Planter de poetes

Els Jocs Florals van ser un invent dels temps de la Renaixença catalana, al segle XIX. Però sempre s’havien fet entre adults. És per això que agafa especial rellevància la decisió que van prendre un grup d’amants del català i de la cultura al país mitjançant el Cercle de les Arts i de les Lletres: crear un certamen dirigit als joves. Enguany s’ha complert la 48a edició en la categoria juvenil i la 41a en categoria infantil. Entre els impulsors cal tenir presents noms com el de Joan Burgués, que encara presideix el Cercle, Manel Anglada o Sergi Mas.

“Es volia defensar la llengua catalana, era gent amb amor per la llengua i amb amor per Andor­ra”, remarca la presidenta adjunta del Cercle, Maria Carme Jaumot. Un altre dels integrants del Cercle, Robert Pastor, afegeix que també “es volia promocionar la creació entre els joves i trobar nous valors”. I des de l’inici es va buscar i es va trobar la col·laboració del col·legi Sant Ermengol. “Des de sempre hem mantingut el mateix format i escollim set dames d’honor i una reina”, explica. Uns Jocs Florals, doncs, que van ser pioners fora de les categories adultes. “Els vam fer abans que a Catalunya”, destaca Jaumot, que tot i així recorda que a les primeres edicions fins i tot es rebien obres de gent de Barcelona, que trobava en el certamen andorrà la manera de poder mostrar la seva creativitat.

Els Jocs han anat creixent (enguany hi havia prop de 220 obres presentades) amb els anys i el Cercle ha aconseguit la col·laboració de gairebé tots els centres educatius del país. “Sort en tenim dels col·legis! Ells avisen els nanos i llavors ens presenten les obres”, apunta Jaumot, i el proper repte serà que també s’hi sumi l’Escola espanyola.

Amb gairebé mig segle d’experiència a l’esquena han vist una gran evolució en les obres presentades. I s’han tocat tot tipus de temes. “Cada època té la seva qualitat, però sí que és cert que hem lluitat per treure dels temes l’odi, les guerres, les pors i posar-nos a lluitar amb valors, amb l’amor per davant i promocionant el respecte”, explica. “Ens vam adonar que rebíem molta poesia amb valors molt negatius i després d’uns anys hem aconseguit invertir la tendència amb poesies més encarades a construir”, assegura. I és que el cert és que els Jocs Florals permeten als més joves expressar-se i sovint s’atreveixen a comunicar situacions i sentiments que difícilment traurien. “Descobrim moltes coses: amors, desamors, gratificació als avis, cants a la pàtria o fins i tot cants a la fe. El cert és que a vegades descobrim coses que impacten, també alguns drames familiars”, confessa. Òbviament “cada any és diferent, perquè les generacions canvien”. Pastor remarca que entre els aspirants hi ha de tot, però que entre els premiats es troba “una qualitat més que remarcable”.

I la trajectòria dels premis és tan llarga que “tenim guanyadors de fa anys que ara són consellers, polítics o pares dels joves que es presenten”. Robert Pastor defineix els Jocs com un “planter de poetes”, que ha de permetre amb els anys, que d’entre tota aquesta base n’acabi sorgint algun autor de renom. I com no pot ser d’una altra manera, si des de joves ja tenen inquietud per jugar amb la llengua, d’adults en tindran un gran domini.