L'hora dels millennials

Sang cantaire

Tania Martínez és la guanyadora de Talentejant en la modalitat "Música i Cançó" per a grups

Sang cantaire

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

a Tania Martínez és un clar exemple que algunes passions s’hereten. A la seva família, part argentina i part andalusa, tenen com a tradició felicitar-se els aniversaris cantant i ella ja des de ben petita recorda que quan arribava el dia assenyalat trucava per telèfon a l’àvia i li cantava coples amb l’ajuda de la seva mare. Ara convertida en una jove estudiant universitària, aquesta andorrana de 19 anys continua cantant –sobretot soul i rhythm and blues– i fa pocs mesos guanyava, juntament amb en Toni Fernández, la quarta edició del concurs Talentejant en la modalitat per a grups música i cançó.

L’afició de la Tania pel cant es va manifestar tan aviat que als 13 anys va compondre la seva primera cançó, i més o menys per aquella edat ja li va dir al seu pare que volia cantar. “La seva resposta no va ser gaire favorable i vaig deixar el cant de banda”, assegura. Temps més tard, però, va conèixer el Toni, un bon amic a qui admira i que li va donar “el petit impuls que necessitava”. Tant és així que la Tania, que sempre ha patit por escènica, va fer el seu primer bolo a un local i a la festa de graduació de l’escola de l’any passat va ser capaç de cantar davant de 500 persones. D’aquesta última actuació en recorda que es va trabar, però es queda amb el més important: la satisfacció d’haver-se enfrontat a la por a pujar als escenaris que sempre l’havia acompanyat.

El mes de desembre passat, la Tania i el Toni van participar a Talentejant. Ho van fer amb la cançó Feeling Good, de Nina Simone, un tema que expressa perfectament el que aquesta jove sent quan veu que la gent gaudeix amb el que canta. “Em sento bé quan el públic aplaudeix, per a mi això és molt important”, assenyala. Tot i que aquell dia del concurs estava constipada, amb problemes a la veu, i les cames i els braços li tremolaven, això no va impedir que s’emportessin el premi. “Per a mi guanyar va ser com si s’obrís la porta al món on m’agradaria arribar”, afirma. Explica que el seu ideal seria poder compaginar la música amb la professió que ha triat i amb la qual pretén millorar una mica aquest món, Treball Social, però també admet que a vegades li falta una mica d’iniciativa per tal de fer-ho possible. De moment, per aquest estiu s’ha proposat fer algun bolo, comprar-se una guitar­ra i aprendre a tocar-la.

tracking