Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Quatre rodes

Un regal mític

Òscar Ribas. L’excap de Govern encara conserva el Mercedes 190SL vermell i descapotable que, per al seu 22è aniversari (1957), li va regalar l’oncle Julià Reig. El van anar a recollir personalment a Stuttgart.
Òscar Ribas al costat del vehicle, que conserva impecable.

Òscar Ribas al costat del vehicle, que conserva impecable.

Òscar Ribas al costat del vehicle, que conserva impecable.

Xavier Pujol
Actualitzada 27/02/2017 a les 07:17
Tothom ha tingut moments a la vida que l’han marcat. Si de l’àmbit del motor es tracta, l’excap de Govern Òscar Ribas recorda amb claredat el seu: el dia que amb el seu oncle Julià Reig van anar a recollir a la fàbrica de Mercedes a Stuttgart (Alemanya) el regal que li havia fet el tiet per celebrar que complia 22 anys: un Mercedes 190SL sense capota, de color vermell i amb matrícula AND 1257. “És el cotxe [dels que tingut] que potser m’ha impactat més”, explica, alhora que recorda bé fins i tot la data del viatge que van emprendre des del Principat fins a Alemanya: el 8 de setembre del 1957. “Travessar Europa en cotxe en aquells anys no és el mateix que ara. El temps ens va acompa-nyar i va ser magnífic. En passar pels diversos països, copsaves la diferència entre uns i altres”, dibuixa.

Però aquella no va ser la dar­rera vegada que trepitjaria la fàbrica d’Stuttgart acompanyat del regal d’aniversari. Ara farà uns quinze anys hi va tornar per fer una posada a punt completa a aquest mític cotxe i fer-hi, explica, una reparació completa. “Va consistir a desmuntar totes les peces, substituint les defectuoses per unes de noves i originals. Tinc la certificació de la casa Mercedes amb sortida quilòmetre 0”, concreta l’exmandatari. Avui, el descapotable vermell suma 14.000 quilòmetres. I què té d’especial aquest vehicle? Molt, diu. “És bonic, conduir-lo és un plaer molt gran i va ser el primer de la marca Mercedes amb servofrè. El soroll del motor és música!”, descriu Ribas, que es confessa un entusiasta de la conducció i del món del motor. “Però no soc afeccionat a les carreres de Fórmula 1”, deixa clar.

L’alliberament” de conduir
Encara avui, assevera, gaudeix molt a la carretera, després d’anys (es va treure el carnet de conduir amb 18 anys) i quilòmetres de ruta. “Per a mi conduir és com un alliberament”, conclou. De viatges accidentats, explica, afortunadament no n’ha tingut cap, “a banda de les topades i ratllades a l’hora d’aparcar... es pot dir que he estat de sort”, diu. I d’entre els viatges mítics sobre quatre rodes també cita amb especial nostàlgia els que feia, en l’etapa d’estudiant, quan anava i tornava des de Suïssa cap a Andorra. Aquells eren a bord d’un Volkswagen escarabat: i en un món amb unes comunicacions ben diferents de les d’avui, els viatges duraven tot un dia.




 
  • #1 tangier in dream
    (27/02/17 08:30)

    la realitat i els peus a terra d'un home de terreny!

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477