x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Recordes quan

Menys velocitat

Els primers radars fixos es van instal·lar a la Bartra, a la Massana i a un acabat d’inaugurar túnel del Pont Pla el 2006 per garantir la seguretat a la xarxa viària.
El radar de la Bartra va registrar 300 infraccions en només deu dies.

El radar de la Bartra va registrar 300 infraccions en només deu dies.

El radar de la Bartra va registrar 300 infraccions en només deu dies.

ARXIU
El cinemòmetre al túnel del Pont Pla l'any 2006.

El cinemòmetre al túnel del Pont Pla l'any 2006.

El cinemòmetre al túnel del Pont Pla l'any 2006.

ARXIU
Actualitzada 15/01/2021 a les 18:15
Els primers radars fixos al Principat compleixen 15 anys. El 13 de gener del 2006 es va estrenar el primer cinemòmetre permanent al país, que es va situar a l’avinguda de la Bartra arran de les altes velocitats que assolien els conductors en aquell tram de la carretera general 2. “Teníem moltes queixes dels veïns i hi havia molts accidents”, recorda Josep Maria Cabanes, qui en aquell moment era ministre d’Interior.

El radar de la Bartra es va convertir en una solució als maldecaps veïnals, ja que des de la seva implementació el nombre de xocs es va reduir notablement, i va ser el primer de dotze cinemòmetres que es volien instal·lar en dos anys en els punts més conflictius del país, com eren també el tram entre la frontera i Sant Julià, la Margineda, FEDA, els túnels de la Massana, Encamp o la sortida de Canillo. “Aquesta combinació perfecta amb l’Agència de Mobilitat, la policia i el COEX fa que quan en algun lloc hi ha perill per a la vida humana s’incideix i s’actua. Som un país molt segur i ho havíem de ser també en seguretat viària, no podia ser l’excepció”, subratlla l’exministre.

L’aparell de la Bartra, que estava senyalitzat a la via per alertar els conductors de la seva presència, va costar 90.000 euros i va començar a disparar fotografies ben aviat, ja que en només deu dies va detectar 300 infraccions per excés de velocitat, una de les quals la d’un vehicle amb matrícula espanyola que va passar a 118 quilòmetres per hora quan la velocitat màxima marcada en aquell tram de la carretera general era de 60. El marge d’error del radar en aquell moment era de 20 quilòmetres per hora i per tant tots aquells conductors enxampats que passaven dels 80 quilòmetres per hora quedaven retratats gràcies al cinemòmetre. “El marge d’error després crec que era d’uns 10-15 quilòmetres per hora, tot i que si hi havia zones on no hi havia accidents el suavitzàvem una mica”, detalla Cabanes.

Les sancions per conduir entre 80 i 90 quilòmetres per hora eren d’entre 24 i 42 euros, i superar aquesta velocitat ja suposava un cost de 60 a 120 euros. Al cap de quatre mesos, el radar fix havia detectat 3.000 infraccions, tot i que el 68% ja eren de velocitats d’entre 80 i 90 quilòmetres per hora i no tan elevades com les registrades anteriorment a la zona amb radars mòbils.

A principi de juny del mateix any es va posar en marxa el segon radar fix del país, que de fet eren dos i que estaven instal·lats dins d’un acabat d’inaugurar túnel del Pont Pla. “Quan es van posar va prevaldre la seguretat, sobretot pel pendent d’un 7%, ja que amb qualsevol distracció en un túnel de dues vies moltes vegades no tens temps a rectificar”, subratlla Cabanes. Els cinemòmetres, que controlaven una velocitat màxima de 60 quilòmetres per hora de pujada i una de 50 per a la baixada, no van començar amb bon peu, ja que feien fotografies als conductors que excedien la velocitat, però la informació no arribava al despatx central de la policia per problemes tècnics. “Tot i així, les notificacions de multa arribaven perquè quedaven emmagatzemades i la policia tenia les dades dels infractors.”

El túnel de Sant Antoni, en direcció d’Escaldes a la Massana, va ser el tercer tram on es va instal·lar un radar fix aquell mateix any gràcies també a la col·laboració del comú. El cinemòmetre captava les velocitats que excedien els 60 quilòmetres per hora, tant en sentit de pujada com de baixada, i va permetre reduir la velocitat dels conductors, que circulaven fàcilment més ràpid del permès. “El treball, encara que la gent pensi que es fa per tocar els nassos, està calculat tècnicament per garantir la seguretat nacional”, conclou l’exministre.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts