Plaers clàssics

L’Associació Andorrana de Vehicles Antics (AAVA), que en els seus inicis s’anomenava Associació Andorrana de Clàssics Esportius (AACE), va ser fundada el 20 d’agost del 1986. Segons el president, Lluís Dejuan Massana, possiblement és una de les associacions més antigues del Principat. El màxim mandatari narra com van ser els seus inicis: “Va començar amb un petit grup de gent amant dels cotxes clàssics, que no deixa de ser una de les aficions més arrelades al Principat. L’associació va posar-se en marxa gràcies a persones com Turi Riberaygua, Miquel Canturri, Josep Maria Lliset, Guillem Salvador, Jordi Cerqueda, Antoni Riba o Guillem Salvador.” Dejuan opina que aquesta afició als clàssics és, segurament, a causa de la idiosincràsia del país, “gent amb uns mitjans econòmics elevats que li han permès guardar els vehicles d’avis i pares, i després els fills o nets a poc a poc els han anat restaurant. És un país eminentment automobilístic, agraden molt els cotxes i, sobretot, els antics”. El canvi de nom de l’associació va ser a causa d’una evolució per tal de ser admesa com a membre de la Federació Internacional de Vehicles Antics (FIVA) el 31 de març del 2003. El president explica que al començament, com a totes les associacions, eren molt pocs, i llavors a partir del quart o cinquè any, als anys noranta, va fer una revifada. “Es va donar a partir de les primeres concentracions de vehicles antics, que es feien a Andorra la Vella, i a partir d’aquí molta gent es va sumar al carro de l’associació. Al principi només era local, i quan es va sumar a la FIVA va passar a ser internacional, i aquí va començar l’increment en el nombre de socis”, exposa. Formar part de la federació, indica, és una manera de generar caliu entre els amants dels clàssics i de fer país, “barrejar-te amb gent de prop de 80 països, cada any, trobar-te i que et reconeguin i que valorin tota la feina que fas a Andorra genera molt de caliu. Estan sorpresos que un país que té 80.000 habitants tingui aquesta vitalitat dintre del món del motor clàssic i antic”.

Els vehicles de l’associació estan apuntats com a patrimoni nacional. De fet, per ser considerats clàssics han de tenir 30 anys d’antiguitat, relata Dejuan: “Els vehicles formen part de la reserva del Museu Nacional de l’Automòbil, ens els poden demanar per mostrar-los al públic.” Per aquest i d’altres motius, sempre han tingut clars els estàndards a demanar als seus socis: “Els cotxes han d’estar impecables i en perfecte estat de funcionament. És un món molt complex i tothom se’ls restaura amb el màxim rigor possible, que estiguin tal com van sortir de la fàbrica.” El president considera que, gràcies a l’associació i als diversos esdeveniments que organitzen, la gent del carrer té la possibilitat de veure un cotxe clàssic. “No fa gaire va pujar una mare i el seu fill a un dels meus vehicles i li vaig preguntar al nen: ‘Oi que fan una olor diferent aquests cotxes?’ I ell va respondre que sí, que ‘fa olor de casa de la iaia’. Si no hagués estat per l’associació mai no hauria tingut l’opció de pujar a un d’aquests cotxes”, recorda rialler.