Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Recordes quan

Solidaritat i festa

La Germandat de Sant Julià. De mútua, per ajudar els malalts; a associació, per celebrar la festivitat de Sant Sebastià amb un plat de la tradicional escudella.
Escudellada del 1993 a càrrec de la Germandat de Sant Sebastià

Solidaritat i festa

Escudellada del 1993 a càrrec de la Germandat de Sant Sebastià

La tradició per festejar el patró ha quallat des del principi

Solidaritat i festa

La tradició per festejar el patró ha quallat des del principi

Actualitzada 29/01/2018 a les 07:24
Fa una setmana bullien amb força les olles a les fogaines de l’escudellada laurediana per repartir més de dos milers de racions per la festa del patró. És la celebració que es repeteix des de fa 31 anys quan la Germandat de Sant Sebastià va revifar amb l’origen festiu de l’entitat nascuda fa més de dos segles. Perquè el col·lectiu està molt arrelat a la parròquia després d’anys d’història que la van convertir en una referència per la tasca solidària i lúdica que ha anat desenvolupant. Ho recorda Josep Hinojosa, president de la Germandat el 1993. “Era una espècie de mútua que servia per ajudar a la gent, als malalts, perquè no hi havia seguretat social” però la creació de la CASS i la modernització del país la van deixar sense activitat. “El fi que tenia va desaparèixer i llavors vam decidir fer l’escudellada. Volíem fer una mica de festa per Sant Sebastià, perquè pràcticament no es celebrava”, relata Hinojosa. Es recuperava així l’arrel festiu de la Consorcia o Germandat de Carnestoltes, de la que prové l’actual, que està documentada des del 1720, segons expliquen Sergi i David Mas al llibre Consòrcies i Germandats de Sant Julià de Lòria.
Un repàs per la transformació de l’entitat creada per “sufragar les ànimes del purgatori, fer caritat als pobres i fer la festa de carnestoltes”, el moment d’esbarjo per excel·lència d’una societat agrícola que a l’estiu treballava la terra. Element que va portar al nom de Sant Sebastià, per la festa del 20 de gener. Abans però, el 1861, es va convertir en Societat Mútua per l’Harmonia i Unió, un canvi històric per a la Germandat laurediana, que a més de ser la més antiga que sobreviu al Principat, ha estat pionera. Ara que el Govern té pendent concedir la llicència del casino convé recordar que aquesta entitat va portar el joc a les Valls. Amb permís del Consell General i el comú va fer rifes de loteria, una activitat que va mantenir fins al 1891 quan es rebateja com a Germandat, en aquest cas de Sant Roc. Assenyalen els autors del llibre que legalitzen el permís de rifes però no en tornen a fer i es nodreixen de les quotes dels socis. Els criteris per entrar eren més estrictes al principi, reservat a casats i amb límit d’edat, però les dificultats econòmiques van fer que s’anés flexibilitzant l’admissió.
Els documents de la Germandat –recollits per Sergi i David Mas– revelen els imports dels ajuts que s’atorgaven, perquè mai es va abandonar l’activitat de mútua. El 1914 la quota mensual eren tres rals, el 1920 es fixa una pesseta al mes i el pagament de tres pessetes diàries als malalts. Els apunts del 1943 mostren que els socis abonaven 2 pessetes i se’n donaven sis de subsidi per malaltia, mentre que per la mort d’un integrant de la Germandat la família rebia dues pessetes per l’enterrament. La documentació permet a més trobar un precedent al sistema de pagament de baixes de la CASS perquè el 1928 es recull que el subsidi s’abona “a partir del tercer dia de la certificació del metge de la malaltia”.
Pionera va ser la Germandat de Sant Sebastià en donar veu a les dones que hi entren el 1963, set anys abans de tenir dret de vot al país.  I en projectes innovadors com la Mútua Elèctrica per enllumenar la parròquia, o en atorgar crèdits als socis fins al 1908. El caràcter mutualista perd pes amb la Seguretat Social i per la inviabilitat de seguir pagant als socis amb fons reduïts. Va arribar la inactivitat i la reinvenció amb l’escudellada. Un clàssic des d’aquell 1989 quan es va encarregar a escudellaries d’Olot fins que amb ajuda de la confraria de la capital i l’escaldenca els lauredians n’agafen les regnes. La Germandat ha trobat la raó de ser i continuar fent història amb honorar el patró i obrir la sala de vetlles al poble.
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477