Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Recordes quan

La llana perduda

La fàbrica de mantes d'Escaldes, situada a sobre el llit del riu Madriu, va fer florir la indústria tèxtil del país, que va permetre als pagesos trobar un mercat on vendre la llana
La fàbrica tèxtil d'Escaldes sobre el riu Madriu

La llana perduda

La fàbrica tèxtil d'Escaldes sobre el riu Madriu

Arxiu Nacional
Actualitzada 11/06/2018 a les 07:22
Escaldes va recuperar el seu passat tèxtil, del segle XVIII, fa gairebé cent anys. L’any 1920 un andorrà, que s’havia nodrit de la industrialització catalana, va decidir obrir una fàbrica de mantes. Va escollir una planta a sobre del llit del riu Madriu per aprofitar l’aigua calenta de la font termal i la força matriu del riu.
A l’inici hi treballaven quatre persones, el propietari, l’encarregat, un obrer i un nen d’onze anys, Miquel Vilaginés, qui va ser l’informant de David Mas, l’historiador que recull el passat de la fàbrica escaldenca al llibre Oficis i indústries d’Andorra. Mas explica que eren els pagesos qui proporcionaven la llana que posteriorment es tractava a la fàbrica, on passava per la filadora i acabava a les teixidores, que eren les úniques màquines que necessitaven la força dels treballadors per moure les vint bobines i així teixir mantes, flassades, peals i mantes de contrabandistes, per portar el tabac.
La primera etapa de la fàbrica de mantes va ser una etapa dirigida al comerç local, la qual va acabar el 1942 per l’esclat de la Segona Guerra Mundial, la incapacitat de competir amb el teixit estranger i la davallada de la ramaderia al Principat, segons s’apunta a l’estudi de Mas.
Aleshores va estar prop de dues dècades tancada fins que un altre empresari va decidir ampliar-ne la mida, passant d’una a tres naus, i convertir-la en una fàbrica de roba. En aquesta segona etapa, als anys seixanta, es deixava d’emprar el riu com a força motriu i es feien servir màquines elèctriques. Aquesta segona etapa va durar vint anys, fins que les importacions de productes tèxtils del Marroc van fer inviable la seva estabilitat i va haver de tancar. Llavors va ser quan Joan Albert Montaner va decidir comprar-la per obrir-hi una bugaderia, però “amb la proliferació de les rentadores a casa vaig decidir tancar-la i obrir una bugaderia més petita en un altre local”, explica Montaner. Els edificis de la fàbrica de mantes, que han acollit tots els processos, des de filar llana fins a rentar la roba, actualment es troben en desús a la recerca de cultura que ompli les parets de les naus, on encara es pot observar el seu passat industrial.
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477