Un caprici de 10 anys

L’afer de Paqui Barbero amb el seu cotxe va ser un amor a primera vista. De fet, podríem dir que abans de veure’l a l’aparador ja n’estava enamorada. “Des de jove desitjava tenir un descapotable vermell”, assegura la consellera d’Afers Socials del comú de Sant Julià de Lòria. Ara fa deu anys que el seu desig es va fer realitat.

El Volvo C70 va ser un “caprici”. Això sí, de passatger, res. “És el cotxe que més m’ha durat”, afirma Barbero. I no serà perquè n’hagi tingut pocs. A la seva llista de vehicles hi figuren un Opel, un BMW, un Toyota, un Jeep, un Peugeot, un Land Rover... Però cap com aquest Volvo. “És una meravella conduint, molt segur”, assenyala la consellera.

A l’hivern el porta amb la capota, i a l’estiu, sense, que és com més el gaudeix. “Que et doni l’aire a la cara és una passada, una sensació de llibertat molt gran”, afirma Barbero. Per moure’s per al dia a dia la consellera, però, utilitza un Kia petit. El Volvo el reserva per viatjar (amb ell ha recorregut Espanya i ha anat fins a París), per anar a Barcelona o Manresa, on va néixer, i per quan fa bon temps i vol donar-se el gust de fer-hi una volta.

Amb tants anys i desplaçaments seria estrany que mai hagués tingut un ensurt amb el cotxe. “Alguna vegada m’ha deixat tirada”, diu. Fa tres anys, per exemple, quan ella i el marit anaven cap a Barcelona per agafar un vaixell fins a Eivissa el Volvo va començar a treure fum. Un amic va haver de portar-los un altre cotxe i així van arribar a agafar el vaixell quan “faltaven deu minuts perquè sortís”. Al final, tot era culpa d’una peça defectuosa que dies abans li havien canviat al cotxe.

Tot i els ensurts, Barbero no ha trobat encara un cotxe pel qual vulgui substituir el seu descapotable vermell. Quan decideixi jubilar-lo, segurament optarà per un Volvo jeep, un vehicle gran, pràctic, i amb una cosa que ara mateix la consellera troba a faltar quan viatja: un bon maleter.

Barbero és una fan del seu C70 i del motor, en general. Això últim ja va en el seu currículum: va estar vint anys treballant dins del sector dels transports i vuit com a presidenta de l’Associació de Transports de Mercaderies. Un món d’homes, assenyala, en què l’actual consellera va saber fer-se un lloc i del qual guarda anècdotes, com ara quan era directora d’una empresa i “els que venien a vendre rodes preguntaven pel Sr. Barbero”.