L'hora dels millennials

El 'teacher' del col·legi Janer

Joseph Ratcliffe, de Manchester, és lector d’anglès

Joseph Ratcliffe

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Abans de fer les maletes cap a Andorra, el Joseph Ratcliffe només sabia un ítem del país que ara fa un parell d’anys que l’acull: “Que tenia un equip de futbol molt dolent!” La resta d’informació, entre la qual hi havia on situar el país al mapa, la va haver de buscar per Internet. Aquest jove de Manchester és un dels lectors d’anglès que cada curs aterren al Principat vinguts d’arreu del món per ensenyar el seu idioma matern als escolars d’aquí. A ell l’atzar el va posar al col·legi Janer després que conegués el projecte a través d’uns amics que havien provat a fer de professors a l’estranger –“ells van anar cap a Corea del Sud”, concreta– i després de comprovar que el mercat laboral britànic no ofereix excessives possibilitats als recentment graduats. De fet, en acabar a Anglaterra els estudis universitaris de Literatura anglesa i Història ni s’havia plantejat la possibilitat de fer de professor a nens i joves d’entre 8 i 16 anys, i menys d’anglès. “Però ha vingut així!”, assenyala.

Amb 25 anys, pocs plans clars de vida té encara. Quan li demanem on i com es veu d’aquí a una dècada dóna com a resposta un ampli somriure i s’encongeix d’espatlles: “Ui, ni idea. Estic aquí per l’experiència i m’agradaria seguir viatjant, segurament exploraré més països i més cultures.” Aquesta és la seva primera estada a l’estranger i l’ha feta sol i, inicialment, sense parlar res més que anglès. “Quan vaig venir només sabia dir: ‘Hola’. Ara he après una miqueta de castellà”, somriu. I, en aquest sentit, un dels aspectes que més li han impressionat d’Andorra és la varietat de llengües que s’hi parlen ja des de l’escola. “Jo vinc d’un país on només en sabem una i que aquí els nens tan petits ja dominin el català, el castellà i el francès i parlin força bé l’anglès em sembla una passada”, reconeix.

Després d’un curs i una mica més vivint aquí ha passat per quatre cases de famílies diferents d’aquí que l’han acollit (una per trimestre) en virtut del conveni que regula l’estada dels lectors estrangers i de tot el procés n’ha après força de la vida i del país. “No havia estat mai abans enlloc com Andorra... per mi és un lloc molt curiós”, comenta. I quan reflexiona en la seva tasca com a docent de joves, la resumeix així: “Hi ha dies que penso que m’encanta la feina i altres que estic convençut que estic ajudant a alguna cosa.” Que així sigui, doncs.

tracking