Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Quatre rodes

Llibertat per fer-ho tot

Xavier Fernández. El tresorer de la Federació Andorrana d’Esports Adaptats (Fadea) té dos cotxes. Amb el monovolum, però, destaca que pot viatjar amb la família i transportar la bici, per exmeple, a qualsevol lloc.
El Xavier a l'interior del seu Kia Carnival.

Llibertat per fer-ho tot

El Xavier a l'interior del seu Kia Carnival.

M.P.
Actualitzada 22/05/2017 a les 07:23
Tenia només 16 anys quan va patir un accident amb la moto que el va deixar en una cadira de rodes. Fins llavors no havia conduït, tan sols havia tocat alguna furgoneta del taller on treballava per entrar-la o treure-la del garatge. Quan va arribar als 19 anys, però, el Xavier Fernández, actual tresorer de la Fadea, es va treure el carnet de conduir. “A partir de tenir el cotxe, tot va canviar”, assegura. “No t’adones però entres en un cercle de dependència. T’han de venir a buscar per anar a recuperació, per si vols sortir, per tot. I això és difícil. Com t’has de plantejar poder treballar? Com et planteges tenir fills?”, exposa, afegint que “quan vaig tenir el cotxe tot va canviar al 100%”. El vehicle li va donar llibertat, la llibertat que desitja qualsevol jove de la seva edat, però en aquest cas amb un plus. Perquè també era la manera de saber que tenia una vida per davant i que podria fer el mateix que qualsevol altre.

El primer cotxe que va tenir va ser un Nissan Patrol GR. El va acompanyar durant 10 anys. Ara té dos cotxes. Un Subaru Impreza, “que és el que faig servir per al dia a dia, que és 4x4 i em va bé per a la neu”, i un Kia Carnival. Aquest segon, un monovolum, el va escollir quan va néixer la seva primera filla. “Sabia que si viatjava i havíem de portar el cotxet i totes les coses necessites espai”, diu. En tots dos casos, són cotxes adaptats. Destaca que “la dificultat no és adaptar-lo, sinó el cost que té”. Així, mentre el Kia el té adaptat de manera industrial (amb un cost de quasi 5.000 euros), amb el Subaru va optar per la via casolana. “Amb un ser­raller ho vam posar tot manual. Jo accelero, freno i embrago amb les mans. Em va col·locar una sèrie de barilles i puc conduir”, explica, destacant que en aquest cas el cost es va reduir fins als 1.000 euros. Ara bé, en el cas de l’adaptació casolana va haver de passar una inspecció posteriorment per tal d’obtenir un certificat que li permeti portar el cotxe i passar la ITV.

Al Xavier li agrada conduir, però diu que és prudent. I retreu als fabricants que molts dels elements de seguretat siguin extres que s’han de pagar a part. “Tots els cotxes haurien de portar al màxim d’elements de seguretat”, afirma. Ell no va tenir massa problemes per triar color ni va demanar cap extra. Però en canvi, posteriorment ha afegit unes pantalles per distreure les filles. “Si has de fer viatges d’11 o 12 hores amb la tele és més fàcil. Si no, quan som a Ponts ja pregunten quan falta per arribar!”, confessa divertit. I el rastre de les filles que sempre es nota. No és de portar massa coses al vehicle, però de tant en tant apareix alguna joguina extraviada.

Molts viatges a les espatlles, però en canvi –“i toquem fusta!”– poques incidències. “El cotxe no m’ha deixat mai tirat, ni tan sols he punxat una roda”, relata. També diu que és dels que cuida el cotxe i intenta portar-lo net, “però amb la cadira i les bicis, sempre s’acumula el fang”.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477