Aparador exterior

Els petits països necessiten ser presents en fòrums mundials que els serveixen d’aparador. És la filosofia en la qual l’excap de Govern Albert Pintat emmarca la pertinença a l’Organització Internacional de la Francofonia (OIF), de la qual Andorra es va convertir en membre de ple dret el 28 de setembre del 2006, amb la intervenció de Pintat en l’onzena cimera de l’entitat que vetlla per la cultura, l’educació i la democràcia. Era el segon pas després que s’hagués acceptat l’admissió del país a l’organització el 26 de novembre del 2004 a la cimera de Burkina Faso. L’excap de Govern Marc Forné recorda que aquell va ser l’únic viatge oficial que va fer a l’Àfrica “i en aquell moment estàvem fent una reunió amb presència de tot el món francòfon en un país miserable”, on van ser rebuts per un president que havia arribat al poder amb un cop d’estat. Forné explica que va ser l’aleshores Copríncep francès, Jacques Chirac, qui el va engrescar a assistir a la trobada “perquè em va dir que valia la pena, que hi anés, i ens vam trobar amb molts països”. Amb la perspectiva del temps continua considerant que “és interessant ser a la Francofonia perquè fer conèixer Andorra a través de qualsevol fòrum és bo”, i destaca que les decisions que es prenen tampoc representen gaires obligacions per haver d’aplicar mesures vinculants.

L’entrada a la Francofonia es va concretar durant el mandat de Marc Forné, amb Juli Minoves al capdavant d’Afers Exteriors. Va ser el 30 de juny del 2004 quan el Consell General va aprovar per assentiment l’adhesió a l’organitza­ció de la Francofonia, però aquest tràmit no era més que el final d’un procés iniciat molt abans. Forné indica que es va promoure abans de la Constitució amb la intenció “de tenir un espai de presència internacional, perquè llavors Andorra no tenia representació internacional”, i ressalta la importància que té que el Principat pugui estar “en un lloc a cavall de les dues cultures”.

Perquè que Andorra formi part de l’OIF és una excepcionalitat, ja que alhora és membre de la Cimera Iberoamericana. Una situació única en el món perquè els vincles amb els dos veïns són innegables i en permetre ser a les dues organitzacions “es reconeixia aquesta singularitat”, sosté Albert Pintat. L’excap de Govern destaca que des del Consell General es va donar suport a l’ingrés a la Francofonia de manera conjunta “de tots els colors polítics”, i que en el cas francès els vincles són essencials “perquè és centenària la presència de l’escola al país”, i precisa que “era dispensada per andorrans”. Pintat subratlla que ser a aquesta organització “ens obre totes les portes i ens ha fet simpàtics. I costa diners però és un guany important pel que fa a imatge, a reputació, ha sigut boníssim i és important continuar-lo”. I lloa la feina dels que ho van tirar endavant perquè “van tenir molta habilitat”, alhora que recalca que Andorra transmet en aquests fòrums “la imatge que és un país seriós i complidor”.

Coincideixen els dos excaps de Govern que s’ha de vetllar per mantenir el pes de la cultura francesa al Principat, perquè Pintat precisa que “històricament en les relacions socials, humanes i econòmiques França ens havia obert les portes”, i Forné lamenta el retrocés de l’idioma veí a les Valls. “És una llàstima que es perdi la llengua francesa a Andorra, abans no era així, substituir el francès per l’anglès és un error”, incideix.

Ser un dels 84 integrants de la Francofonia ha portat aquesta setmana la secretària general, Micheëlle Jean, a conèixer la realitat del país. Com també ho va fer l’antecessor, Abdou Diouf, el 2007, per posar en valor els dos la diversitat lingüística i la multilateralitat del Principat.