Camí cap a la gestió esportiva

Treballar vinculat d’alguna manera al món de l’esport és un objectiu que molts amants de l’esport es fixen. El jove andorrà de 23 anys Oriol Robles n’és un. Des del gener treballa en una agència de màrqueting digital a Barcelona, però el seu objectiu de cara a un futur és clar: “El meu somni professional és poder treballar en un club, una entitat o una federació ja sigui de futbol o un altre tipus d’esport.”

Robles va créixer al Principat i amb uns set anys es va mudar a Sant Pere de Ribes, al costat de Sitges. Allà va fer la seva escolarització, tot i que ha anat mantenint el contacte regularment amb Andorra ja que hi manté part de la família. “Sempre he tingut les arrels allà”, indica. Fa un parell d’anys es va graduar d’Empresarials per la Universitat Pompeu Fabra i va començar les pràctiques en una start-up del sector digital de Barcelona, on va seguir treballant durant gairebé dos anys. Paral·lelament, però, va començar el camí per poder treballar vinculat a l’esport. “Des de petit he tingut aquesta passió per l’esport, he jugat sempre a futbol, he fet de tècnic i algun treball puntual d’entrenador. Sempre m’he vist lligat a l’esport i m’encantaria seguir en aquest camí i per això vaig decidir fer un màster en gestió esportiva”, explica. Va fer el màster a la UPF Barcelona School of Management, adscrita a la Pompeu Fabra, on es va graduar el juny de l’any passat.

Una experiència que el va animar a prendre aquest camí va ser la que va tenir l’estiu del 2018. Amb uns amics va anar a treballar com a entrenador durant dos mesos a Alemanya i Àustria en uns campus organitzats per la Fundació del Reial Madrid. “És una mica contradictori perquè soc bastant culer”, destaca Robles, que veu la part positiva d’haver de lluir una equipació que no era de l’equip que segueix. “Va ser bastant divertit, aprens a relativitzar, a veure que estàs fent una cosa professional i deixar de banda aspectes més fanàtics”, explica. En els campus va entrenar nois d’entre 7 i 15 anys, on “dissenyava entrenaments, intentava que els nois milloressin i transmetia els valors de la Fundació del Madrid”, detalla Robles, que remarca que “va ser una de les experiències més divertides que he viscut fins ara”. L’objectiu per a un futur, però, és que aquesta no sigui l’última experiència que combini la feina i un club o l’esport en general.