x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Recordes quan

El Rei i la Dama

L’arribada dels gegants a Sant Julià de Lòria es va dur a terme per la festa major de l’any 1983. Tres anys després, la Unió Proturisme va engegar la Colla Gegantera a la parròquia
El Rei moro i la Dama blanca l'any 1983

El Rei i la Dama

El Rei moro i la Dama blanca l'any 1983

Colla gegantera de Sant Julià de Lòria
Actualitzada 09/07/2018 a les 07:21
Sant Julià de Lòria li mancava un dels símbols més importants a les festes majors: els gegants. L’any 1983, el comú va decidir baixar a Solsona a la recerca d’un escultor que pogués fabricar-los. Aquesta persona va ser Sergi Mas, que va manufacturar els qui s’anomenarien el Rei Moro i la Dama Blanca, dues peces colossals de 3,75 metres d’alçada i 70 quilos de pes en el cas de la figura masculina i 3,70 metres i 55 quilos de pes en la femenina. Però una vegada construïts, ningú va voler ajudar amb la tasca de transport fins a Andorra. “Els van haver de traslladar l’escultor, un fuster de Sant Julià i un operari perquè no tenien gent que volgués participar”, comenta Jordi Díaz, actual cap de la colla gegantera de Sant Julià.
Una vegada a la parròquia, els gegants van fer l’entrada triomfal durant la festa major del 1983. El Rei Moro i la Dama Blanca van passejar pels carrers mentre la població els fotografiava i els mirava amb atenció per primera vegada. Però l’alegria va durar poc, ja que els gegants van acabar tancats durant dos anys. “No hi havia qui els sabés fer ballar. Per a la festa major havia pujat gent de Solsona i després van quedar tancats. Quan em vaig assabentar, des de Proturisme vam decidir crear una colla”, explica Lluís Vivé, cap de la colla gegantera de Sant Julià durant 18 anys i exvicepresident de l’Agrupació de Gegants de Catalunya.

El Rei Moro i la Dama Blanca van ser batejats l’any 1985. L’èxit va ser tal que la colla va arribar a tenir 60 persones. “Viatjàvem a diversos països d’Europa i teníem una secció de música. Érem tants que vam augmentar la col·lecció amb més capgrossos”, comenta Vivé. Així mateix, el transport es va convertir en una tasca més fàcil. “Enganxàvem un remolc a l’autocar per portar-los estirats i així no havíem de desmuntar-los cada cop”, explica.
El moment àlgid dels gegants lauredians va arribar el 1991, quan Sant Julià va ser proclamada “Ciutat gegantera” i cent parelles de gegants vingudes d’arreu es van passejar i van ballar pels carrers de la parròquia.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts