.

x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
El racó del psicòleg

Depèn

Tot depèn. No ho creus? Avui faig l’article a ritme de Jarabe de Palo tot reflexionant sobre si tot depèn de com es miri o si hi ha veritats absolutes
L'únic que ens fa posar a tots d'acord són els diners. Tant se val en quin déu creguis o l'idioma que parlis

L'únic que ens fa posar a tots d'acord són els diners. Tant se val en quin déu creguis o l'idioma que parlis

L'únic que ens fa posar a tots d'acord són els diners. Tant se val en quin déu creguis o l'idioma que parlis

Actualitzada 30/07/2022 a les 11:44
Mai oblidaré un dels estius que vaig estar treballant com a monitor de ràfting al Pallars. Aquell estiu va ser molt especial per molts motius. Recordeu les cançons de l’estiu. Abans no hi havia tanta producció ni tants canals i molts grups lluitaven per tenir la cançó de l’estiu. Ara és una mica complicat que un grup assoleixi el domini total de l’estiu amb la seva cançó, però abans no era així.

Doncs la cançó d’aquell estiu era La flaca, de Jarabe de Palo. Era el primer cop que escoltava aquell grup. A més a més, semblava -ni hi havia internet- que el seu cantant era del Pirineu. Quina gràcia, oi?

Aquell estiu vaig conèixer Jarabe de Palo i, tot i no ser un dels meus grups preferits, sempre he anat escoltant les seves propostes musicals. Ara començo a escriure aquest article a ritme d’una de les seves cançons: Depende.

Sempre he pensat que la gent no s’equivoca mai. Sí, ja sé que queda una mica agosarat, però, si tinc alguna cosa clara, és que la gent es pensa que pensa bé. Sigui quina sigui la barbaritat més gran que estiguin dient o fent, ells creuen fermament que ha de ser així.

La gent ve prenent decisions, fent coses, sentint emocions o dient el que pensa en funció del que ha après i del que creu. Si has après que dos més dos són cinc, doncs ho defensaràs a mort. Si has après que mentint tens beneficis, doncs ho faràs. Si creus que Andorra és el millor país del món, doncs defensaràs la teva idea fins i tot a les Nacions Unides, si cal. Tot depèn, diu Pau Donés. Depèn de com es miri tot depèn. I no puc estar-hi més d’acord. Però hi ha una raó universal? Una ètica compartida? De moment et diria que l’única cosa que ens fa posar a tots d’acord són els diners. Tant se val en quin déu creguis, quin idioma parlis o quin sigui el teu color preferit, que tots ens posem d’acord quan hem de pagar per un servei o comprar un bé, sigui a Andorra, Califòrnia o Hèlsinki.

Podríem dir que hi ha una ètica universal que ens diu que no està bé aprofitar-se de la gent que no està bé. Però la realitat és que alguns nets, gendres, fills o cuidadors s’aprofiten dels nostres padrins, de la seva limitació cognitiva, del seu estat físic, per prendre diners o propietats. Si els ho demanes, ells no perden la son, no et pensis, no tenen el més mínim remordiment. Per a ells, no estan fent res dolent. Tan sols estan aplicant la seva ètica, una ètica que els hi fa pensar en la seva satisfacció a qualsevol cost. Sí que hi ha una ètica universal, però cadascú l’aplica al seu estil. Freestyle total. Doncs depèn. Clar que sí. Depèn de com es miri, tot depèn, com diu la cançó.

És una bona idea fer gratacels a l’andorrana a Escaldes? Doncs, depèn. Per a algunes persones sí, per a algunes persones, no, i totes tenen les seves raons. És una bona idea fer un mirador solar, un pont tibetà i unes fonts colorides al mig de la natura? Doncs, depèn. Segons com ho miris, sí, segons com ho miris, no.

I aquesta és la grandesa de la naturalesa humana, que tot depèn de com es miri, i per això és tan important poder parlar de tot amb l’objectiu de poder entendre de què depenen algunes decisions que no entenem, algunes postures que critiquem o algunes accions que ens costen de comprendre. Aquest és el secret per poder conviure. No tots tenim les mateixes idees ni prioritats, però tots hauríem de tenir el mateix grau de respecte. No tots tenim la mateixa visió, però no podem pretendre que tothom vegi el món com el veiem nosaltres. Tot depèn i parlant tots aprenem i podem entendre. Ja ho deia Jarabe de Palo. Tot depèn del vidre amb què es miri i ara, per cert, més que mai, tot ho miro amb ulleres de sol, que em maten la lluminositat excessiva del sol, em donen més comoditat als ulls i em suavitzen la vida. Mira com l’experiència que et dona l’edat, com la pau que et dona poder posar en perspectiva el que passa, com la calma que et dona posar-ho tot en context.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts