Posant relleu a les tradicions

És jove, treballa, estudia (un grau superior de màrqueting i direcció de vendes a l’Escola d’Administració d’Empreses i a la Universitat de Barcelona) i encara troba temps per col·laborar a mantenir les tradicions de la seva parròquia, Encamp. El Gerard Buenache (19 anys) es va estrenar el dilluns de Pasqua passat com a nou director de les Caramelles, agafant el relleu de Robert Lizarte. Tot i la responsabilitat del càrrec no fa massa temps que està involucrat en el grup. “Fa tres anys, l’últim dia del carnaval, un company que ja anava a cantar em va animar a assajar amb ells. Vaig anar-hi i em va agradar molt. Llavors vaig decidir seguir aquesta tradició”, explica el Gerard.

Confessa que “cantar no és la meva passió, però quan ens ajuntem tota la colla m’ho passo molt bé”, així que amb bona companyia s’obliden les pors i dificultats i s’agafa energia per poder seguir endavant. “Espero poder passar-hi molts anys més”, assegura. Posar-se a dirigir el grup no li va fer por, però admet que “al ser una colla que ens coneixem tots, d’edats similars i havent d’assajar els divendres a les deu de la nit després d’una setmana d’escola amb exàmens i feines no hi posessin gaire ganes”. La seva preocupació passava per allò tan conegut que es diu: la confiança fa fàstic. Però la realitat ha estat una altra i tot ha funcionat a la perfecció.

I a més de caramelles també se’l pot veure col·laborant amb el Jovent d’Encamp i fa uns mesos va ser director també de la batucada de la colla de Diables d’Andorra. “M’involucro amb aquestes activitats perquè són tradicions de la parròquia on visc i no vull que s’acabin mai”, remarca, afegint que podent contribuir amb totes aquestes activitats “em sento molt feliç i orgullós, ja que fico el meu granet de sorra per conservar les tradicions”.

Una implicació que comparteix amb la seva colla d’amics. “Tant a les caramelles com al Jovent estic amb els meus amics. Alguns ho fan tot i altres només una de les dues coses”, relata, per la qual cosa ningú considera massa antic o estrany implicar-se en aquestes tradicions. “M’imagino que ells comparteixen la mateixa opinió que jo i tenen ganes de seguir amb les tradicions”, diu. I quan la feina i els estudis el deixen, també aprofita per practicar altres aficions. “M’agrada molt fer esport, sobretot munta-nyisme i esquiar”.