Esperança en l'audiovisual

De petit li agradava fer animació amb joguines però no tenia clar si es volia dedicar al món de l’audiovisual. “Va ser una mica l’actitud i una mica la motivació familiar”, explica Daniel Arellano, tècnic en postproducció, muntatge i so de cinema. Des d’aleshores, Arellano ha participat en concursos com el Festival Ull Nu i mostres d’art contemporani a Islàndia, Itàlia i Anglaterra. “Ara estic centrat en el que dona diners, perquè un ha de sobreviure, sobretot quan s’apropa als 30”, diu.

Actualment, a part de treballar al departament de màrqueting de Pyrénées i crear vídeos per al seu canal de YouTube, on el segueixen prop de 1.000 persones, el jove també desenvolupa la faceta de bloguer amb l’equip Blog Squad de Carnet Jove, una oportunitat que li serveix per explicar les situacions de l’audiovisual al país. “El que més m’agrada de la feina és que al final tot es materialitza. Anar al cinema i veure un espot que he fet o estar amb els amics mirant una xarxa social i veure una animació de vídeo meva és el que més m’agrada de la professió”, explica orgullós.

Tot i que els primers vídeos que ha fet per a Carnet Jove han estat de presentació, Arellano afirma que a partir d’ara el blog difondrà entrevistes fetes mentre porta en cotxe persones conegudes del món cultural i audiovisual. “Els personatges aniran passant pel meu cotxe i jo els escoltaré mentre anem al destí”, argumenta. El primer convidat serà Hèctor Mas, director del Festival Ull Nu, amb el qual el jove comentarà l’experiència de formar part del “jurat jove”, i com nous talents podran inscriure’s per ser part del tribunal. “Aquestes entrevistes són molt més agraïdes perquè es graven amb una GoPro i un micròfon enganxat al retrovisor i són més fàcils d’editar”, comenta Arellano. Fer aquest tipus de vídeo li comporta unes 24 hores de feina, xifra molt inferior a les que dedica per fer creacions audiovisuals i animacions.

El futur de l’audiovisual al país el veu una mica “estancat”, ja que no hi ha una gran oferta de plataformes i festivals on participar. “M’agradaria pensar que el país pot acollir grans productores o empreses que apostin per l’audiovisual, però és incert”, diu. Tot i així, creu que de mica en mica Andorra acabarà tenint més projecció en aquest àmbit. “M’encantaria quedar-me a Andorra i poder treballar en una pel·lícula, però ja es veurà”, conclou.