Entre el dret i les arts marcials

Joël Rossell té 19 anys i des dels 3 practica el judo. Els seus pares també en feien i li van inculcar aquest esport des de ben petit. “Sempre em deien que era molt complet”, explica Rossell, que afegeix que “abans ho compaginava amb l’esquí però al final me’n vaig acabar cansant i em vaig decantar pel judo”. La seva experiència l’ha portat a ser un dels referents d’entre els joves de la Fandjudo, i bona prova d’això és la plata que va assolir recentment al Campionat de Catalunya en -81 kg, en la primera competició que feia en un any a causa de la pandèmia.

Com tot jove esportista andorrà, quan va complir els 18 anys va haver de decidir quin camí agafar per seguir en l’esport. Rossell va optar per anar a Saragossa a entrenar-se i estudiar. Les relacions entre la federació andorrana i l’excampió d’Espaya i d’Europa per clubs Sergio Domenech, van ser determinants a l’hora de prendre la decisió de traslladar-se a la capital aragonesa. “Els d’Andorra el coneixíem (Domenech), teníem una mica de contacte i fèiem estades, i per aquesta relació que teníem vaig acabar anant a Saragossa”, destaca el jove andorrà, que afegeix que “l’altra opció era França però no m’acabava de convèncer”.

Rossell assegura que a Saragossa es troba molt còmode, tot i que en el darrer any la pandèmia no ho ha posat fàcil. “He tingut moments de tot. Des de voler deixar el judo i no voler saber-ne res més, a voler entrenar-ne a fons”, explica el judoka, que destaca que “al final és valorar-ho tot i sempre acaben tirant més les hores de sacrifici que portes i, encara que no hi ha competicions, és igual, s’ha d’entrenar molt i ja arribaran”. Els entrenaments, la part del judo que més li agrada, els va compaginant amb els estudis de dret a Saragossa, una tasca que tampoc és fàcil. “La carrera m’agrada molt, el que estudio ho puc aplicar tot al dia a dia. L’únic inconvenient que li veig és la quantitat d’hores que li he dedicar i compaginar-ho amb l’esport”, comenta. En un futur, vol estudiar un màster d’advocacia per acabar tornant a treballar a Andorra. “Sempre he estat molt patriota, m’agradaria tornar a casa”, exposa. Quant als objectius del judo, explica que té presents els Jocs dels Petits Estats, així com fer bons resultats en Copes d’Europa, mentre que uns Jocs Olímpics serien el súmmum. “No sé si tenim el nivell per arribar-hi. Estan lluny, però tot és treballar”, apunta.