Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Recordes quan

Un oasi cultural i artístic

50 anys del cercle de les arts i les lletres. Un grup de joves fa mig segle van decidir crear del no-res un centre neuràlgic cultural al país, cinquanta anys després busquen una generació que els pugui rellevar.
Gala dels jocs florals juvenils de l'any 1991

Gala dels jocs florals juvenils de l'any 1991

Gala dels jocs florals juvenils de l'any 1991

Leo Abecasis
Actualitzada 11/05/2018 a les 19:49
    Clàudia Campos
Fa cinquanta anys un grup de persones que s’estimaven el país van decidir crear una institució per preservar la cultura andorrana. Al capdavant d’aquestes hi havia el Joan Burgués, un jove amb ganes de vertebrar el país culturalment. “Vam passar del no-res a un país unit i conscient de la cultura pròpia”, assegura el president del Cercle de les Arts i les Lletres, Joan Burgués. “Andorra era un desert de cultura i havíem de cobrir les mancances que tenia, en aquell moment, vam crear un oasi”, afirma. I és que el país no tenia un clima cultural unit, ni cap organització que s’encarregués de dinamitzar-lo. Els primers anys de l’associació cultural van ser difícils per la situació dels països veïns, especialment d’Espanya. “Les festes populars Pompeu Fabra que va acollir Andorra a l’octubre de l’any 1975 van estar a punt de no fer-se per avisos d’atemptats de bomba. Les autoritats espanyoles van intentar aturar-ne la realització, però vam tenir la sort que els dos veguers i la Sindicatura de l’època es van posar del nostre costat i finalment es van poder realitzar”, recorda Joan Burgués. El fundador del Cercle assegura que sense la independència política de l’associació “no es podrien haver fet moltes coses, mai hem estat de cap color, sols hem buscat la defensa de l’art i la cultura al país i aquesta ha estat la base fonamental per tirar endavant l’organització”, assegura el fundador del cercle cultural.

Un altre punt clau per a la preservació de la cultura ha estat la creació dels Jocs Florals infantils, a banda dels juvenils, ja existents a Catalunya i a València, de tot el territori catalanoparlant. “Al principi col·laboràvem amb el col·legi Sant Ermengol, però a poc a poc vam anar obrint-los a tots els nens i nenes del país. I és que la poesia ha servit de canalitzador de les seves emocions i sentiments, així com una manera d’endinsar la canalla en la cultura”, explica la seva impulsora, Maria Carme Jaumot. “Moltes de les nenes que van participar llavors com a dames dels Jocs són mares de les actuals dames i reines del certamen líric”, assegura Jaumot. L’organització dels Jocs Florals a Andorra va permetre tenir sinergies amb altres associacions d’Espanya i França.

“La simbiosi entre ambdós països ha permès portar les singularitats de la nostra a altres territoris amb el català com a llengua comuna”, assegura Joan Burgués. A Andorra s’han acostat personalitats de la cultura catalana com Vicent Andrés Estellés o Maria Aurèlia Capmany. “Recordo amb molta tendresa els moments viscuts amb ells, ja que ens van obrir al món i créixer culturalment”, explica Burgués. Aquesta sinergia literària entre intel·lectuals d’ar­reu del domini lingüístic català ha estat possible també gràcies a la celebració de la Nit Literària d’Andorra. “Aquest esdeveniment anual no sols ha permès donar a conèixer els lletraferits del país, sinó que ha estat un canalitzador de la nostra literatura cap a fora de les nostres fronteres”, relata Joan Burgués. Tot i la llarga trajectòria del cercle artístic, el seu fundador espera que una generació jove “agafi el relleu, per poder donar continuïtat” al projecte i, així, “seguir fomentant la nostra cultura”, sentència Joan Burgués.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477