Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
L'hora dels millennials

Extreure art de les cicatrius

L’art pot curar tots els mals de l’ànima? És fàcil respondre afirmativament a aquesta pregunta si es conversa una estona amb Myriam Grau.
Myriam Grau

Extreure art de les cicatrius

Myriam Grau

Núria Ventura Cardús
Actualitzada 17/04/2017 a les 07:29
L'art pot curar tots els mals de l’ànima? És fàcil respondre afirmativament a aquesta pregunta si es conversa una estona amb Myriam Grau. Té divuit anys, acaba de guanyar un dels premis del concurs Talentejant (que, des del comú d’Escaldes-Engordany, premia la creativitat dels joves artistes del país) i té una història de superació darrere que ella explica amb una naturalitat sorprenent.

Quan va fer set anys va començar a patir forts dolors als malucs. Va haver de deixar de fer esport i sovint havia de faltar a classe del mal que li feia. Tot i el seguiment dels metges, fins fa dos anys no li van donar un diagnòstic definitiu. Té una displàsia severa, que vol dir que el maluc i el cap del fèmur estan massa separats. Ara es troba en període de recuperació després de la primera operació i haurà de tornar a passar pel quiròfan. Tot aquest procés li impedeix estar estudiant la carrera de restauració que voldria fer, i, en definitiva, portar la vida que realment li agradaria. Malgrat tot, en comptes de lamentar-se, s’aferra a l’optimisme. “Tinc la família i la fisio m’ho passo molt bé”, explica, i valora que “hi ha gent que està molt pitjor”.

La Myriam no es queixa, però tampoc es resigna. El que fa és girar la truita del seu problema, canalitzar-lo cap a una altra banda, convertir-lo en art. La seva passió és dibuixar i combina aquesta disciplina amb moltes altres que ha conegut gràcies els professors del batxillerat artístic que va cursar. El videoart, la fotografia o l’art corporal (art sobre la pell humana) són algunes de les formes que empra per expressar-se.

El concurs escaldenc el va guanyar amb Cicatrius, un videoart que, a través d’imatges, altres peces d’art i una veu en off, vol donar valor a les marques físiques i no físiques que el cos va adquirint. “Parla de la pell i la importància de les marques, que no imperfeccions. Les arrugues poden sortir per haver rigut molt. La pell mostra les nostres experiències”, explica, i assenyala que “el més important de què parlo són les cicatrius, que també són símbols de les històries de vida”. La jove també aclareix que l’objectiu “no és fer pena ni parlar de mi i les meves cicatrius”. “Simplement vull explicar que una cicatriu pot ser interessant i que no s’ha de jutjar ningú per tenir-ne”, insisteix. Si volen donar un cop d’ull a la peça de videoart, busquin la seva pàgina de Facebook.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477