x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Recordes quan

Un enllaç de pistes

El telefèric de Pal Arinsal es va inaugurar el 13 de gener del 2001 com a mitjà de desplaçament més ràpid i unió dels dos camps de neu de la Massana.
Els primers usuaris del telefèric fent cua.

Un enllaç de pistes

Els primers usuaris del telefèric fent cua.

ARXIU
Les autoritats i el constructor en el primer viatge.

Un enllaç de pistes

Les autoritats i el constructor en el primer viatge.

ARXIU
Actualitzada 08/01/2021 a les 18:33
El telefèric de Pal Arinsal és un dels ginys més coneguts i utilitzats pels amants de la neu que visiten l’estació de Vallnord-Pal Arinsal i que volen desplaçar-se d’un camp de neu a l’altre en poc temps. Una opció que avui en dia és molt freqüent per als esquiadors, però que no va ser possible fins al 13 de gener del 2001, ara fa 20 anys. “Va ser una reclamació que feien els usuaris i un gran encert perquè la recaptació es va multiplicar per cinc o per sis”, recorda qui era en aquell moment cònsol major de la Massana, Antoni Garrallà.

El nou giny, que va ser construït per l’empresa austríaca Doppelmayr, feia un recorregut de gairebé dos quilòmetres i mig en només sis minuts a una velocitat d’onze metres per segon. El telefèric comptava amb dues cabines panoràmiques per transportar 50 persones en cadascuna d’elles i desplaçar un total de fins a 500 persones cada hora. Així mateix, els dos camps de neu petits de la Massana es van fusionar i transformar en un de gran, que assolia els seixanta-tres quilòmetres de pistes i les set-centes hectàrees esquiables, i permetia oferir-les als esquiadors amb un sol forfet i no amb dos passis com es feia fins aleshores. L’associació ecologista Apapma també es va mostrar a favor de la construcció del giny mecànic, ja que només incorporava tres pilones d’una alçada inferior als 15 metres i l’impacte mediambiental era mínim.

Les obres van durar sis mesos i la inversió va ser de més de mil milions de pessetes, un fet que Garrallà va destacar arran de la dificultat econòmica de la corporació per fer front a obres de tanta envergadura i va demanar al Govern que ajudés d’alguna manera especial les parròquies amb pistes d’esquí, ja que és un dels motors econòmics principals del país. “El Govern no va ajudar en res, tot i que ho vam sol·licitar. El cap, Marc Forné, hi estava a favor, però no va ser així al Consell, ja que hi havia molts polítics de parròquies sense estacions d’esquí”, explica l’excònsol.

El telefèric, que va estar en període de proves fins al dia abans de la inauguració, va despertar la curiositat dels futurs assistents, tant turistes com locals, que trucaven a l’estació per saber quan es posaria en marxa, una difusió que també es va fer a través d’una campanya de publicitat on es destacava que aquest telefèric era el primer dels Pirineus. Dissabte 13 de gener del 2001 Marc Forné i més autoritats d’aquell moment es van desplaçar fins a l’estació de Pal Arinsal per inaugurar el telefèric sota l’atenta mirada d’una cinquantena de persones. Mossèn Jaume Soy va beneir la infraestructura, Forné i Garrallà van procedir a tallar la cinta d’inauguració i van fer el primer viatge en el telefèric acompa­nyats del constructor. “Va ser un dia molt maco i molt important per a Pal Arinsal. Les vistes a l’ar­ribada són espectaculars, jo avui encara m’aturo a observar amb atenció com es veuen pistes com les del Port del Comte”, afirma Garrallà.

El giny també va atraure l’atenció a l’estranger. Dos mesos després de la inauguració una quarantena de polítics espanyols, amb els seus familiars, es van desplaçar fins a Pal Arinsal per celebrar durant un cap de setmana la XIV Trobada de polítics de diferents partits, que va ser la primera a fer-se fora de les fronteres del país veí. L’acte va aplegar més d’un centenar de personalitats, entre les quals hi havia l’actual alt representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, així com diputats i senadors. “Borrell ens va ajudar per convèncer el Pallars de fer una estació conjunta a Tor, però per a pena de tots no va prosperar”, conclou Garrallà.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts