Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Recordes quan

La fi de l'aïllament

El primer telegrama que comunicava el país amb l’exterior es va enviar el 1892. Allò era l’inici de l’obertura de les comunicacions d’Andorra amb el món.
El dia de la inauguració de la primera central automàtica de tèlex (1968).

La fi de l'aïllament

El dia de la inauguració de la primera central automàtica de tèlex (1968).

Andorra Telecom
Celebració de la posada en marxa del 00 376 (1994).

La fi de l'aïllament

Celebració de la posada en marxa del 00 376 (1994).

Rosa Casanovas
Actualitzada 06/02/2017 a les 07:42
Des que l’1 de novembre de 1892 l’Anna Argelich i Arajol, de Cal Ramon d’Andorra la Vella, la primera telegrafista del país, va imprimir el primer telegrama entre Andorra i França (amb destinació la Guingueta d’Ix) ha plogut força. Aquell missatge va fer història perquè suposava l’obertura amb l’exterior i començava, de manera definitiva, a situar-lo al món. “Andorra necessitava sortir de casa, calia esberlar el seu aïllament. És l’inici de l’evolució d’una societat tancada, ramadera i agrícola”. L’afirmació la signa l’advocat i escriptor Antoni Morell, un dels qui coneix millor el canvi de les comunicacions telemàtiques del Principat: no en va va ser l’encarregat d’elaborar el recull històric de tot plegat a l’obra 110 anys de telecomunicacions a Andorra. Des d’aquella primera connexió oficial amb el país veí, dèiem, la transformació va ser imparable.

Amb l’arribada dels telèfons i la implantació de les primeres xarxes (a mitjans de 1904, per exemple, es va signar el decret de creació que unia Andorra i Espanya) tot va anar seguint el seu curs. El Consell General, qui es va encar­regar de tirar endavant tot el procés, ja va detectar, entre moltes altres qüestions, la necessitat que algú comencés a vigilar la línia de telèfons, en entendre que es tractava d’un equipament de vital importància. La tasca se li encomanava a Josep Rispal, de cal Clavetaire d’Escaldes.

Els telèfons van anar físicament fent camí i, tal com figura a l’obra de Morell, als anys 50 ja havien arribat fins al Pas de la Casa (fins i tot es veia la necessitat d’editar un anuari telefònic). Només un lustre més tard les xifres deixaven entreveure l’envergadura que prendria: vuit centrals, una quinzena d’empleats distribuïts arreu del país. Els horaris del servei públic de les cabines telefòniques s’ampliaven (de les set del matí a les dotze de la nit) i algunes escoles començaven a disposar d’aparells per fer trucades... fins que el 1967 es fa un pas de gegant: s’acorda instal·lar un telèfon a tots els veïnats, masies i cases aïllades de més d’un habitatge habitat. I només quatre anys més tard, amb vista que el volum d’abonats es multiplicava, es demana al Consell l’ampliació d’un miler de línies més a la central de la capital.

Però el salt definitiu no va arribar fins a mitjans dels 70, amb la posada en marxa del Servei Andorrà de Telecomunicacions (STA), que neix com a l’entitat pública que gestionarà en exclusiva els serveis de telefonia, ràdio i televisió. Amb un edifici central a Andorra la Vella, tot el projecte es comença a dotar de professionals i material tècnic per poder operar en condicions.

El 376: un pas de gegant
Una de les fites més importants que s’assoliria va ser, sense dubte, l’arribada del codi internacional propi del país, els darrers dies de l’any 94: el 00376. Fins llavors, les trucades que arribaven des de l’estranger havien de passar pel sedàs d’Espanya (amb el codi 0034 738) o França (0033 628). D’allò, el dia de l’estrena, se’n vanagloriava el llavors director de l’STA, Ramon Pla, que assegurava haver-se llevat al matí “amb la sensació que alguna cosa ha canviat”, perquè el projecte es llegia com un símbol d’autonomia. “Amb el 376 tindrem més pes a l’hora d’actuar davant operadors del món”, celebrava, alhora, aquelles tres xifres permetien activar la telefonia mòbil (batejada com a Mobiland), que arribaria el març del 95. Poc després ho va fer la xarxa pública d’Internet... tot i que l’oferta d’una tarifa plana de connexió encara hauria d’esperar fins al 2001.

La denominació i l’estatut jurídic de l’entramat de comunicacions també ha anat mutant. Els teléfonos de l’època van passar a dir-se STA i ara, des del 2008, es coneixen per Andorra Telecom. La companyia és des de fa tres anys SAU (Societat Anònima Unipersonal) per poder vendre serveis a l’exterior i establir acords amb altres operadors.

El futur es dibuixa ara al núvol (el controvertit The Cloud). Però aquesta és una història que, segons s’augura, també serà llarga.






 
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477