la indústria ja s’han posat mans a l’obra. “La Universitat de Santiago de Compostel·la ha fet estudis sobre els efectes d’estar tantes i tantes hores exposats i la fatiga ocular que generen i han creat uns protectors de la llum Led per a les ulleres i les lentilles”, cita Payán.

L’infant necessita llum natural
El món d’avui també està veient com ha incrementat la miopia entre infants i adolescents. Al conjunt d’Europa, per exemple, el 47% dels joves ja són miops i part d’aquest increment, tal com exposa l’oftalmòleg Ludger Hanneken, es deu al còctel que resulta de l’ús freqüent de dispositius electrònics amb la manca d’exposició de les generacions joves a la llum natural, que passen massa hores tancats a casa i ben poques fent-ho al carrer. “El recomanable és que passin dues hores al dia amb llum natural, això pot frenar l’evolució de la miopia tal com demostren els estudis”, assenyala el doctor, que menciona el cas de Taiwan, on ja s’obliga per normativa a les escoles que els infants i joves passin un parell d’hores amb llum exterior.

Segons assenyala l’especialista, l’increment de la miopia no es deu als components de les pantalles dels dispositius electrònics ni la llum que irradien –“no emeten res dolent per a l’ull”, sosté–, sinó a l’anomenat mecanisme d’acomodació de l’ull, que no és res més que el canvi d’enfocament que hem de fer cada cop que fixem la vista en un aparell digital: “l’acomodació és com l’objectiu d’una càmera: de lluny no s’utilitza però a partir d’un metre, i més prop, l’ull necessita aquest mecanisme per veure-hi nítidament”.

Davant de tot plegat, si aquesta societat és més miop que la d’uns anys enrere, a la llarga què podem esperar? “Si tens una miopia de menys 2 o 3 diòptries no és perillós, però quan és més alta sí que es poden desenvolupar complicacions, com ara risc de forats a la retina, despreniment de retina, glaucoma..., i això és més preocupant”, comenta Hanneken, que exposa que s’han fet estudis clínics amb un fàrmac natural anomenat atropina (s’extreu de la Belladona) que “té el poder de frenar l’evolució de la miopia: en un 80% de casos així ha estat”.

Amb tot, a les consultes dels especialistes no arriben ara pacients més joves que fa uns anys. Comencen a anar-hi amb 5, 6, 7 anys, no abans. Pel que fa a l’edat en què els menuts poden començar a conviure amb els aparells electrònics, Hanneken advoca per aplicar la lògica: “hem de ser realistes i no pots dir als nens que no llegeixin dins de casa o no usin la tecnologia, però sí se’n pot reduir l’ús i fer activitats a fora, molt millor”. I en bebès, que no tenen l’agudesa visual d’un infant de 10 anys, evidencia que “no hi ha raó perquè jugui amb un dispositiu electrònic, no hi veig la necessitat”. En la mesura, i en la lògica, doncs, està la clau.

ATENCIÓ AMB LES FOTOS DE PRIMER PLA ALS BEBÈS
La moda de fer fotos a tort i a dret s’ha instal·lat també entre molts pares que, emocionats amb els seus bebès, els fan primers plans amb el mòbil. Si són dels que els encanta captar cada moment de l’evolució del nadó, alerta, perquè els especialistes no recomanen les fotos massa de prop i menys amb llum: aquest estiu mitjans anglesos publicaven que un nadó a la Xina havia patit lesions oculars arran d’una instantània amb flaix feta a 25 centímetres. “Un ús intensiu té una afectació a la màcula de la retina. El cristal·lí d’un bebè és més transparent que una persona de 60 anys i la llum intensa que arriba a la retina és més perillosa. Però és sentit comú”, diu Hanneken.

L'AUDICIÓ S'ESTÀ ENVELLINT
L’oïda, ja sigui per la influència de la tecnologia (els auriculars amb música a tot drap amb què tanta gent es mou pel món estan deixant seqüeles) o perquè vivim en una societat cada cop més sorollosa, s’està envellint. Ho veuen els professionals a les consultes cada dia. “Quan vaig acabar la car­rera, l’any 98, ens ensenyaven que la pèrdua habitual de l’audició era entre els 70 i els 80 anys. Ara aquesta mateixa situació la trobem en persones de 50 i 60”, exposa l’audioprotetista Carles Iriarte. La seva afirmació coincideix amb la d’altres experts internacionals –a països com a Canadà, Anglaterra, Alemanya i Itàlia ja es parla d’una epidèmia de pèrdua d’oïda com a conseqüència de l’abús de la tecnologia– i la mateixa OMS, que ha alertat que les conseqüències del soroll permanent sobre l’audició relacionat amb els aparells electrònics són irreversibles.

Iriarte assenyala com, davant la situació, ja hi ha força països europeus que han limitat els nivells màxims de volum dels auriculars i aparells d’escolta (MP3 i derivats) que es posen a la venda. “Quan se sent música l’hem d’escoltar, no patir-la. S’ha de reeducar la societat en aquest sentit i és, en certa manera, com tornar a l’escola: hem de prestar atenció a la música, no tenir-la com a soroll de fons”, recomana. Amb tot, també alerta dels enormes sorolls a què estem permanentment exposats: des d’electrodomèstics fins a trànsit i màquines i que, a més, molt sovint, també a la feina.
  • #1 3.0
    (05/12/16 20:00)

    Tot es pot resumir en una paraula, deshumanització.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477