Descoberta de talents

El Concurs de poesia organitzat per la Biblioteca pública del Govern arriba enguany a la 25a edició. Amb un lliurament de premis que intenta coincidir amb el dia de Sant Jordi, ha estat la llançadora de molts artistes d’aquest gènere.

Manel Gibert rebent aplaudiments quan va ser el guanyador del primer concurs.ARXIU

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

De la mà de la diada de Sant Jordi ja és tradició que també se’n desprengui el lliurament de premis del Concurs de poesia. Ara ja fa 25 anys que el certamen és una activitat imprescindible a l’agenda d’alguns autors i es procura que l’acte sigui prop d’aquesta data. L’origen d’aquest esdeveniment té lloc fa vint-i-cinc anys impulsat de la mà de la Biblioteca pública del Govern. “Va començar per completar l’oferta amb altres premis que hi havia com els Jocs florals infantils i juvenils organitzats pel Cercle de les Arts i de les Lletres que encara es fan, però per a adults no hi havia res”, explica la cap de la biblioteca, Inés Sánchez. Així, en un quart de segle el certamen ha rebut diversos concursants majors de 18 anys. “Cada any van apareixent gairebé sempre els mateixos noms, tenim cert cercle de persones que s’hi dediquen i és força ampli”, apunta Sánchez.

El concurs es va crear amb l’objectiu de motivar la gent a escriure i alhora per visualitzar la quantitat de persones al país que es dedicaven a relatar històries mitjançant aquest gènere. També es volia comprovar el nivell que podien tenir i si n’hi havia o no. “El certamen ens va permetre adonar-nos ja el primer any que de gent que escriu poesia n’hi ha molta més en proporció de la que hi hauria en una ciutat catalana de la mateixa dimensió i població”, diu Sánchez. La cap de la biblioteca apunta que el concurs ha visualitzat que el gènere és l’escollit per moltes persones joves. “Ens ha sorprès molt que hi hagi molta gent jove, d’entre 20 i 30 anys, quan sembla que ha de ser un gènere de gent més gran i això ens ha permès descobrir talents”, indica. En aquest sentit, noms com Manel Gibert, Teresa Colom o Ester Fenoll han sorgit d’aquest concurs i després han pres el propi camí com a autors individuals. “El certamen fa una mica de llançadora per participar en altres concursos i tenir seguretat com a escriptors”, explica Inés Sánchez.

El nombre de concursants ha anat variant durant els anys, enguany eren 29, però el primer hi van participar 37 i l’any que en va rebre més va ser el segon, amb 41. També hi ha hagut altres canvis, com les categories i premis. “El primer any només hi havia una categoria de tema lliure amb un mínim de 16 versos i un màxim de 125, però el segon ja van ser-ne dues (poema i recull) que es mantenen fins ara”, explica la cap de la biblioteca. Pel que fa als premis, Sánchez destaca que el primer any tampoc hi havia dotació econòmica, sinó un lot de llibres i la publicació del poema. Més endavant es va començar a dotar el concurs amb premis de 300 euros en la categoria poema i 1.200 en la de recull, a més d’accèssits. “Hi ha criteris fixos per triar els premiats com l’originalitat, la riquesa del llenguatge o les figures retòriques”, explica Sánchez. El jurat, format entre tres i cinc persones, sol ser diferent cada any. “En les últimes edicions un d’ells era el guanyador de l’anterior i dos que poden ser de l’àmbit de l’educació o escriptors reconeguts”, apunta Sánchez.

L’entrega de premis, en un escenari que ha anat variant amb els anys, es va decidir acompa­nyar amb un recital poètic de producció pròpia o contractat de fora. “Aquests dos últims anys s’ha fet en col·laboració amb l’ambaixada francesa, sent un recital transfronterer perquè hi ha autors dels dos països. Un proposat per nosaltres i l’altre per ells”, explica Sánchez. El concurs, que inicialment es coneixia com el del Dia mundial del llibre, va prendre el nom el 2004, en la setena edició, de Miquel Martí i Pol, en homenatge al poeta amb vinculació i relació amb Andorra.

tracking