Bon veïnatge
Andorra signa el seu primer tractat internacional amb França i Espanya el juny del 1993. Els estats veïns es van comprometre a ajudar el Principat en el desig de participació al món
Bon veïnatge
Amb la signatura, a tres bandes, del Tractat de bon veïnatge, d’amistat i de cooperació, Espanya i França van reconèixer el Principat com a Estat sobirà independent. La fita “no va ser fàcil” i es va aconseguir ara fa 25 anys, el 3 de juny del 1993, a conseqüència de la Carta Magna andorrana. “Vam arribar a un acord ja abans de la Constitució, però no va ser firmat fins que va ser aprovada”, explica Òscar Ribas, cap de Govern d’aquella Andorra que anhelava reconeixença mitjançant el seu primer tractat internacional. “En el moment de signar-lo em van passar pel cap tots els que havien intentat abans un reconeixement internacional, totes les institucions que ho havien intentat durant la nostra història i que no ho havien aconseguit”, rememora.
L’acord va ser signat pel cap de Govern així com per Alain Juppé, ministre d’Afers Exteriors francès, i Javier Solana, el seu homòleg espanyol. Antoni Armengol va actuar com a ministre d’Exteriors i va rubricar el text. Els estats veïns es van comprometre a garantir les fronteres i a ajudar Andorra en tot el que “no perjudiqués els seus estats”. Al mateix temps, el tractat trilateral obria les portes a la participació del Principat en les institucions internacionals. “El recolzament d’Espanya és important per al reconeixement dels altres estats i l’entrada d’Andorra a les Nacions Unides i al Consell d’Europa”, indica Ribas.
L’acord també era el tret de sortida de les relacions diplomàtiques. José María Ferré de la Peña va ser nomenat delegat d’Espanya provisional fins que es designés un ambaixador i cònsol espanyol a Andorra. Es va acordar tancar les vegueries i obrir ambaixades a Madrid i París. Els andorrans també podien adreçar-se, a partir d’aquell moment, a un consolat francès o espanyol en aquells països on no tingués representació consular. Espanya va reconèixer l’estatut polític del Copríncep bisbe, Joan Martí Alanis, que gaudiria d’immunitat i personalitat internacional protegida. Máximo Cajal, sotssecretari d’Estat del ministeri espanyol, va qualificar d’especulacions les informacions que havien afirmat que estudiaven traslladar el Coprincipat a la persona del rei.
“Durant 800 anys les relacions han sigut cordials amb França i Espanya, en aquell moment es va posar per escrit i es va exhibir. Esperem que segueixi sent així”, conclou el primer cap de Govern.