El pulmó de la ciutat
Parc Central. Aquest terreny abans acollia el càmping d’Andorra la Vella. Després de les obres, es va inaugurar oficialment l’any 1992 coincidint amb la festa major de la parròquia
El pulmó de la ciutat
Necessitàvem un espai així a la parròquia”, afirma Manel Pons, cònsol d’Andorra la Vella en el moment que es va executar el projecte de creació del Parc Central. El terreny de 33.027 metres quadrats on es troba aquest racó verd és de propietat privada i és on anteriorment es trobava el càmping d’Andorra la Vella. “Vam decidir llogar aquest espai perquè és molt cèntric i ja havia acollit anteriorment la Fira de la parròquia”, explica Pons.
El primer esdeveniment que es va fer al parc, encara en una primera fase de la seva construcció, va ser la Fira-91, que va tenir l’actuació del grup espanyol Los Manolos. S’hi havia construït el restaurant, la casa pairal i l’estany. “Volíem un espai per acollir fires, exposicions, que fos una zona d’esbarjo i que també tingués un parc infantil i donés accés a la nova casa pairal”, explica Pons.
El nou pulmó de la capital es va inaugurar oficialment l’1 d’agost del 1992, coincidint amb la festa major de la parròquia. El llavors cònsol major, Lluís Viu, va tallar la cinta inaugural amb l’ajuda del síndic general, Jordi Farràs. L’arxipreste d’Andorra mossèn Blai Fortuny també va participar de l’acte amb la benedicció de les instal·lacions. “La parròquia guanya un espai de lleure, on tothom pot trobar-hi pau i descans”, va destacar en el seu discurs d’inauguració Lluís Viu.
El parc ja tenia un aspecte similar a l’actual, amb una zona enjardinada, camins, una zona infantil, il·luminació nocturna i plafons informatius. A l’estany es va afegir una escultura. “Vam construir aquest llac artificial amb els ànecs per donar una mica de tranquil·litat al parc”, recorda Pons. En la construcció es van fer servir materials típicament andorrans, com la pissarra, la fusta i elements naturals. “No hi ha més que l’intent de recrear la natura, perquè no hi ha cap mestre com ella”, explicava en una entrevista al Diari d’Andorra Daniel Gelabert, l’arquitecte del projecte. Per al barceloní era molt important respectar la cultura de cada país i defugia de les modes puntuals. “Les aportacions de cada lloc són prou àmplies com per a inspirar el seu paisatge urbanístic”, va dir.
En els seus inicis, el parc romania obert les 24 hores del dia. Ara, el comú ha anunciat que aviat tornarà a ser així. Més d’un quart de segle de la seva creació, segueix sent un “un lloc molt apreciat i fet servir per tothom per ser tan espaiós i cèntric”, afirma Pons.