Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Quatre rodes

Espai de confidències

Òscar Fernàndez. Al president del Col·legi de Psicòlegs li agrada conduir, però en canvi va ser dels darrers del seu grup d’amics a tenir carnet. Les necessitats de cotxe les ha adaptat a les circumstàncies familiars.
L'Òscar Fernàndez al costat del cotxe nou.

Espai de confidències

L'Òscar Fernàndez al costat del cotxe nou.

M. Prat
Actualitzada 12/06/2017 a les 07:29
Trobar un lloc on parlar amb els fills a vegades no és fàcil, però l’Òscar Fernàndez, president del Col·legi de Psicòlegs, ha trobat al cotxe un espai de confidències. “És un lloc que ha donat per a moltes converses!”, confessa. Especialment amb el fill gran. Viu a Barcelona amb la seva mare i, per tant, els trajectes amunt i avall han donat de si. “Hem trobat un lloc d’intimitat”, manifesta. Tant que admet que fins i tot ara, que el noi ja viatja sol en bus, “un dia em va demanar que el portés amb el cotxe perquè trobava a faltar l’estona de conversa”.

I és que quan es té família, ja se sap, el vehicle esdevé un espai familiar més. “Les necessitats canvien amb els anys”, exposa, i el fet de tenir espai va ser un condicionant a l’hora d’escollir el Mercedes GLC Coupé que condueix des de l’octubre passat. “Volia un cotxe familiar i esportiu. A casa som quatre més el fill gran que ve de tant en tant i per tant necessitem espai, maleter i un motor potent per quan viatgem.”

Amb tot, assegura que no és excessivament dependent del cotxe. “El faig servir habitualment per anar a treballar, però quan cau la nevada el deixo a casa i agafo el transport públic.” L’Òscar explica que és un amant de la conducció. “M’agrada gaudir del camí més que de la velocitat. Sovint evito les autopistes per anar per carreteres secundàries”, detalla. En canvi, no va ser dels primers a treure’s el carnet de conduir. “Tots els amics van córrer a treure’s el carnet als 18, però jo fins als 21 no el vaig tenir. I va ser una qüestió pràctica, perquè per anar a la universitat tenia una combinació complicada de transport públic”, recorda. I es va posar a treballar als estius i va poder pagar-se el carnet i tornar els diners que els pares li havien deixat per comprar-se el seu primer cotxe: un Opel Kadett que recorda especialment per les aventures viscudes.

Admet que és dels que procuren cuidar el cotxe, “però sense obsessionar-me”, i que a l’hora d’escollir tenia dues premisses: “Els elements de seguretat, per als fills, i l’equip de música, perquè és un lloc on m’agrada escoltar música.” Una música, però, que quan va amb la família no sempre pot escollir. “Sovint acabem tots cantant les cançons dels nens”, explica.

D’anècdotes, amb el Mercedes, encara no en pot explicar, però diu que és “dels que saben canviar una roda punxada perquè ho he hagut de fer més d’una vegada, i fins i tot algun maneguet”.

Un accident que el va marcar
Va viure un accident que l’ha fet ser més prudent a la carretera. El 1995 tornava amb autocar d’Amsterdam, del viatge de final de carrera. El vehicle va bolcar i molts companys van morir. “És un cosa que et marca. Durant molt de temps no podia anar d’acompanyant. Amb el pas del temps, però, ho vas normalitzant”, diu.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477