TALL A la 
CS-310 

Tall a la CS-310 entre Anyós i l'Aldosa a causa d'una esllavissada sense danys personals. El trànsit s'ha desviat pel centre de la Massana

Passió pel motor

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

"És inexplicable. És una sensació... és que no sé com dir-ho... És una malaltia incurable. M’omple moltíssim.” Amb aquestes paraules respon Jordi Serracanta, el conseller de Turisme i Esports del comú d’Ordino quan se li pregunta què sent en fer un ral·li. És un enamorat del món del motor, hi té una passió especial que li ve des de petit. “Amb 10 anys ja conduïa”, confessa, recordant que vivia a Mataró i tenia un veí que corria ral·lis. “Quan tornava de l’escola l’anava a veure. Allà va néixer la meva afició”, explica.

Els inicis van ser amb una moto, “perquè era més econòmica”, però amb 22 anys va adquirir el seu primer cotxe de carreres. Un Seat Marbella 45, grup A –segons la qualificació que se’ls dona significa que és un cotxe de sèrie molt modificat–. “Em vaig espavilar. Per finançar-lo, a part de patrocinadors, vaig fer un tracte amb el concessionari perquè es quedessin totes les peces que jo no feia servir per a la competició”. El record que en té és molt especial perquè “em va permetre realitzar el meu somni, que era córrer un ral·li”.

El cert és que l’afició li ve de família. Diu que a casa seva tots tenen aquesta passió. El seu germà també ha fet de copilot i fins i tot ha corregut ral·lis amb la seva germana. “Una vegada, dels cinc germans que som, vam estar tres corrent en un ral·li”, exemplifica. I en l’actualitat, amb la dona i les filles, l’afició continua. “He cor­regut amb la mare de les meves filles i amb la filla gran. I la petita m’ha acompanyat al cotxe 0 del Ral·li d’Andorra”, detalla, reconeixent, entre rialles, que “la velocitat m’agrada i, per mala sort, a la meva filla també!” Jordi Ser­racanta assegura que el motor “enganxa, i llavors ja és per a tota la vida”.

Destaca que les curses “t’ensenyen a anticipar-te a moltes coses del dia a dia i si et trobes amb situacions complicades reacciones favorablement”. Ara ja fa quatre anys que va fer l’última cursa, però segueix vinculat al món de l’automobilisme, com la seva família. I la passió per conduir la manté. De fet, assegura que “m’agrada viatjar amb el cotxe. Quan ens movem per Europa durant les vacances intentem fer-ho en cotxe”. L’any passat van anar fins a Sant Petesburg: 8.500 quilòmetres. “El cotxe et dona la independència d’anar on vulguis i conèixer racons que amb l’avió o un autobús no pots veure”, destaca. Per sort, fins ara, no ha lamentat cap avaria.

tracking