La banda sonora de la Pasqua

Les caramelles d’Ordino són una de les manifestacions culturals més arrelades a la parròquia. La seva consolidació definitiva va arribar a partir dels anys cinquanta amb la tasca dels mestres Rossell i Florit.

El mestre Antoni Florit dirigint les caramelles d'Ordino, als anys seixanta.ARXIU COMUNAL D'ORDINO

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Les caramelles són cançons cantades pels carrers el dia de Pasqua per grups de persones que reben a canvi diners de la gent. A Andorra, els primers documents sobre aquesta tradició daten dels anys trenta del segle XX. Les caramelles no tan sols es cantaven aleshores a la major part de les parròquies, sinó que molts músics vinguts de Catalunya, com els mestres Joan Roure i Isidre Marvà, van contribuir a consolidar-les els anys successius, incorporant nous instruments a les formacions caramellaires, així com també un repertori que s’anava renovant any rere any.

Amb el temps, però, la tradició es va anar perdent a bona part del país, i només Ordino i Sant Julià de Lòria van saber mantenir les caramelles al llarg de tot el segle XX fins als nostres dies. I és potser a la parròquia ordinenca on la cantada de Pasqua està més arrelada al poble.

Dues figures van contribuir a partir dels anys cinquanta que la celebració de les caramelles d’Ordino no caigués en l’oblit. “En aquella època va arribar al poble un nou mestre de l’escola francesa, l’Eduard Rossell. Venia d’Andorra la Vella i va donar molta empenta a les caramelles”, comenta Lourdes Pons, una veterana membre de la Coral Casamanya que va començar a participar en aquesta tradició de Setmana Santa ja durant aquella època.

Però potser el músic més recordat pels ordinencs és Antoni Florit, un altre mestre –aquest cop de l’escola espanyola– que va agafar les regnes de les caramelles entre el 1960, quan va arribar a la parròquia, i final dels anys noranta, quan va retirar-se per motius de salut, ja poc abans de la seva mort, el 2001. Originari de Menorca, Florit va ser un artista polifacètic: intèrpret, compositor, director de banda, poeta... Tot plegat es va traduir en una activitat musical frenètica a Ordino, que va transcendir les mateixes caramelles. “Va crear el Grup Artístic d’Ordino, una petita orquestra que feia música durant tot l’any, especialment per Nadal, per la representació d’Els Pastorets...”, recorda Pons. “Gràcies a ell vam poder mantenir les caramelles durant molts anys.” A més de les cançons tradicionals de tota la vida, el mestre Florit “també va incorporar moltes cançons pròpies. Ell posava tant la música com la lletra”, afegeix la cantaire.

El pas de Florit per les caramelles d’Ordino va deixar una forta petjada i, des de la seva marxa, el poble s’ha esforçat per mantenir la tradició en la mesura del possible. Després del retir del mestre, i durant un breu parèntesi, la cantada va ser encomanada a grups caramellaires que venien expressament de Catalunya. “Com que no vam trobar cap director que el substituís es va decidir fer-ho així durant alguns anys”, explica Lourdes Pons. Fins que el 2001, Josep Puig, encara l’actual director, va agafar el relleu.

La cantada de caramelles es manté, però no sense algunes dificultats. El que més preocupa és el relleu generacional. “Actualment hi ha uns dotze cantaires, acompa­nyats des de l’harmònium pel mestre Puig”, relata Lluís Babi, president de la Coral Casama­nya, que admet que “costa força que els joves s’impliquin en aquesta tradició. Quan teníem l’escola de música a Ordino era fàcil trobar gent, però des de que es va traslladar a la Massana és més complicat”, conclou.

tracking