Moros i cristians a Encamp
La festa popular espanyola va arribar a la parròquia ara fa 20 anys de la mà de seixanta persones provinents de la localitat agermanada de Mojácar que desfilaven conjuntament amb cent trenta residents.
La desfilada de moros i cristians pels carrers d'Encamp va atreure un públic nombrós.
La festivitat de moros i cristians és una celebració popular espanyola que molt probablement ens pot sonar, però va ser Encamp qui la va portar a Andorra per primera vegada ara fa 20 anys. La desfilada va recórrer durant més d’una hora els principals carrers del centre de la parròquia i va comptar amb la participació de totes les generacions que portaven la vestimenta especial al ritme de la música adient per a l’acte.
A la festa, que es va celebrar el 15 de setembre del 2001, hi van participar 190 persones, 60 de les quals provinents de la localitat andalusa de Mojácar, municipi espanyol amb el qual Encamp està agermanat des del 1993. “Només la vam fer aquella vegada perquè en un viatge que havíem fet mesos abans a Mojácar vam pensar que seria molt bonic poder fer la desfilada a Encamp i ho vam plantejar, però no es va mantenir perquè no era una cosa nostra, és molt d’allà i a nosaltres ja ens encantava anar-hi a veure-ho i aquí celebràvem altres festes on els convidàvem”, recorda Trini Casadevall, aleshores presidenta de l’Associació Pro Agermanament d’Encamp.
I prossegueix afirmant que “ens van dir on havíem de llogar els vestits perquè nosaltres no ho sabíem i ells ens dirigien, ens ensenyaven com desfilar, perquè no ho havíem fet mai. Ens vam trobar per compartir amistat, com totes les vegades, però en aquest cas també per fer la desfilada conjuntament perquè érem gent d’Encamp i gent de Mojácar fent-la junts”. “A més, van fer venir les seves bandes de música.” Casadevall recorda que “el nostre esbart d’Encamp, l’esbart de Sant Romà, també hi va participar aquell cop i alhora un altre any pels carrers del poble andalús amb els seus vestits de caràcter medieval fent el seu ball”.
La de moros i cristians és la festa més emblemàtica de Mojácar, que se celebra durant el mes de juny sota el lema Sense vençuts ni guanyadors, i vol commemorar els fets que es van dur a terme durant la reconquesta de la ciutat pels Reis Catòlics. Aquesta festa se celebra des del segle XVI a bona part de la geografia espanyola, però són força conegudes les d’Alcoi, Altea, Elx o la de la població agermanada en qüestió. “A Mojácar fan una festa durant la nit anterior i és quan es rendeixen els moros i entreguen les claus de la ciutat als cristians”, relata Trini Casadevall.
D’ençà que Encamp es va agermanar amb Mojácar, les dues ciutats han mantingut diferents intercanvis culturals, esportius i artístics de manera habitual. “Sempre fèiem trobades, ells venien si podien en temps de neu i nosaltres anàvem a veure aquesta desfilada”, relata Casadevall. I afegeix: “Una vegada ens van proposar desfilar-hi i ho vam fer allà dues o tres persones. Hem fet moltes trobades, per sistema s’ha anat pràcticament cada any a la festa de moros i cristians. També havíem fet una festa amb totes les ciutats agermanades i els convidàvem per la Festa Major.” Aquella va ser la primera desfilada celebrada a la parròquia d’aquest caire amb l’objectiu “d’estrènyer encara més els llaços d’amistat amb Mojácar”, afegeix Casadevall. Després la festivitat es va repetir a Andorra i als andalusos els van seguir el 2011 la comparsa de l’associació lleidatana i el 2019 la del País Valencià.
Per altra banda, els encampadans no han deixat de visitar la població agermanada durant la celebració de la festa per participar-hi amb l’actual presidenta al capdavant, Lourdes Rich, així com d’organitzar trobades per enfortir i mantenir les relacions d’agermanament, que també manté amb Rouillac i l’Alguer.