Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Recordes quan

Guardons efímers

Premis Carlemany al mèrit. Juli Minoves va decidir crear un grup de premis internacionals lligats al nom de Carlemany per donar una nova orientació a la distinció literària. L’aventura va ser curta: tan sols una edició.
Desmond Tutu recollint el premi

Guardons efímers

Desmond Tutu recollint el premi

Actualitzada 15/05/2017 a les 07:43
A cop de decret, el setembre del 2007 el Govern liberal liderat per Albert Pintat oficialitzava la creació d’un nou grup de premis internacionals lligats al nom de Carlemany. La iniciativa havia estat obra del llavors ministre de Cultura, Juli Minoves. En el marc del lliurament del premi literari Carlemany del 2007, en un acte que es va fer a l’Alguer, Minoves va anunciar el canvi d’orientació dels guardons. La voluntat era, segons es va explicar en aquell moment, contribuir des d’Andor­ra en el reconeixement a aquelles personalitats que “hagin aportat a la humanitat quelcom per ser millors com a éssers humans”.

El ministeri de Cultura va posar-se a treballar i finalment el setembre del 2008 va anunciar els premiats en aquestes noves categories del Carlemany al mèrit. Es van establir quatre categories: literatura, arts, ciències i acció humanitària. L’escriptor espanyol Juan Marsé, el reverend sud-africà Desmond Tutu, el director teatral britànic Declan Donnellan i el científic nord-americà John Craig Venter van ser a qui se’ls va voler reconèixer tota una trajectòria compromesa amb les “grans causes de la humanitat”. Els quatre guardonats van rebre 15.000 euros cadascun. El jurat va estar integrat per la científica andorrana Magda Marquet, la crítica literària Michèle Gazier, el filòsof també francès Yves Michaud, el politòleg italobelga Ricardo Petrella, l’historiador espanyol José Mauel Sánchez Ron, el catedràtic de literatura nord-americà d’origen peruà Efraín Kristal i el ministre Minoves.

En aquell moment, el titular de Cultura va assegurar que era un honor tenir uns premis com aquells i que també responien a un mandat constitucional, ja que la Carta Magna estableix el compromís “a contribuir a les grans causes de la humanitat” i especialment pel que fa a la “lluita per la pau”.

I va arribar el desembre i els premis es van lliurar. Amb tots els guardonats fent acte de presència en una cerimònia que es va fer a l’Auditori Nacional, on van recollir les estatuetes dissenyades per l’arquitecte Frank Gehry.

Ara bé, es va acabar la legislatura, es va acabar el Govern liberal i amb l’aterratge de l’executiu socialdemòcrata, liderat per Jaume Bartumeu, i amb Susanna Vela com a ministra de Cultura, també van desaparèixer els premis Carlemany al mèrit. La desaparició dels guardons va venir acompanyada, també, d’una forta polèmica amb Gehry. L’autor de les estatuetes va decidir trencar relacions amb el Principat després que els socialdemòcrates també optessin per aparcar la construcció a la Massana del Museu de la Pau i la Identitat i l’Arxiu Nacional. L’empipada va ser tan gran que després de mostrar-se “molt decebut” i considerar-se insultat per la manera com s’havien produït els esdeveniments va anunciar, també, que treia el dret d’utilització del Premi Carlemany que havia dissenyat.

Davant del conflicte, el Govern va comunicar a l’arquitecte que acceptava la seva decisió i la tensió entre les parts es va rebaixar. Ara bé, dels premis ningú n’ha tornat a sentir parlar. De fet, Vela va assegurar que no sabia veure quins beneficis havia obtingut el país de la proliferació de guardons que va fomentar l’anterior Govern liberal. Així, va anunciar una revisió de la política dels premis literaris i ja d’entrada va deixar clar que en el camp en què calia una més profunda reflexió era justament en els premis Carlemany al mèrit que tot just s’havien estrenat un any abans. Aquest canvi de rumb va permetre, de passada, estalviar aproximadament 100.000 euros en l’àmbit de la promoció cultural. Els 15.000 euros per guardonat a més del 36.000 que va costar la gala de lliurament.
  • #2 Adrià Espineta Arias Part 2
    (15/05/17 16:51)

    En efecte, Ghery va retornar-la quan tot el que s'ha dit a l'article va passar. Desde llavors, i especialment desde la defunció de Sampedro, l'Orde de Carlemany (que és el nom que haguès hagut de tenir desde el principi i des de una regulació independent) aquesta institució premial està en estatus dorment, que és com es mencionen les condecoracions que sense haver estat derogades ja no s'atorguen (exemple, l'Orde del Lleó de Noruega, que entre 1904 i 1952 va existir com la més alta condecoració noruega sense cap nova concessió. El 1952 va ser finalment derogada, morint el seu darrer cavaller, el Rei Gustav VI Adolf de Suècia el 1973).

    Respondre
  • #1 Adrià Espineta Arias Part 1
    (15/05/17 16:34)

    Davant un article que celebro per donar una mica més de visibilitat a aquesta qüestió, que porto algun temps estudiant, em permeto fer un petiti incís. El terme emprat al llarg de l'article: “Premis Carlemany al mèrit” no és prou acurat. Vull dir, segons l'Ordre Ministerial del 7-12-2007, el Premi Carlemany es divideix en 4 categories (literatura, arts, ciències i acció humanitària), i la i la creació dels reconeixements Carlemany al mèrit, que en base al capítol tercer del Decret, es constitueixem com un premi apart (greu error barrejar la que sería la primera i única condecoració civil, en tant que Orde de Carlemany, del Principat d'Andorra amb uns premis de naturalesa jurídica diferent en base als principis fonamentals de dret premial) dividit en 4 classes (Collar, Gran Creu, Creu i Medalla). Dos personas van rebre'ls, l'escriptor i economista José Luis Sampedro la Medalla, per la seva contribució en la creació de la Universitat d'Andorra d'Estiu, i el mateix Ghery la Gran Creu.

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477