Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Recordes quan

Misteri entre flames

L'Incendi de l'antic Santuari de Meritxell. La nit del 8 al 9 de setembre del 1972 un daltabaix va commocionar Andorra sencera, un foc d’origen encara desconegut va destruir el temple i va donar pas a teories de tot tipus.
L'absis de l'antic santuari just després de l'incendi.

Misteri entre flames

L'absis de l'antic santuari just després de l'incendi.

arxiu
Actualitzada 07/02/2017 a les 11:12
egurament l’incendi de l’antic santuari de Meritxell és de les desgràcies que més cors d’andorrans han deixat tocats. Les flames que van socarrimar l’obra romànica van fer mal a devots, patriotes i amants de l’art. Ho van fer en una data assenyalada, un 8 de setembre a la nit. Això, que no se sàpiga del cert què el va causar i la desaparició de cap rastre de la talla de la patrona encara envolten de misteri el fet prop de mig segle després. No en va se n’ha parlat i reparlat, d’aquesta història. Se n’han publicat contes, còmics, il·lustracions i ha inspirat novel·les amb altes dosis de teories de la conspiració.

Tot i ser un drama col·lectiu, si hi ha una persona a qui aquell foc va tocar de prop és a mossèn Ramon de Canillo. Quan el foc va començar a cremar el rector del temple feia menys d’una hora que n’havia marxat. Va ser el jovent que pujava de la capital després del dia de celebracions que ho va veure i el va anar a avisar ràpidament. “De seguida vam anar-hi i vam veure que era impossible d’entrar-hi”, recorda. Les flames ferotges impedien apropar-s’hi i fins i tot els bombers van tenir dificultats per actuar de pressa. “Era una Andorra pobre i hi havia pocs mitjans, encara. Va ser molt difícil transportar l’aigua del riu fins al santuari”, relata. A Climent Palmitjavila, aleshores cònsol menor de Canillo, el so de les campanes que es van fer sonar per avisar tothom que hi havia foc li va quedar ben gravat a la memòria. “El cònsol major encara no tenia telèfon i em van trucar a mi. Eren les dues de la matinada i ens vam disposar a avisar tot el veïnat, a més d’encarregar al campaner que enviés senyals d’alarma”, rememora. L’excònsol va veure com tothom va sortir al car­rer per anar a veure què havia passat. Mossèn Ramon admet que va ser un cop dur. “Em va deixar un trauma per a tota la vida. Per sort, la gent és solidària i t’anima. A més, de seguida ens vam arromangar per començar a tirar endavant el nou projecte”, recorda. “Va ser una gran desgràcia per a tot Andorra, però sobretot per als canillencs”, sentencia Palmitjavila.

La investigació no va donar resultats clars i encara avui es desconeix què va causar tot allò. L’informe oficial ho atribueix a la instal·lació elèctrica. Algunes persones, però, estan convençudes que va ser provocat. A més, un dels punts que genera més opinions contradictòries és si la talla de la patrona va ser sostreta o si es va convertir en cendra.

L’escultor Sergi Mas, un dels que va anar a treure el cap a Meritxell aquell 9 de setembre al matí, és dels que pensa que algú es va endur la imatge. Ell, que coneixia bé la peça perquè prèviament n’havia fet una rèplica, té diversos arguments per a raonar-ho, com ara que les capes de guix l’haurien d’haver protegit o que s’haurien d’haver trobat els claus de ferro que incorporava.

Ricardo Bofill, aliè a tota la polèmica, va ser l’encarregat de construir el nou santuari i, de passada, omplir una mica el buit que les flames havien deixat en molts cors. “Vaig proposar una cosa nova però inspirada amb el romànic i amb les muntanyes”, recorda el famós arquitecte barceloní. “Aquella obra va ser el començament d’un estil arquitectònic del qual després se n’ha parlat molt”, subratlla orgullós. També rememora les bones relacions amb el síndic general del moment, Julià Reig, i el govern d’aleshores. “Jo no era catòlic però van acceptar igualment el meu projecte. Fins i tot en vaig parlar amb el bisbe, de la nova obra”, explica. Bofill afegeix que li hauria agradat fer alguna cosa més a Andorra. “Estic molt disgustat no haver-hi treballat mai més”, lamenta.
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477